Sant Salvador de'Escardassar

 

Es Vedrà?

Les Bermudes de la Mediterrània Occidental.






5 poemas de Pier Paolo Pasolini - ZendaPier-Paolo Passolini, cineasta i atleta.

P.135) “Estar el mar COM UNA BASSA D’OLI”: Com una bassa d’oli el mar, s’empra per a quan està encalmat, tranquil.

LA ROCA DES VEDRÀ: (Foto)

FORMENTERA: He trovat un article que diu: “¿Cómo visitar Formentera, y, no arruïnar-se?. És una de les Illes Pitiüses, més al Sud que Eivissa.

FERRI: (Vaixell especialment concebut per al transport de trens, vehicles i persones; d’una banda a l’altre de un riu, o, un llac o bé un braç estret de mar.

(P.136). Parla G. Quintana de una cultura bissantina de entre els anys cito textual “entre el 1.600 i el 1.900 (atenció) d’a. C.!! Proposo que amb el que s’hi troba a Internet “cap allà al 1.800 a. C., a la Mediterrània s’estenia la Cultura de del Vaso Campaniforme a la Edat del Bronzo” (Un vas que es trova en contextos funeraris.

(P.138). BASQUEIG (Rebuig i basqueig): Neguit, desfici que se sent quan es tenen ganes de gomitar. També vomitar.

(P.139).PUIXKIN, (és la presentació de la Segona Part del Llibre), doncs un poema seu, que ens diu que hi ha 3 Fonts en el Món:

1) La Joventut   2) La Poesia        3) El oblit.

(P.154). Concepte del Faust de Goethe “El rebuig de la Natura envers Faust, el protagonista d’una obra. “em nodriria dels teus pits plens, que a Cel i Terra abasten, i tu ¿em rebutges?

(P.163) LES GÀRGOLES. Si abans era un posar ara és una mirada.

(P.171). “LA CULTURA no és altra cosa que la devota i ordenadora, per no dir benefica; també la incorporació d’allò monstruós, i allò ombrívol en el culte del què s’hi diu” (Th. Mann)

(P.179) PATACADA: Cop fort que hom dona, hom rep, especialment amb la mà oberta. ?Bofetada’

(P.180). KUNG FU: “Som: El que som nosaltres mateixos, el que es pensen els altres, el que som en realitat”

(P.182) ONÍRIC: Relatiu o pertanyent al somni

(P.183) HEROS: (Grècia) El déu primordial responsable de la atracció sexual o del Amor. (els grecs tenien fins a 4 verbs per designar els quatre tipus d’Amor que existeixen (en aquest cas el Amor eròtic). També venerat especialment com el Déu de la fertilitat. (A Roma era Cupido)

(P.185) Com si una gossada nombrosa ens RODEGÉS: Rodejar, s’entén per envoltar. La Gossada implica caçadors.

(P.186). Riure HISTÊRIC. Neurosi complexa on, en què, l’excitabilitat emocional i dels reflexos és exagerada. Caracteritzada per convulsions, paràlisi i al·Lucionacions. Exaltació nerviosa molt intensa.

(P.186). Era el seu TÁNATOS: El seu abandonar la llum de la vida i tornar a la Quiessència en la tomba. TÁNATOS és el Déu de la Mort. (EN la novel·La és esmentat diversos cops. Un d’ells, -aquest- en la persona de Salvador (suposo que el marit).

(P.189) TRONTOLLAR. (Està REPETIT)

(P:193) Una VEU VELADA: No ho he trobat al diccionari. He suposat que en castellà seria “UNA VOLZ ALBEOLAR” de “los albeolos”, també en català Alveolar (la veu). La gluturalitat diguem-ne.

(P.193) Accent GUANXE: El Guanxe és un individu d’un poble “Pre-hispànic” a les illes canàries (Tenerife). Un aborígen entroncat, agermanat amb els Amazicxs del Nord Oest d’Àfrica. (Notem que les Illes Canàries van ser descobertes a “la Civilització” per Betëncourt i G. De La Salle) i per navegants mallorquins.

