Montserrat Roig, “L’òpera quotidiana”, 1982.
Llibre de Montserrat Roig (1946-1991) escrit l’any 1982: L’Òpera Quotidiana.
Advoco que ens trobem davant d’una, un cop més, novel·la amb una primera part encisadora per quan te paraules que podríem dir altisonants i molt més vindicativa per part de Montserrat Roig. En un primer Capítol de no més de quinze pàgines hi he trobat més de vint mots i alguns que m’he estalviat, precisament perquè ja n’hi havia moltes; i en el cas que algú aprengui, així, català li seria massa enfarragós.
Explica Montserrat Roig que va tenir un percanç (per no haver fet tapar les juntes amb quitrà d’un estany amb amorets que va provocar l’enfonsada del sostre i que els veïn li ho fessin pagar. Es troba doncs sense estalvis i havent de llogar una habitació (a un carnisser, ofici que es va perdent segons ella mateixa explica amb els mots precisos per a ssabantar-se un, -jo- de quines es corrfesponen ala part més delectosa de per exemple el bestiar boví (la vedella, ull!)
(P.11) “L’ESPIERA”: Forat fet en una paret, en una porta… per a poder guaitar des de l’interior el que passa a fora. // Forat practicat en una pila de carbó a la part on convé avivar la combustió.
“Col·locat de TRASCANTÓ”: D’una manera Imprevista, Inesperada. “sortir de trascantó”. // En el cas del llibre, seria col·locat de manera que, a través de l’espiera només se’l veia un tros.
“NEGUITOSA”: Persona o bèstia que té un Neguit: Inquietud, molèstia que dona una forta exaltació, una gran impaciència. “Passar Neguit per no perdre la feina”, “Tots començaven a sentir neguit pel desenllaç”.
“de Pasqües a Rams”: Molt de tard en tard.
(P.12) “BRÈTOL”: Persona sense escrúpol, capaç de qualsevol mala opció.
“Fer Malves”: Aplicat a una persona, vol dir que és morta i enterrada (perquè la malva només creix en sòls molt Nitrogenats i Fèrtils, com els de un cementiri. // També una cosa ol¡blidada de fa temps.
“SOBTAR”: Quelcom que, s’esdevé bruscament, d’improvís. Sorprendre algú. // També Sobtar-se els sembrats per un vent sec i calent, o Sobtar-se el menjar per massa foc.
“Fer-se un GARBUIX”: Un Embolic: Resultat de embolicar-se o embullar-se (fer que uns fils o cabells s’entrellacin o entreteixeixin intrincadament talment que no sigui fàcil separar-los).
“BALDAMENT”: Acció de Baldar: Una malaltia, una fatiga excessiva deixar tolit: (Afectat de tolidura: Tolir-se és perdre l’ús i moviment del cos o d’un dels seus membres).
“Roba a mig ESBALDIR”: És emprat com a sinònim de ESBANDIR (Treure, dissoldre amb aigua el sabó (de la roba etc.)). Malgrat tot, i ho diferenciarà M. Roig (hi fa “hincapié”, com jo ara molt més objectivament) en el fet que: amb la ‘L’ “venia” de l’Alemany “bald” que vol dir alegre; mentre amb la ‘N’ voldria dir aclarir, esclarir en el sentit de separar, de posar / deixar de banda Apartar, allunyar el sabó de la roba.
// Bandejar; també ve de fer sortir una persona de un territori o d’un lloc. Proscriure.
(P.13) “l’estany amb AMORETS”: Figura de un infant nu i amb ales que originàriament representa l’amor humà, però sovint esdevé un mer recurs ornamental.
(P.14) “L’ADROGUER”: L’adrogueria: Botiga on venien espècies i altres articles de consum corrent amb exclusió de pa, carn, peix, unes verdures i vi.
“ATABALAR”: Fatigar el cervell (d’algú). Marejar, amb sorolls i sons. Per exemple: “M’han fet moltes preguntes i m’he atabalat”.
“ENTAFORAR”: ATENCIÓ! amb aquesta paraula: Amagar (especialment en un forat, en un racó, en un amagatall…)
“La TAROTA”: Clavilla numerada de les que es donen els jugadors de billar al començament de cada partida per determinar l’ordre de entrar al joc. // També: NÀPIA: Nas gros. P. Ex. En el llibre de Roig: “Li regalimava una gota d’aigua de la pluja per la tarota”
(P.16) “MELOSOS”: Que té una dolçor anàloga a la de la mel. Tendre, bla: (tou-tova, que cedeix fàcilment a la pressió, dòcil) i que s’aplica al menjar.
