Tantes coses que passen... en aquesta llarga vida.

De vegades, parlo per mi, ens preguntem coses de com La Vida ens "ha dut" fins a un lloc. Normalment ens escudem en la nostra bondat -potser-... en la nostra condescendència!... fins i tot en una suposada consciència social de qui s'enfilaria a una escala per veure la llum de fora dels soterranis o del cau del Ratón Almizclero per assolir un coneixement que tant ignoràvem es transmetia per proximitat i territorialitat com s'esdevé que és precisament el "saber estar" en un lloc, en un edifici, en una casa en el sentit "romà" de Propietat.

Dic sentit romà de Propietat.... ho podria dir per moltes coses. Per exemple perquè qui adquireix la Propietat d'una casa n'hauria de ésser el propietari, si no fós que en Kees Popinga quedaria trasbalçat de que aquests diners venien... a saber! Massa poesia a la Família. I vull dir que a casa tenim construccions de fa més de tres segles on hi adaptem... on hi "deixem venir" la Autoritat Capital sempre benintencionada, és clar. Aquesta, comunament, ens ha sembla que se'n desentengui, és a dir, que no som prou importants per a repercutir... de la mateixa manera que vivim: somiem, reposem... Doncs: els grans mentre els petits ullalen (de ullada de Sol)(en els mitjans -mentiders com ¿les Enciclopedies? jo diria que més que mentir, el que fan els mitjans i les Enciclopèdies és : Prendre partit-).

Doncs bé, és precisament el fet que... Internet! fossi al principi un canal de fugida... una terra nova, una Amèrica que cantava en Nino Bravo que feia "agazaparse" -agazapar-se l'autoritat Capital? NO! ter-ri-to-rial!- en... de! "manera" que aquesta gent que volten pels carrers modernament amb pentinats i bandoleres siguin a la postre una colla de galifardeus (galifardeu: una mena de gentil home (francès) en una edat privilegiada a qui la vida no duu enlloc i que condueix la seva pròpia, per la "Força"... i uns canals de informació que el farien "ben encaminat" de manera que, majorment, s'esdevé recordat quan es cau en el pou per al que amb una gran mobilitat hem mirat de derruir i que certament no era una manera de adquirir estatus social i de posició... com si s'esdevé mental i espiritual).

Tant és així que proposar-se de viatjar a pagès, al poble, a Cal Caçic sigui bevent vi o licors dels que hi van -a l'hort- s'esdevingui motiu d'enveja i de vomitera precisament. On hem de dur el poble? A l'hort, a l'hort. Féu-féu. Que "el meu fill..." i el meu poble esdevindrà "ordenat".

Molt probablement, tot plegat, sigui pròpiament responsabilitat dels medis... dels mitjans de comunicació i el enrefiar-nos del que surt a la tele a una hora concreta (per si ho estan veient els de casa) sigui pura i mera victoria TRAPERA més pròpia de la "Mª Rosa" de l'Àngel Guimerà que no pas d'escudar-se en coses del meu cognom quan no es tracta dels germans de sang i ens escude...ens comencem a escudar en cosins i "primos".