SHIVA: Deïtat Hindú. En sànscrit vol dir ESCOLTAR. És la Deïtat que destrueix i renova el Planeta. Es diu que estaria pel Nord Oest de la Xina.

(P.196) Ulls ENTREMALIATS. De “entre mal o maldat”. Un entremaliat fe dolenmteries pròpies d’una criatura. Afectat i hàbil per fer maleses que tenen certa gràcia.

(P.198). “Vestir les nines amb FARALAES i PEINETES”: Adorn vistós i excessiu. Per exemple amb “Plisados” (fer que una tela flexible es mantingui rígida, formant plecs).

(P.200). PÒTOL: Persona que vagabundeja i viu miserablement al marge de la Societat

(P.202) FORTOR: Olor forta, desagradable.

CIANUR: (Està REPETIT)... d’olor d’anmetlles amargues, recordeu?

(P.205). AUSTER. Implica rigidesa, severitat. Que viu, obra, jutja d’una manera rígida, severa i estricte. No figura, com al Llibre de G. Quintana: en femení.

(P.206). GUSPIRES=Espurnes, (partícula inflamada que es desprèn d’un cos en combustió o fortament rascat). Per exemple dues pedres de Sílex, picades antigament per fer, encendre, FOC.

 

(P.208) “S’assemblava més a un cotó ESCARDASSENC”: Escardassar és cardar, pentinar, “cepillar” fins i tot. Consisteix a sotmetre una fibra tèxtil (com el cotó) al ‘cardeig’ (acció de la carda). La carda era com una pinta, amb pues. Els romans empraven els cards naturals... d’aquí el nom.

HEDONISME: Doctrina que considera el plaer com l’únic o principal sentit de la vida. “Durant un temps”, més antic que el filosòfic, (un temps medieval) també se’ls deia Epicurs. Bernat Metge, per exemple, ho era quan s’entenia el Plaer com una Moral.

(P.209) La CANALLESCA (ser-ho una situació).No ho he trobat al Diccionari, però CANALLER per exemple vol dir una persona a quin li agraden molt els criatures, o sigui la canalla. O, CANALLADA: Acció pròpia de la Canalla. Canalla vol dir una munió, una multitud de criatures. També, un CANALLA és aquella persona cpaç de cometre els actes més irresponsables, reprovables; dolent, menyspreable.

(P.209). Expresió: “Jugar a totes bandes com un jesuïta”. Els jesuïtes son els que s’anomena com a tals i que en principi serien simpatitzants declarats de la Companyia de Jesús, una Ordre religiosa formada per sant Ignasi de Loïola l’any , 1534 -dotze anys després de la seva estada a Manresa i peregrinació a Terra Santa-, i, que ha estat censurada i expulsada en períodes del temps.

(P.210). El PERTITXOL, (Carrer de). He trobat Petricó que és una mesura de capacitat per a líquids que es correspon amb una quarta part de Porró. Ó Petri, de pedra: Consistent bàsicament en silicats. (per exemple el meteorit de La Meca, “la pedra Negre”).

“Una inmensa TRILLA que decorava la paret. TRILL, és una post rectangular de fusta, de dimensions més gran que les normals.

PLÈ A VESSAR: És també ple a caramulls, ó, ple a curulls... fins a fer una mesura Curulla, recordareu “rebrà una mesura atapeïda, saccejasda i curulla”.

Tenir un RAMPELL: Desig sobtat i passatger; dir i fer alguna cosa. També irritació sobtada.

(P.211). REBOMBORI: Soroll que mou una colla una munió de persones cridant, corrent, esbatussant.

(P:211). CARGOLAR (un cigarret). Disposar en forma de canó, o rotlle envoltant una tija cilíndrica (o també una mateixa tija (“tallo” en castellà).

(P.212): EFICIÈNCIA: Que produeix realment un efecte. Acció eficaç... (de la calor per exemple, o en el cas recent del nesletter del Dissabte 14/Ago/2021 del The Economist en mateix Covid-19 en la seva variant DELTA). També Capacitat... competència per dur a terme una feina o un treball... Com es va demostrar Bernat Metge amb el seullibre “Lo Somni”.

