Avui dia dels "Reixos!"

No he tingut més oportunitat, aquí, en una residència per a la gent gran (jo tinc 51 anys d'edat); que veure la filla petita (dos anyets) de una col·laboradora laboral, obrir un paquet en una foto al facebook. M'he sentit agraciat igualment. Val la pena tot plegat si és per a bon final: la il·lusió de no saber què hi ha a dintre. En aquest sentit i mai més ben dit -per tot això que fa "el treballar" (sobretot avui en dia) doncs que EL FIN JUSTIFICA LOS MEDIOS.

Tant és així, com sempre dic, que: certament se'ns fa difícil això de fent-se grans. Fins i tot quan la gran alegria que ens pot dur la Jornada sigui una puta victòria del Barça a San Mamés Jajaj

El cert és que a na mi m'han passat els Reixos des de Torelló: Tres parells de mitjons han dut a la terra de la Vall del Ges al meu nom a una tieta de la parella que es diu... li diem Trini. MOLTES GRÀCIES REIXOS.

Ara posava en un CV que estic... bé! que hauria d'estar més agraït a el pare que a la mare per el fet d'haver de fer enguany 51ª castanyes. De fet a partir dels37 que ja no se'n cuida el pare com sí ha deixat al llarg de l'existencia una mena de allò que en diuen "petjada ecològica" en la meva persona que ningú no em pagarà mai. La mare va procurar perquè no em suicidés entre els 37 i el 43 any en què es va morir també.

Tot plegat per què? Doncs per lo menos per continuar treballant vuit hores a la setmana en tandes de dos matins en els que empro tres quarts per anar a treballa r i tres quarts més per tornar-ne. Quina joïa!