Bacallà d'Icelàndia (Una aventurilla!)

 Quan n tenia jo més de vint-i-un anys havia ja "marxat de casa". Després, és cert que, escamat, hi vaig tornar. No discutirem ara però si encertada o desencertadament... més aviat direm que va ésser un acte de responsabilitat (amb tot el que això de idiopàtic (jajaj) comporta).

Us diré que sortíem ja els Dijous... els Divendres, els Dissabtes... i els Diumenges, a la tarda, quan la meva parella anava a treballar a la Pizzeria ("Gorgonzzella) de Vic em venia a cercar un pinxo del poble, encara "érem amics" i marxàvem a Torelló, a la Disco de'n Pep Solé on encara i fins cap allà a les 22:00 encara hi havia ambient (de Cap de Setmana). Entre que després baixàvem a l'Hospitalet, em sembla que a un After-Hours que es deia "Compliche" de voltes acompanyats per alguns o algunes perdudes de BCN que se'ns feia prou tard per entrar-hi. Jo consumia Èxtasi i anava com un pardalet.

Una vegada una noia em va oferir "un Chute". Li vaig dir que no i li ho vaig comentar al company el pinxo. Ell tot, avispat, va dir-me "un chute? de què?" Una gran pregunta! Fins i tot sé que em va dir que sortís al carrer i va liar un pollastre (quan encara no se'n deia així) allà aquell local que ens havien dut les noies.

Una altra baixada a BCn vam dur el Testor a fer de Dj i ens vam voler fotre unes ratlles al lavabo. Un altre dia al Psicódromo, allò era però un diumenge al dematí, el païo m'ho va recriminar. No vaig voler aquell dia cap més ralla. I en Testor es va disculpar: "Perdona!" Llavors perquè els pinxos amb qui anava li havien explicat que no havia volgut posar-me més en Testor que em va advertir, em sembla que va ésser ell em va donar una altra pastilla (d'èxtasi, s'entén) i em va dir més o menys que mirés el que estava fent. Serà que em vaig emocionar perquè si una cosa mai he volgut ERA JUGAR A N'ALGUNA... CASA!