ESVALOTADA: Que obra precipitadament, sense reflexió.

(P.213) CAPUTXA: Part d’un capot, mantell (etc.) destinada a cobrir el cap. Normalment de forma còmoda i prou ample perquè, amb la finalitat que pugui (ès)ser tan: tirada sobre el cap com deixada penjar enrere. També, lligadura amb que les dones de muntanya es cobrien el cap, consistent en un saquet obert per la part inferior.

(P.214): AJAGUT: Assegut. Posar algú o alguna cosa descansant en tota la seva llargada, sobre un recolzament.

FIRMAMENT: EL Cel. Punt de l’Espaï que ens pareix com una volta sobre nostre circumscrita a 360º per l’Horitzó.

(P.215) Mantenir-se SA I ESTALVI: Escapar d’un perill sense haver rebut cap dany.

Deixar un innocent ESTASSAT (a la vorera per exemple). Estassar és un verb emprat en jardineria que defineix el tallar bardisses... herbes o matolls. De un bosc o d’un terreny qualsevol. També Derribar-lo.

(P.216) Estar EL COS NEGRE: Igual de radiació que la Pedra Negre (bé, jo ho conec per Dan Brown!). Cremat per l’atmosfera.

CELOBERT: Pati interior d’una casa, obert al cel, igualment més alt que ample, que dona llum i aire a les habitacions immediates.

Un Son NARCÒTIC: Soporífer o espurnejant. Ës una substància medicinal que, per definició provoca son, estupor... i que inhinibeix la transmissió de senyals nervioses associats al dolor.

·   (217) LICRA. Aquest mot “no existeix en català”: Fibra elàstica de poliuretano.

MALUCS, pàg 217: Part sortint de cadaun dels costats del cos formada pels ossos superiors de la pelvis.

(P.222) EXPLÍCIT (un desig... )... Expressat clarament, enunciat completament (“No pot ser més explícit en el raonament?”)

(P. 221) Us introdueixo una cita, també relacionada amb el article del dia 14 al The Economist de Pier Paolo PASSOLINI: “Forza, abbandono, vizio e libertà per dar estilo al Caos”, a “El Príncep”: Recordem que tant Ramon Muntaner com el Cronistes de “Les Quatre Grans Cròniques medievals catalanes” miren de ésser, emprant algunes formes estilístiques: “Mirall de prínceps” (això ho devia dir Albert Soler de la UB i que vaig llegir, em sembla els Mòduls UOC corresponents a l’Assignatura Literatura Catalana Medieval que encara no he ‘superat’.

 

 

(P.208) “S’assemblava més a un cotó ESCARDASSENC”: Escardassar és cardar, pentinar, “cepillar” fins i tot. Consisteix a sotmetre una fibra tèxtil (com el cotó) al ‘cardeig’ (acció de la carda). La carda era com una pinta, amb pues. Els romans empraven els cards naturals... d’aquí el nom.

HEDONISME: Doctrina que considera el plaer com l’únic o principal sentit de la vida. “Durant un temps”, més antic que el filosòfic, (un temps medieval) també se’ls deia Epicurs. Bernat Metge, per exemple, ho era quan s’entenia el Plaer com una Moral.

(P.209) La CANALLESCA (ser-ho una situació).No ho he trobat al Diccionari, però CANALLER per exemple vol dir una persona a quin li agraden molt els criatures, o sigui la canalla. O, CANALLADA: Acció pròpia de la Canalla. Canalla vol dir una munió, una multitud de criatures. També, un CANALLA és aquella persona cpaç de cometre els actes més irresponsables, reprovables; dolent, menyspreable.

(P.209). Expresió: “Jugar a totes bandes com un jesuïta”. Els jesuïtes son els que s’anomena com a tals i que en principi serien simpatitzants declarats de la Companyia de Jesús, una Ordre religiosa formada per sant Ignasi de Loïola l’any , 1534 -dotze anys després de la seva estada a Manresa i peregrinació a Terra Santa-, i, que ha estat censurada i expulsada en períodes del temps.

