"Aquí también están los Dioses"

Això, és el que s'explica que va dir-els-hi Heràcit a uns deixebles que el van atrapar en una cuïna.

Aquesta anècdota li encantava al, precisament filòsof dels nostres temps, a qui em referia ahir amb lo de la Circumstància. El senyor José Ortega i Gasset.

En aquest sentit, a la cuina -ara que fins fa pocs mesos, el programa estrella de la TV era el MasterChef i tots ens hi veiem en això de cuinar- doncs que hauríem de seguir, a l'hora de manifestar-ens-ha, tot un reguitzell de pistes, per exemple el sostre Malthusià que va provocar... I, fins a tres vegades, el des-desenvolupament de les Pandèmies...

Així doncs si sant Gem de Bourges es diu que ell mateix havia estat forner, i que se l'invocava per fer venir la gana, no menys cert que Sant Honorat va fer arrelar un pal dels que es fan servir per entrar i treure els pans del forn i es va convertir en una morera explicaria que la gent, com els cucs de seda, es mengéssin en comptes de fulles de morera el pà àvidament.

El pa és un gran aliment. A banda de la fruita (raïm) i dels bodegons del renaixement i posteriors, es de pensar que la dieta de faci més de un segle no inclouria generalment la carn sinó el pa. Així que fins a tres vegades (suposo que deu ser per això l'obra del mestre Falla "El sombrero de tres picos") faria referència a les tres vegades en que el creixement geomètric (en progressió geomètrica, més exactament) de la població estimada mundial s'ha vist escapçada en els recursos disponibles i la quantitat de persones que podien alimentar amb qualitat. La Peste negra i les dues guerres mundials en podrien ser un exemple, però Mlathus va viure al segle XVIII.

En realitat el gràfic no mostraria els Tres Picos perquè sí...