Un País de pandereta!

 Estava llegint ara fa una estona un correu d'aquests, una mica de culturitzars, una mica de fer el merda que deia la meva mare. Sobretot quan el cap de setmana llegia el diari que duien a casa, el pare i la germana des del negoci durant cada dia (de la setmana).

Era un newsletter (un butlletí) sobre els nous diners electrònics dels governs. Diu que aviat no estaran els nostres diners als bancs ni caixes, cada cop ens torbem més lluny d'allò de demanar cinc eurets el divendres al directiu de "l'oficina de tota la vida". Ja deu ser jubilat anticipadament i barrejant-ho amb el que m'estic llegint a "la Edad de la Sinrazón (Insensatez)" ja deu estar a ca seva cobrnat comisions + la pensió + algun treballet o informe puntual i a temps parcial compatible i gaudir de la companyia d'una esposa "feta a mida".

El gran problema d'aquest país és que a la gent que surt a l'estranger la tracten tant i tant bé que ens pensem que hom ens estima (de veritat). Per exemple, no són ara temps com els dels primers anys noranta on o erets correligionari dels pastilleros i per tant no un inmadur sexual o malalt mental i tot hom hi té cabuda a llogar-me qualsevol dels pisos que la gent d'aquí no té diners per anar pagant el lloguer i s'hi queden de Okupes.

De totes maneres els Suecs ja saben que van ésser els primers a anar A aMÈRICA I QUE EL 1492 ÉS UNA PUTA CAGADA.

Apa!