“EIXARREÏTS”: Ressec, d’una gran Eixutesa. // Mancat d’amenitat, Adust: (com cremat o abrusat. De geni eixut, aspre).
“FILET”: Tall REBANAT de peix o de carn.
“La CULATA del Filet”: Part que té a prop la part superior de la cuixa i que en fa de molt bons. I També medallons.
“EL CROSTÓ del Filet”: d’on es treuen per exemple els Entrecôts.
“EL CAP DE MORT del Filet”: Part superior de la cuixa, propera a la culata, com hem dit, i que és sense gairebé greix.
“Conill PER ESTOFAR”: Ha de ésser tallat a trossos Regulars, iguals ‘de densitat’. Es pot deixar remullar amb 50 gr. de sal (en aigua embotellada) durant una hora.
(P.17) “TAPAPLANA pel Fricandó”: És la part de la vedella que se sol usar també per arrebossar. Es pot demanar ja arrebossada. És de la meitat superior de la cuixa.
“TALL que ES PELA per arrebossar”: Tall que va molt bé per fer Fricandó però també es pot fer a la planxa i que molta gent empra per arrebossar.
“TERCES i QUILOS”: Part d’una cosa decimada / dividida en 3 trossos. “Fer un mal terça a algú: Fer-li una mala passada”.
(P.18) “Fer venir CAGALERA”: (un menjar o una salsa). De cagar, de cagalló: (Bola petita com la caqueta de ovella).
(P.21) “Agafar el PETRICOL”: Llibre molt voluminós, expedient; que era relligat, normalment en pell fosca d’on no quedaven cantons ni daurats (de la impressió original per desgast i l’exposició (maneig d’anys).
(P.22) “ESBANDIR els fantasmes”: ESCAMPAR-SE, especialment els cabells deixats anar al vent.
“Ésser un XEFLIS” Un àpat abundós, copiós. En concret diu M. Roig de l’esmorzar: “No era un xeflis però…”
(P.23) “Acabar fent CATÚFOLS”: Un catúfol és un caixó o un vas, que junt amb d’altres de iguals, en un aparell de elevació d’aigua és emportat per una roda o cadena sense fi. S’omple a baix, és submergit i es buida en començar el descens per Gravetat i al’hora per la força centrífuga de la mateixa aigua en rodar. // Fer catúfols. Repapiejar.
(P.24) “Venir l’ANGÚNIA”: Malestar degut a una depressió de la activitat del cort; en què hom té la sensació que s’hagi de esmorteir: (deixar-se caure suaument com mort, desmaiar-se). // Malestar moral per la temença d’un esdeveniment desagradable.
PART I: DUETS, CAVATINES, RECITATIUS.
(P.25) “DUETS”: Composicions vocals o instrumentals per a dos executants. Un duo de violí i violoncel. Parella d’intèrprets que intervenen plegats en una execució musical.
“CAVATINES”: Melodia de forma més simple que l’ària. Ària que en les òperes italianes fa el cantant en sortir per primera vegada en escena.
“RECITATIUS”: Fragment d’una composició musical en què les paraules són declamades més que no pas cantades.
(P.27) “L’holandès BOTIRÓ”: Home, noi, petit i gros. // Ormeig de pescar anguiles que consisteix en un enfilall de cucs en un fil d’empalomar, posat en forma de troca i penjat d’una canya. //Ormeig: Conjunt de les eines i instruments d’algun ofici o art.
“una cara BOTIDA”: Una cosa, fer bot a algú, especialment causant la tibantor de la pell, de l’embolcall.
“a cal Poeta dels FAL·LUS”: Símbol de l’òrgan masculí de la generació. // Penis.
“(tenir) les mans BALBES”: Que executa amb dificultat i imperfectament els moviments que li són propis, dit especialment de la llengua i, per extensió, de les mans, dels peus, etc. Parla més clar: sembla que tinguis la llengua balba.
“(Deixo que la gent enraoni i enraoni, i com que me ausento, doncs que) NO EN FAIG CABAL”: fer cabal d’alguna cosa, fer-ne cas, tenir-la en compte / tenir per cert, fer-hi atenció Jo faig més estat de l’honest que de l’útil / Ja ningú feia estat de les antigues murmuracions / Del que t’hagi pogut dir, no en facis estat; diu el que vol.
(P.29) “NO Saber-ne un BORRALL”: Petita porció de fibres aglomerades. // Porció petitíssima d’una cosa.
