Fixem-nos: A què podríem referir-nos amb el mot EPOPEIA?

Així, a "bote-pronto", recordo ara una pel·lícula (de Al Pacino, o potser millor dit: AMB Al Pacino) que es deia, en castellà: "Un Domingo Cualquiera". Què ho deu fer, que tal i com van les coses de gladiadors no persistim, encara ara, -i sobretot amb la Pandèmia- a progressar en la formació "geosocial" de la canalla? (m'invento aquest manlleu construït amb el que en diuen, els Historiadors, les condicions o les característiques geopolítiques d'abans, geoestratègiques, fins i tot, de les que, normalment es destaquen comprimidament sempre les de ABANS de una Guerra.

Això, que ens encimballa a una qüestió que explica per exemple Michel FOUCAULT (filòsof Postmodern): "La Naturalesa Humana, és una cosa que no existeix". Foucault, com haurem pogut preveure amb unes breus nocions comunes de etimologia, era Francès. Pretendre que: Humana; NO SERIA dir Cristiano-catòlica; i doncs considerada (per Foucault, s'entén; vistes diferents atrocitats a les que ens enfrontem en el nostre perviure de cada dia, fóra com "rizar el rizo" o "regocijar-se" en el patiment humà.).

He vist Maite Larruri, que per etimologia seria de cognom euskera; explicar, -en el meu cas darrera de una cerca sobre la Frase (que ens diuen a "La 2 para todos" (unes clases de per exemple Filosofia))... doncs que ens diuen és de Ortega y Gasset, José. Deia el que la Història ens recull més profanament que "Yo soy yo y mi circunstancia" com a quelcom indisoluble el Jo de "l'Entorno" (que diria un bon dia Johann Cruyff) que sota diferents variables, (també geosocials, si s'escau!) de les que no podem abstreure'ns, ni aconseguir, normalment, abstreure'ns de factors i persones que ens envolten.

Diu la Sra. Larrauri que la frase té coletilla: "Yo soy yo y mi circunstancia; Si no la salvo a ella no me salvo yo". Això no sé com s'expressa, en qualsevol cas, atenent que la Circunstancia és compartida per més persones, i, en una mena de cnjunt, potser in-dibuixable... però si tinguéssim tots l'individu com a força latent, és a dir: que li queben més coses al cap de les que viu podríem "presentir" que la CIRCUNSTANCIA en majuscula, és un petit nucli de intersecció entre les persones (Ascetes o Eremites a estones) i que coincideixen en un lloc concret. L'objectiu és que no sigui destruit.

Per tant quan acompanyem al nen, a cinquanta quilòmetres, pagant nosaltres la benzina, l'aigua de les dutxes amb aigua ¿calenta? i l'entrada al recinte estem per moments dilapidant una graciosa possibilitat de esdevenir, a una altra hora, inconstants.

EL pati del col·legi, no serà mai la "Puta hora del Pati".