Avui que som a Sant Benet...

 Podríem parlar de: ¿Com afecta destacar?

Per exemple, és comúna la ambició de esdevenir sant. Molt més encara en els nostres dies, quan tanta gent demana perdó per tantes coses i quen els que no formem part d'aquest estament penedidíssim i sobrat ens fotem tant com podem, els uns als altres. Malgrat tot, l'elecció és nostra,

Ells depenen del que l'articulació vulgui negociar i esdevenir quan propaga (de Propaganda?) els seus extrems cap a la colecta de "fidels". És ben trist, però és així. El Miguel, per exemple aquell home que ja havia dit (al noucanjosep.wordpress.com) es dedicava a anar cada dia a apagar els ciris a la Seu de Manresa no ha pogut exposar a ningú, per exemple que està fent ara. En Rubén-Sabastián que tot i tenir una bona pensió i assignació semtmanal que el mateix es posava i amb aquestes encara demanar a mossèn Jean que l'acompanyés a comprar també se l'ha endut el COVID. I, esque no s'hi val a badar.

També hi havia un home que parava la terrassa al Toni's i encara un altre que els anava a cercar canvi per les màquines escurabutxaques dels que no sabem què se n'ha fet. Amb tots ells, per això m'hi trobava al dematí d'hora i ara no surto. No puc sortir a aquella hora. Només entre setmana i per anar a treballar o a estudiar.

Sant Benet, era "un bon home"?