(P.31) “Un Arbre ESCALDAT (sense fulles i que ningú rega)”: Malaltia dels pins, de les alzines sureres i d’altres arbres a causa del sol excessiu.
“fer MAGARRUFES”: Mostra exagerada d’afecte, afalac enganyós.
(P.28) “Les ballestes de la MANSARDA”: Coberta inclinada en la qual, a partir de certa distància del crestall (: Munt de terra entre dos solcs, Cavalló (en una teulada) , s’obren llucanes (: Finestra o claraboia vertical oberta en un pendent d’una teulada).
(P.31) “CLAPAR”: Clapejar: Formar claps (en alguna cosa). La neu clapejava la muntanya. // Fer nones.
(P.32) “Una persona exterminada (pels Nazis) ésser/¿estar? feta sabó al camp de Awschwitz”: (La mare de la Ivonne). A “el Club de la Lucha”, una peli, s’explica un dia que van dos pel carrer de nits i passen per un cCentre de estètica. A les basures troben bosses de “les Liposuccions” que del greix es pot fer servir per fer sabó. “L’altre, el pare, està fet cendres”
(P.33) “Gínjol”: Fruit comestible del ginjoler, en drupa ovoide i negrosa. No comfondre amb “xínxol” (de estar content com un xínxol: Una pussa)
(P.34) “per si s’ha de CAPOLAR la carn”: Tallar en trossos petits “(per l’estofat)”.
“FREIXURES”: Entranyes, especialment pulmons, d’un animal. // Treure la freixura per la boca: Fatigar-se granment.
“TALLANT”: Instrument emprat per a tallar, consistent en una fulla de vora tallant proveïda d’un o dos mànecs.
“TRINXET”: Ganivet de fulla i mànec: Corbats.
“NO BUFAR CULLERA”: Passar gana, i fred!
“Morir de el PIOJO VERDE”: Morir del tifus.
(P.35) “amb els ulls ENRIOLATS (mirar)”: Fer venir ganes de riure (a algú). Fa una mímica que enriola milers d’espectadors. També: Agafar ganes de riure. En Jaume s’enriolava per no res.
(P.36) “(L’)ESCOLLERA”: esUllera, és una obra feta amb grosses pedres o blocs tirats a l’aigua per a formar un dic de defensa contra les onades, per a servir de fonament a un moll, per a protegir una obra contra l’acció dels corrents.
“Semblar que es tenen els ulls clars i innocents quan en realitat (la María) els té foscos i profunds”
(P.38) “Passar-hi l’esponja (a un record)”: Oblidar.
(P.39) “Perdre-hi BOUS I ESQUELLES (pel mal cap d’algú)”: Arruïnar-se una família sencera.
(P.40) “Fer SIRGAR a algú”: Fer-lo pencar, trescar, treballar, esforçant-se. // Fer avançar un vaixell des de terra, amb la sirga.
(P.41) “Donar petons APINYATS”: Ben junts.
(P.42) “ESTALONAR”: Apuntalar amb estalons. // Trepitjar els talons (d’algú), descalçar-lo, quan hom li va al darrere. No te m’acostis tant, que m’estalones.// Encalçar molt de la vora. Corria com un esperitat, com si algú l’estalonés. La fam sempre havia estalonat aquella pobra família.
(P.43) “La Poesia serveix per dir allò que imaginem com a verídic però que la Ciència no gosa admetre”.
(P.44) “BRAMAR”: L’ase i altres animals, fer brams. Les persones, cridar fort. Cantar fent grans crits. La tempesta, la mar avalotada, etc., fer soroll (Bramular).
“Ésser/tenir el bec més petit que el d’un PASSERELL”:
“Quina rigolade!”: Quin acudit!
(P.45) “CLAPOTEJAR la mar”: Seguit de lleus soroll que fa una massa líquida en moure’s.
(P.49) “(Quedar-se) ESTOVAT”: Fer perdre severitat, rigidesa, (a algú). Sap com enginyar-se-les per a estovar els seus pares.
“ÀLBER” (un arbre): Arbre caducifoli de la família de les salicàcies, de fulles palmatilobades, blanques al revers, i d’escorça d’un gris molt clar, sobretot en els troncs joves, comú al bosc de ribera i sovint cultivat (Populus alba). Si és l’arbre que em penso, la seva fusta és molt bona per a ser treballada per escultors i fer figures de retaules. No seria mai un Àlam Blanc.
