El Cristo del Madero.

     Em preguntava ara fa una estoneta si... de fet, això de caure del cavall és tan o menys perillós i CRUEL que físicament. Tant és així que per exemple en alguna pel·lícula duu a un final tràgic però "alliberador". Vull dir que si en Clark Gable i la Maureen O'Hara haguessin hagut de continuar cuidant sa filla (que recordem-ho mor en caure del cavall a "Allò que el vent s'endugué") per exemple tetraplègica, la història, certament, no seria digne de una consideració kistch. De coses d'aquestes la Literatura i el Món de l'Art, perquè són "Històries de Reis" i els reis "no se andan con chiquitas" doncs que... deixem-ho córrer.

Jo, per una certa proximitat, he vist casos molt més mundans. Ara farà 14 anys, el proper 14 de gener, que es va morir "una germana" que tenia. El seu nom Montserrat. Era... havia nascut amb dues voltes de cordó umbilical al coll i li va afectar a la part motora. Per exemple, ella tenia gairebé 20 anys més que no pas jo, -i aquesta és una altra sobre les nostres mares paridores que deia jo en el relat de La Broma dels Cognoms que podeu trobar al noucanjosep del wordpress- no s'haguessin dedicat a parir fins a no poder més i no pensar tant en la seva pròpia existència i en voler ésser velles per veure la vida que ha passat mentre s'afartaven de vi de garrafa amb tota mena de d'altres luxes que els feien pagar... doncs perquè NO EREN UN DRET FONAMENTAL per exemple com la casa noucentista o la benzina del cotxe... o la mateix tall del dinar faria pensar si la meva ÀNIMA, per exemple, s'hauria mai pogut reproduir des de la reencarnació que suposo pretenien de... a saber! quin sonor personatge tindrien en ment per parir als 40 anys de edat i no als 41.

Tanmateix proposo que l'existència, de ésser fill de tal o de qual marca molt menys distintivament que no pas ésser-ho a segons quina edat. Per tant un neix més aturat, la llet no és tan bona, ni actualitzada i la relació social s'esdevé amb una mena de hundicap mental que et transforma, en potència, en una mena de rider que només la bona voluntat d'alguns pocs i comprensius pare-pedaços farn que et lliuris d'una justiciera mort per no haver de patir tot el que se sofreix quan, si la teva germana té 20 anys més que tu, tu ets més proper en edat al teu nebot. Suposant que, aquesta és una altra, surti un plançó.

Doncs bé, records! a totes aquelles persones amb les que, com el Cristo del Madero "han estado en la Mar".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Avui la MISSA la diré Jo!

"un matí d'hivern" (poesia comentada)