El dia de la mare.

 S'escau que, me n'adono, divaguejo en reiteracions a tort i a dret sobre un seguit de mateixes coses. Que si aquest sant va fer allò, que si resulta, com és el cas, ens ha enganyat EL CORTE INGLÉS, en això de "el Día del Padre"... i amb curiositats que ja sabeu de mi i que per més ganes que hi posi jo a l'explicar-les resulten, per denunciables i reprimibles, tot un reguitzell de injustícies, diria jo, que en fan "a la postre" quelcom d'ordinari.

Considero que ben poca gent de la que duu una vida memorable, és a dir que seria d'un cert interès, sempre... jo diria que puntual, i, cíclic -és veritat!-, oportunista fins i tot per part d'un editor.. de memòries, és clar! i tenint en compte, sempre... que som impròfugs a la beligerància de la que es considera reproducció agradable dels personatjes (ara que han sancionat en Koeman per dir-li això: "eres un personaje" al quart àrbitre, en el partit que va perdre el Barça, incomprensiblement, contra el Granada) fa que de l'estructura comunicativa de l'home català, i, jo diria que de moltes de les dones que es consideren, si més no, una mena de recolzaments de la debilitat d'algunes personalitats, vull dir d'algunes sensibilitats que no per dèbils, en alguns moments en els que el que calia era, precisament, tornar-se insensible i doncs a sang i fetge! esmicolar les estàtues que ha palplantat la... el descaro! de la propietat.

Així, ni feliç pecadora ni pobre de mi... el que s'escauria seria deixar-se de fer el que s'ha de fer en aquest teatre que ens ofereix la vida (en societat) per lo més atinat de reproduir en Societat, lo bonic de cada un i de l'acolliment que se li suposaria a qualsevol persona que visqués en una zona fronterera on arribessin, cada matí, les notícies que hem de desballestar i de proferir per tal que LA CULTURA continui essent allò que aquell home va perdre en una batalla que venia de lluny, però no tant com per a no entendre que, en realitat el roce fa el "carinyo" i la homosexualitat, quan s'entén com una amistat s'esevé tant fastigosa que s'ha de donar: desde bevent, fumant o qualsevulla de les dispars i mé recòndites idees de que ni ningú ho veu, ni, refotudament, ni tant sols a na mi interessa d'explicar.

És així com les oportunitats que ens oferien els mitjans quan hi creiem, i el que ens ha costat d'entendre diune ben poc del senyorio pretes al cap de colla, que per filàntrop, per poc ambivalent, quan no s'ha seguit la cerca de la perfecció en el que es fa, fins i tot per a un fill que mai intentés de corregir-ho, donat un cas comú, passa que ni la mare ha donat uns fills amb sang ni el pare és conscient que el bullir o enriquir és molt més propi de anhels i desesperances que la perdurabilitat i la justícia fan que sigui tot plegat un joc desigual i incomunicable... més ben dit: difús i disgressiu, a l'hora que: de la canalla, amb recança, en fem "locos bajitos que a menudo se nos parecen" que deia Joan-Manuel Serrat.