(P.210). El PERTITXOL, (Carrer de). He trobat Petricó que és una mesura de capacitat per a líquids que es correspon amb una quarta part de Porró. Ó Petri, de pedra: Consistent bàsicament en silicats. (per exemple el meteorit de La Meca, “la pedra Negre”).

“Una inmensa TRILLA que decorava la paret. TRILL, és una post rectangular de fusta, de dimensions més gran que les normals.

PLÈ A VESSAR: És també ple a caramulls, ó, ple a curulls... fins a fer una mesura Curulla, recordareu “rebrà una mesura atapeïda, saccejasda i curulla”.

Tenir un RAMPELL: Desig sobtat i passatger; dir i fer alguna cosa. També irritació sobtada.

(P.211). REBOMBORI: Soroll que mou una colla una munió de persones cridant, corrent, esbatussant.

(P:211). CARGOLAR (un cigarret). Disposar en forma de canó, o rotlle envoltant una tija cilíndrica (o també una mateixa tija (“tallo” en castellà).

(P.212): EFICIÈNCIA: Que produeix realment un efecte. Acció eficaç... (de la calor per exemple, o en el cas recent del nesletter del Dissabte 14/Ago/2021 del The Economist en mateix Covid-19 en la seva variant DELTA). També Capacitat... competència per dur a terme una feina o un treball... Com es va demostrar Bernat Metge amb el seullibre “Lo Somni”.

ESVALOTADA: Que obra precipitadament, sense reflexió.

(P.213) CAPUTXA: Part d’un capot, mantell (etc.) destinada a cobrir el cap. Normalment de forma còmoda i prou ample perquè, amb la finalitat que pugui (ès)ser tan: tirada sobre el cap com deixada penjar enrere. També, lligadura amb que les dones de muntanya es cobrien el cap, consistent en un saquet obert per la part inferior.

(P.214): AJAGUT: Assegut. Posar algú o alguna cosa descansant en tota la seva llargada, sobre un recolzament.

FIRMAMENT: EL Cel. Punt de l’Espaï que ens pareix com una volta sobre nostre circumscrita a 360º per l’Horitzó.

(P.215) Mantenir-se SA I ESTALVI: Escapar d’un perill sense haver rebut cap dany.

Deixar un innocent ESTASSAT (a la vorera per exemple). Estassar és un verb emprat en jardineria que defineix el tallar bardisses... herbes o matolls. De un bosc o d’un terreny qualsevol. També Derribar-lo.

(P.216) Estar EL COS NEGRE: Igual de radiació que la Pedra Negre (bé, jo ho conec per Dan Brown!). Cremat per l’atmosfera.

CELOBERT: Pati interior d’una casa, obert al cel, igualment més alt que ample, que dona llum i aire a les habitacions immediates.

Un Son NARCÒTIC: Soporífer o espurnejant. Ës una substància medicinal que, per definició provoca son, estupor... i que inhinibeix la transmissió de senyals nervioses associats al dolor.

·   (217) LICRA. Aquest mot “no existeix en català”: Fibra elàstica de poliuretano.

MALUCS, pàg 217: Part sortint de cadaun dels costats del cos formada pels ossos superiors de la pelvis.

(P.222) EXPLÍCIT (un desig... )... Expressat clarament, enunciat completament (“No pot ser més explícit en el raonament?”)

(P. 221) Us introdueixo una cita, també relacionada amb el article del dia 14 al The Economist de Pier Paolo PASSOLINI: “Forza, abbandono, vizio e libertà per dar estilo al Caos”, a “El Príncep”: Recordem que tant Ramon Muntaner com el Cronistes de “Les Quatre Grans Cròniques medievals catalanes” miren de ésser, emprant algunes formes estilístiques: “Mirall de prínceps” (això ho devia dir Albert Soler de la UB i que vaig llegir, em sembla els Mòduls UOC corresponents a l’Assignatura Literatura Catalana Medieval que encara no he ‘superat’.

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Som a Cal CORSARIO

"un matí d'hivern" (poesia comentada)

No hi ha més cera que la que crema. Perdut com Telemàc en l'Univers. Per Flipar!