"Molta roba i tant poc sabó! (- I, tan neta que la volen)..." Montserrat Roig, la escriptora TOTAL.

 

Llibre de Montserrat Roig (1946-1991) escrit l’any 1982: L’Òpera Quotidiana.

Advoco que ens trobem davant d’una, un cop més, novel·la amb una primera part encisadora per quan te paraules que podríem dir altisonants i molt més vindicativa per part de Montserrat Roig. En un primer Capítol de no més de quinze pàgines hi he trobat més de vint mots i alguns que m’he estalviat, precisament perquè ja n’hi havia moltes; i en el cas que algú aprengui, així, català li seria massa enfarragós.

Explica Montserrat Roig que va tenir un percanç (per no haver fet tapar les juntes amb quitrà d’un estany amb amorets que va provocar l’enfonsada del sostre i que els veïn li ho fessin pagar. Es troba doncs sense estalvis i havent de llogar una habitació (a un carnisser, ofici que es va perdent segons ella mateixa explica amb els mots precisos per a ssabantar-se un, -jo- de quines es corrfesponen ala part més delectosa de per exemple el bestiar boví (la vedella, ull!)

 

(P.11) “L’ESPIERA”: Forat fet en una paret, en una porta... per a poder guaitar des de l’interior el que passa a fora. // Forat practicat en una pila de carbó a la part on convé avivar la combustió.

   “Col·locat de TRASCANTÓ”: D’una manera Imprevista, Inesperada. “sortir de trascantó”.          // En el cas del llibre, seria col·locat de manera que, a través de l’espiera només se’l veia un tros.

   “NEGUITOSA”: Persona o bèstia que té un Neguit: Inquietud, molèstia que dona una forta exaltació, una gran impaciència. “Passar Neguit per no perdre la feina”, “Tots començaven a sentir neguit pel desenllaç”.

   “de Pasqües a Rams”: Molt de tard en tard.

(P.12) “BRÈTOL”: Persona sense escrúpol, capaç de qualsevol mala opció.

   “Fer Malves”: Aplicat a una persona, vol dir que és morta i enterrada (perquè la malva només creix en sòls molt Nitrogenats i Fèrtils, com els de un cementiri. // També una cosa ol¡blidada de fa temps.

   “SOBTAR”: Quelcom que, s’esdevé bruscament, d’improvís. Sorprendre algú. // També Sobtar-se els sembrats per un vent sec i calent, o Sobtar-se el menjar per massa foc.

   “Fer-se un GARBUIX”: Un Embolic: Resultat de embolicar-se o embullar-se (fer que uns fils o cabells s’entrellacin o entreteixeixin intrincadament talment que no sigui fàcil separar-los).

   “BALDAMENT”: Acció de Baldar: Una malaltia, una fatiga excessiva deixar tolit: (Afectat de tolidura: Tolir-se és perdre l’ús i moviment del cos o d’un dels seus membres).

   “Roba a mig ESBALDIR”: És emprat com a sinònim de ESBANDIR (Treure, dissoldre amb aigua el sabó (de la roba etc.)). Malgrat tot, i ho diferenciarà M. Roig (hi fa “hincapié”, com jo ara molt més objectivament) en el fet que:                                                                                                                                                                           amb la ‘L’ “venia” de l’Alemany “bald” que vol dir alegre;                                                                          mentre amb la ‘N’ voldria dir aclarir, esclarir en el sentit de separar, de    posar / deixar de banda   Apartar, allunyar el sabó de la roba.

                 // Bandejar; també ve de fer sortir una persona de un territori o d’un lloc. Proscriure.

(P.13) “l’estany amb AMORETS”: Figura de un infant nu i amb ales que originàriament representa l’amor humà, però sovint esdevé un mer recurs ornamental.

(P.14) “L’ADROGUER”: L’adrogueria: Botiga on venien espècies i altres articles de consum corrent amb exclusió de pa, carn, peix, unes verdures i vi.

   “ATABALAR”: Fatigar el cervell (d’algú). Marejar, amb sorolls i sons. Per exemple: “M’han fet moltes preguntes i m’he atabalat”.

   “ENTAFORAR”: ATENCIÓ! amb aquesta paraula: Amagar (especialment en un forat, en un racó, en un amagatall...)

   “La TAROTA”: Clavilla numerada de les que es donen els jugadors de billar al començament de cada partida per determinar l’ordre de entrar al joc. // També: NÀPIA: Nas gros. P. Ex. En el llibre de Roig: “Li regalimava una gota d’aigua de la pluja per la tarota”

 (P.16) “MELOSOS”: Que té una dolçor anàloga a la de la mel. Tendre, bla: (tou-tova, que cedeix fàcilment a la pressió, dòcil) i que s’aplica al menjar.

   “EIXARREÏTS”: Ressec, d’una gran Eixutesa. // Mancat d’amenitat, Adust: (com cremat o abrusat. De geni eixut, aspre).

   “FILET”: Tall REBANAT de peix o de carn.

        “La CULATA del Filet”: Part que té a prop la part superior de la cuixa i que en fa de molt bons. I També medallons.

        “EL CROSTÓ del Filet”: d’on es treuen per exemple els Entrecôts.

        “EL CAP DE MORT del Filet”: Part superior de la cuixa, propera a la culata, com hem dit, i que és sense gairebé greix.

   “Conill PER ESTOFAR”: Ha de ésser tallat a trossos Regulars, iguals ‘de densitat’. Es pot deixar remullar amb 50 gr. de sal (en aigua embotellada) durant una hora.

(P.17) “TAPAPLANA pel Fricandó”: És la part de la vedella que se sol usar també per arrebossar. Es pot demanar ja arrebossada. És de la meitat superior de la cuixa.

   “TALL que ES PELA per arrebossar”: Tall que va molt bé per fer Fricandó però també es pot fer a la planxa i que molta gent empra per arrebossar.

   “TERCES i QUILOS”: Part d’una cosa    decimada / dividida   en 3 trossos. “Fer un mal terça a algú: Fer-li una mala passada”.

(P.18) “Fer venir CAGALERA”: (un menjar o una salsa). De cagar, de cagalló: (Bola petita com la caqueta de ovella).

(P.21) “Agafar el PETRICOL”: Llibre molt voluminós, expedient; que era relligat, normalment en pell fosca d’on no quedaven cantons ni daurats (de la impressió original per desgast i l’exposició (maneig d’anys).

(P.22) “ESBANDIR els fantasmes”: ESCAMPAR-SE, especialment els cabells deixats anar al vent.

   “Ésser un XEFLIS” Un àpat abundós, copiós. En concret diu M. Roig de l’esmorzar: “No era un xeflis però...”

(P.23) “Acabar fent CATÚFOLS”: Un catúfol és un caixó o un vas, que junt amb d’altres de iguals, en un aparell de elevació d’aigua és emportat per una roda o cadena sense fi. S’omple a baix, és submergit i es buida en començar el descens per Gravetat i al’hora per la força centrífuga de la mateixa aigua en rodar. // Fer catúfols. Repapiejar.

(P.24) “Venir l’ANGÚNIA”: Malestar degut a una depressió de la activitat del cort; en què hom té la sensació que s’hagi de esmorteir: (deixar-se caure suaument com mort, desmaiar-se). // Malestar moral per la temença d’un esdeveniment desagradable.

 

PART I: DUETS, CAVATINES, RECITATIUS.