Ahir Dilluns érem a sant Vicent de Paül (Au!) i avui som a sant Venceslau (només en conec un, en Fernández- Florez)

 Bon dia!
Us adjunto la segona fotografia.  Quan Raimon cantava aquesta lletra hauríem dit que no hi havia cap error en aquest fragment. I ara, hi ha alguna errada? Quina? Com la corregiríeu?

 Amanda Ulldemolins

 La frase, és complicada. No he sentit la mai cançó. Em llanço una mica despreocupadament.

Podem interpretar que els Antics Tambors estan desats en algún local... de l'Ajuntament. Com l'àliga de la Patum, per exemple. I, que: "NO sortirem en Processó".

Jo advoco per un prec a la estabilitat ideològica: ¿Quina mena de tambors antics són aquests que hi hem de anar a darrera? Tambórs de Bakunin? de Saint-Sans?... del timbaler del Bruc?

Em sembla que el meu pare, donat el cas (improvabilíssim que mai cantés cançons de Rojos) diria NO ANIREM A RADERA D'ANTICS TAMBORS.

El cert és que segurament els Tambors s'haurien de perseguir, i no interessa! si més no interessa a Raïmon.

També podria se NO! (Com a diguem NO) "No, anirem a darrera d'antics tambors" però em sembla que no lliga.

La cançó es diu "D'un temps, d'un païs" (1964)

Tal com ha quedat escrit em recorda a una cançó que em sembla interpreta o interpretava Mª del Mar Bonet o Marina Rossell:

Digues-li qu(è) sento:
Dolça Melangia!

També hi ha una mica d'embolic entre el que sent i comunica que està melanconisa (per l'estimat) o que parla amb ella mateixa i encomana a la Deessa Melangia que li digui què sent.
:)

Josep Salvans Arola
Estudiant del G. d'Humanitats.
Manresa.

Certament, ahir a la tarda, -m'havia llevat a les 2:00hrs perquè, durant el matí començava un voluntariat...- doncs que ahir, per acabar, amb temps, una part de una PAC, que, em pensava em duria més feina: el Debat_01 sobre "Acords Inicials en la Formació de Grups de Treball"; devia estar jo força espès.

Tant és així que vaig, cap allà a tres quarts de cinc de la tarda, asseure'm per a cinc minuts i... em vaig llevar passades les 19:00! Així que avui, "as-well" -que diuen els americans- m'hi he tornat a llevar.

Suposo que "intuïa" l'error: DARRERE, diu el Diec:

En combinació amb de, sol, o amb un possessiu, expressa relacions que denoten:
a) Posició al cantó oposat a la cara o aquell devers el qual hom avança.

Jo ja ho proposava! (jejej)
     passa que durant l'establiment de la vasta Corona de Aragó, -dirà Jaume Primer (1208-1276) a "El llibre dels Fêits" (el manuscrit més antic conservat és de 1343 suposo que podem dir que "revisada" per Pere Marsil (o Marsili amb Jaume IIn de Mallorca)...
     doncs bé s'explicava Jaume El Conqueridor que l'extensió aportada per ell a la Catalunya catalana era de 10 a 1... i tal. Representa que estava dolgut per un comentari sobre el que escrivia des de la Conquesta de Mallorca el 1229 per un comentari, deia, de el Bisbe de Toledo, Ximénez de Rada.

     Però a Catalunya en principi, no en volien saber res. S'oferí, s'explica, la Ciutat de València pagant (no en tinc ni idea ara de quants milers de florins) s'oferí, València, a "albergar-la".

     Llavors fins i tot, quan els Borggia   [de Borja+Játiva, (per això s'escriu amb dues g]   recordem-ho 2 PapEs:   [Calixt III (de 1455-1458) i Alexandre VI (entre 1492 i 1503)]   a Catalunya també es discutien, s'explicaven, en un mateix text amb Papes i Papas. Això sí que FA MAL D'ULLS!! que si el Papa no sè què... que si l'altre Pape. El Cisma de Lió... ai! Avinyó; passava entre (1378-1417).

     O sigui que la Velocidad y el tocino no anaven pas de la mà. Tal i com estem avui amb bisbes de Solsona i mossèns enjogassats encara com no en fem discoteques, o festes Rave, com a Callús!
     De les esglésies, vull dir. La Guerra de les Germanies (a València i Ses Illes es va produir entre 1520-21).

La interpretació l'ha de definir, i, delimitar la Sra consultora. De fet però "el Diguem NO" també de Raïmon, doncs que el Diec-2 (el Diccionari de l'Institut 'Estudis catalans omèt el "AL" darrere. I, el cas de "d'un temps, d'un País" seria un flagrant assertivitat en tant que: Valencià i home de bé NO-POT-SER!

Posa’t darrere, que has arribat l’últim. Els de darrere. Darrere no hi ha ningú.

No és doncs "el mateix error" però ara la lluita vindria pel català extremadament obert, amb vocals neutres més properes al sò de la "A" tònica de Maria del Mar Bonet (que "son de Mallorca") i la ¿Barcelonina? Marina Rossell que hauria de dir "què" sent?

esclar!

Però, seguim, seguim...