Avui... han llençat l'Anxaneta!

 Volguts, avui han llençat un nano-satelit que viatjarà a 650 km de la superfície de la terra i on es veu que encara hji ha una mica de atmosfera que el degradarà i que acabarà per caure a terra. No m'he fixat en quants anys perdurarà però.

 Jo, si m'ho permeteu faig presencia del meu humor (pretesament "britànic", i, per tant figuraria que intel·ligent... els anglesos en viuen de la intel·ligència!) Doncs bé he pensat en el final de l'obra "La ciudad de la alegría", (1985) -en van fer una pel·lícula! (el 1992)-. Doncs bé la pel·lícula... bé, abans, el sant Pare Joan Pau IIn va dir del llibre que era la gran esperanza para el mundo; la qual cosa em va fer sentir orgullós d'haver-lo llegit. Suposo que és una mena de sentiment d'aquelles persones que ens agrada tant i tant llegir que no ho fem gaire!

Doncs bé el llibre acaba amb un sentiment Hindú de felicitat perquè TENEN LA BOMBA ATÒMICA. Com deia la Darma "La societat del progrés/ és nostra un cop més/ ara que tenim: la bomba de neutrons!"

De fet però se li ha de suposa al bo del sant pare que figuri que la Ïndia assoleixi una mena de Estatus Cognoscient de tecnologia que ha de servir per incentivar l'enemic a l'hora de, se suposa, si no fossi pels guerrers sicks (tant dolents a ¿"las mil y una noches"?) garantir la Pau al món.

No sé si el Sant Pare: "Chocheaba ya"