(P.50) “RAMPOINES”: Cosa d’escàs valor, inservible. No tens cap eina que valgui res: tot són rampoines.
“Català APITXAT”: Ja ho vam veure, em sembla que era amb Gerard Quintana... i si nó amb la mateixa Montserrat Roig. Com que malgrat tot jo no me’n recordo tampoc ho tornarem a escriure: Subdialecte del valencià, parlat a la zona central del País Valencià, que es caracteritza sobretot per l’ensordiment dels sons sibilants sonors. El solem parlar, per la característica de ensordir les jotes i les esses alguns que no busquem la bel·ligerància i que ens abandonem parlant-lo (el Català).
“VASSALL”: Súbdit. Home de condició lliure que depenia d’un senyor per una relació de vassallatge. (Fidels, muts i Sotmesos, diu M.Roig).
“RABEJAR-S’HI”: Algú, complaure’s a prolongar allò en què troba una satisfacció.
(P.53) “HARMONIA”: Justa adaptació, entre elles, de les parts o coses que formen un tot.
“Cullerots de fusta DESPUNTATS”: Gastats de remenar el fons de la cassola.
“Rellotge de CARRILLÓ”: Que fa sonar en determinats moments del dia una melodia de campanes.
(P.54) “CARRINCLÓ”: Mancat de distinció, de consistència, d’originalitat.
“(
(P.55) “Haver-se ESBARRIAT, de jove, la mare de la MariCruz”: Esbarriar o esbarriar-se és treure una cosa d’on normalment es guarda per posar-la en un lloc on és difícil re-trobar-la. // També és “escampar” coses que estaven apilades, ordenades.
(P.56) “LLUCAR un home a una dona”: Saber veure, copsar, el sentit, l’essència, la qualitat, etc., (d’alguna cosa). Malgrat l’exemple que s’aprofita hi doni un tò despectiu: Jo a n’aquell, el vaig llucar de seguida: era un fals.
“PARASTRE”: El DIEC-2 (diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans) no identifica (“no s’ha trobat cap entrada coincident”) PARASTRE. Si fem al Translator (del Google) Padrastro, en Castellà o Español la tradució que ens dona és PADRASTRE: Marit d’una dona, respecte dels fills que aquesta té de un matrimoni anterior.
“Cadireta de BOGA”: Planta herbàcia del gènere Typha, de la família de les tifàcies, d’inflorescència a manera de cilindre compacte de color bru, que es fa als aiguamolls i a les aigües de curs lent, les fulles de la qual, linears, molt llargues i coriàcies, poden ésser teixides per a fer-ne seients de cadira, cistells, etc.
(P.59) “MARRUIXETA”: Diminutiu, mal emprat doncs Marruixa ja és carinyós: Gat, gata, especialment quan hom s’hi dirigeix afectuosament.
“BURXAR”: Punxar amb la burxa i, per extensió, amb qualsevol instrument o arma de punxa.
“AFUAR”: Aprimar d’un cap. // Allargar-se tendint a acabar en punta. Les flames s’afuen i s’esgrogueeixen. Afua l’espiral perquè no s’embossi el vis-sens-fi. // Incitar a envestir, abordar.
(P.61) “Fer CAPCINADES”: Signe o moviment, de cap. Becaina.
“Tissana de flor de SAÜC”: TIssana és una barreja, com una Sangría de vi i licors, que duu xampany. Arbret o arbust caducifoli de la família de les caprifoliàcies, de branques molt medul·loses, fulles pinnaticompostes, flors blanques i oloroses en cimes corimbiformes i baies negres, que es fa als boscos de ribera i en bardisses humides, de vegades cultivat, emprat en medicina.
Els Personatges, històrics de “ELISA RADZWIL i GUILLERMO”: Elisa era una princeseta, com aquell “Reïetó de Birmània” a “Els Catalans pel Món” de Pere Caldés que no era prou noble per casar-se amb Guillem hereu al tron de Alemanya. Llavors, tot i que Guillem n’estava enamorat va optar per una altra dona, que també s’esmenta en el llibre de M.Roig, (pp. 60-61) I RESULTA QUE Eliza també es va casar igualment amb un princep. Eliza havia nascut el 1803 i va morir el 34 de tuberculosi el que va afectar a les esperances de Guillem quan morís el seu pare.
“HURÍ”: Dona bellíssima i sempre verge que segons la creença musulmana viu en el paradís per a gaudi dels benaventurats. Les hurís del Paradís. // A l’Argentina i el Paraguay s’emprea per designar una persona que estroba entre la infantesa o l’adolescència i la maduresa. Sería “jóven!”.
