els Professionals

 No sabia ara si: anar-me'n ja a dormir, continuar amb la feixuga tasca de llegir Agustí de Hipona o plantejar-me "públicament" ¿Què soc jo?... o sigui si... ¿sóc cap mena de Professional?

Proposo que l'ofici que tenia "mecànic Soldador Oficial de Primera" em serviria ara per guanyar-m'hi la vida. Cobro una pensió, sabeu? L'Estat em paga perquè no emprenyi... o perquè em toca, perquè estic malalt psíquicament.

Plantejo que fins i tot el meu propi germà diria en el seu temps "ho està fent molt bé" quan en el teatre que és la vida, feia veure a les acaballes de la vida del meu pare que er ajo qui li ensorrava el taller, quan: ni hi ha ferro ja al P.Basc, ni queden tallers... ni sabíem (el meu pare inclòs) què ens fèiem?

Plantejo fins i tot que el meu "caràcter" de "morro fort" i de "gènit" sigui una característica intrínseca, a la que no puc ni renunciar ni evitar-la a l'hora de desenvolupar-me socialment. És a dir que malgrat tot faig la "feina" que em toca. Fins i tot ara no sé posar una corretja (una cinta de polímer "rellenu" de fibres) dins una faixa de cartró pràcticament sense poder donar-hi una "posició" un cert caire de anar amb compte -mai més ben dit-. Perquè us feu una idea, d'algunes d'aquestes corretge en posem cada 15 o 20 segons (a molt estirar) això vol dir (posem dues per minut que fan 120 a l'hora és a dir... com qui diu 400 vegades en un dematí qualsevol fer el mateix gest) i jo ¿serà que sóc l'únic? proposo que hi donem un caire precisament desmecanitzat.

Així a les corretges una màquina hi imprimeix el nº de model i la marca (de la casa) que no sempre és clar, s'haurien de deixar prou a la vista, i tot i que la Faixa ja el dugui.