Caga-t'hi Manolo!

 Estic fent molta feina. Ja me n'emprenyo una mica. Tinc cinquanta anys i onze mesos (el dia vuit de Juny trencarem l'ou nou: Camí dels 52). Suposo que no us deveu pas panser qua ara ja ¿sóc massa vell per a fer segons què? La veritat és que sí, que sóc, en efecte, massa gran. Que la Pandemia fins fa tot just tres mesos no ens deixava sortir de casa en una mena de quarentena inexplicable i saltada a la torera per tanta altre gent fins al punt que no sabíem què collons passaria després. O sigui dos mesos sense caminar per res, sense fer exercici de cap mena, la Fisioterapèuta havia agafat la Covid i no ha estat fins que podem sortir que ha escollit un grupet de "glòries" (un par de perlas) a trotar pel pari que no deu tenir ni vint metres en linia recte i de forma triangular. Diu que ens hi han psat un gimnàs, que algú mentre jo era a planta hi va tirar des del carrer: sempre té les finestres obertes tot i la fusta que hi havia + el parquèt que va cremar gairebé la esglesia i tot.

Doncs bé em tornen a fer mal els genolls si porto massa pes amunt i avall i tinc ganes de plorar. i de calar foc a la tomba del meu pare...