(P.63) Personatge Històric: “MARGARIDA XIRGU” que sempre confonc am Mary Sheelley (autora de Frankenstein, el llibre: dona d’un altre escriptor (Percy) que li donà el cognom i molt amiga de Lord Byron (poeta). Feien de les seves (escriure) a la Toscana (ITA). Així doncs no existeix la Margarita Sheerwood... si no és un bosc de Robin de Loxsby (Robin de los bosques) jajaj.
La Xirgu és nascuda a Molins de Rei el 1888 i morta a Montevideo... No podia tornar! D’aquí “el Drama”.
Color) BURELL”: Blanc Trencat (grogós, no-lluminós... color perla).
(P.55) “Haver-se ESBARRIAT, de jove, la mare de la MariCruz”: Esbarriar o esbarriar-se és treure una cosa d’on normalment es guarda per posar-la en un lloc on és difícil re-trobar-la. // També és “escampar” coses que estaven apilades, ordenades.
(P.56) “LLUCAR un home a una dona”: Saber veure, copsar, el sentit, l’essència, la qualitat, etc., (d’alguna cosa). Malgrat l’exemple que s’aprofita hi doni un tò despectiu: Jo a n’aquell, el vaig llucar de seguida: era un fals.
“PARASTRE”: El DIEC-2 (diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans) no identifica (“no s’ha trobat cap entrada coincident”) PARASTRE. Si fem al Translator (del Google) Padrastro, en Castellà o Español la tradució que ens dona és PADRASTRE: Marit d’una dona, respecte dels fills que aquesta té de un matrimoni anterior.
“Cadireta de BOGA”: Planta herbàcia del gènere Typha, de la família de les tifàcies, d’inflorescència a manera de cilindre compacte de color bru, que es fa als aiguamolls i a les aigües de curs lent, les fulles de la qual, linears, molt llargues i coriàcies, poden ésser teixides per a fer-ne seients de cadira, cistells, etc.
(P.59) “MARRUIXETA”: Diminutiu, mal emprat doncs Marruixa ja és carinyós: Gat, gata, especialment quan hom s’hi dirigeix afectuosament.
“BURXAR”: Punxar amb la burxa i, per extensió, amb qualsevol instrument o arma de punxa.
“AFUAR”: Aprimar d’un cap. // Allargar-se tendint a acabar en punta. Les flames s’afuen i s’esgrogueeixen. Afua l’espiral perquè no s’embossi el vis-sens-fi. // Incitar a envestir, abordar.
(P.61) “Fer CAPCINADES”: Signe o moviment, de cap. Becaina.
“Tissana de flor de SAÜC”: TIssana és una barreja, com una Sangría de vi i licors, que duu xampany. Arbret o arbust caducifoli de la família de les caprifoliàcies, de branques molt medul·loses, fulles pinnaticompostes, flors blanques i oloroses en cimes corimbiformes i baies negres, que es fa als boscos de ribera i en bardisses humides, de vegades cultivat, emprat en medicina.
Els Personatges, històrics de “ELISA RADZWIL i GUILLERMO”: Elisa era una princeseta, com aquell “Reïetó de Birmània” a “Els Catalans pel Món” de Pere Caldés que no era prou noble per casar-se amb Guillem hereu al tron de Alemanya. Llavors, tot i que Guillem n’estava enamorat va optar per una altra dona, que també s’esmenta en el llibre de M.Roig, (pp. 60-61) I RESULTA QUE Eliza també es va casar igualment amb un princep. Eliza havia nascut el 1803 i va morir el 34 de tuberculosi el que va afectar a les esperances de Guillem quan morís el seu pare.
“HURÍ”: Dona bellíssima i sempre verge que segons la creença musulmana viu en el paradís per a gaudi dels benaventurats. Les hurís del Paradís. // A l’Argentina i el Paraguay s’emprea per designar una persona que estroba entre la infantesa o l’adolescència i la maduresa. Sería “jóven!”.
(P.63) Personatge Històric: “MARGARIDA XIRGU” que sempre confonc am Mary Sheelley (autora de Frankenstein, el llibre: dona d’un altre escriptor (Percy) que li donà el cognom i molt amiga de Lord Byron (poeta). Feien de les seves (escriure) a la Toscana (ITA). Així doncs no existeix la Margarita Sheerwood... si no és un bosc de Robin de Loxsby (Robin de los bosques) jajaj.
La Xirgu és nascuda a Molins de Rei el 1888 i morta a Montevideo... No podia tornar! D’aquí “el Drama”.
“Enmig de tanta misèria i ESTULTÍCIA”; Niciesa, “necedad”.
(P.66). “CELOBERT”: Pati interior d’una casa, obert al cel i generalment més alt que ample, que dona llum i aire a les habitacions immediates.
(P.67). “CORSECAR per dins”: Causar (en un ésser vivent) una minva de la humitat interna que li cal per a viure ufanós. El sol i la manca d’aigua han corsecat les plantes. Però fixem-nos que no diu “per dintre” el que suposaria una rima... tònica... això mateix!
.(P.68) “Vent que BRUMIA de Lluny”: El vent, fer una remor sorda (:Soroll confús, com el que s’alça d’una munió, d’una tempesta, del mar... // Brunzir: Produir un so per desplaçament dins l’aire a una gran velocitat.
“Paraules deixades anar, LLASSES i boiroses”: Paraules que “cansen”: LLASSAR = LASSAR= Fatigar molt! I si adamés són boiroses, ja... però no defallim, aviat arribarem a la pp 69!
“Dins l’ESTANÇA”: “E gira tutto entorno a l’estanza, cuando si danza”. Habitació, apartament, on s’està algú. [FiLoLogia] Estrofa formada per la combinació de versos decasíl·labs i hexasíl·labs, en nombre i disposició variables.
“ANDÒMINES del Passat”: Moble, estri, etc., atrotinat, inútil. // En femení, plural: Embolics, males arts. “Amaneïos”, escarafalls.
(p.69) “Haver-hi anat d’ESMA”: Aptesa a fer instintivament, maquinalment, alguna cosa. Caminar d’esma./ No tenia ni esma de menjar. Després de la notícia, no va tenir ni esma de parlar. // perdre l’esma Perdre la facultat de l’orientació, de saber per on es va o què es fa.
“Exagerar QUI-SAP-LO”: En alt grau, en gran nombre, en gran quantitat. Enguany han collit qui-sap-lo. / De diners, en guanya qui-sap-los. Ha tingut qui-sap-la sort.
Unes esparregueres... cultivades!
(P.70) “Les ESPARREGUERES queien cap a terra i les CLAVELLINES s’enfilaven cap al cel”: Espàrrec: és el turió de l’esparreguera, una planta silvestre. (Turió: brot que neix del RIZOMA. Esblanqueït i amb fulles rudimentàries, -en el cas dels espàrrecs-).
Les CLAVELLINES: Planta del gènere Dianthus, de la família de les cariofil·làcies, de tiges nuoses, fulles estretes i oposades i flors amb cinc pètals en les espècies espontànies o més en les varietats ornamentals. Hi ha clavellines bordes, d’aire i de mort (???)
(P.72) “Estar EMMURRIAT”: Sagaç, astut, picardiós, hàbil per a aconseguir allò que pretén. (en aquest cas del libre...)
(P.73) “FULANA”: Treballadora del Sexe.
“endur-se’n una ESTOMACADA”: Donar una Pallissa a algú, donar un estomac (i no estómac de sobre al ventre. Apallissar.
(P.74) “una XARNEGA analfabeta”: Fill d’una persona catalana i d’una de no catalana, especialment francesa, dit despectivament. / Immigrant castellanoparlant resident a Catalunya, dit despectivament.
“Ésser un home GRANAT”: Ric, acaudalat. Es diu del gra ben format, ufanós.
“TAROTA” Napia, nas... en principi ja ho hauríem vist, suposant que fossi en aquest mateix llibre.
“Un color GOS COM FUIG”: Proposo que grisós, per la velocitat i la foscor´. Color “ala de mosca”.
(P.75) “Punt de VAINICA”: és un punt de llana que semblen X romanes o V, unides per unes passades més properes que les altres en grups de dos o tre i les X, o V baixes que s’aprecia, normalment en estovalles, prop de la vora d’aquestes.
“TACOS”: Paraules malsonants, Llenguatge “Soez”. Paraulotes.
(P.76) ”Sense FALÒRNIES ni maldecaps”: Falòrnia: Idea errònia, raó feble, predicció gratuïta, etc., que hom dona com a incontrovertible, com a decisiva, com a cosa segura, etc. Sí?
(P.77) “XAFOGOR”: Calor sufocant que se sent en un ambient calent, humit i encalmat.
“Agafar-te un TREBALL”: Penes, fatics, amb què hom passa la vida, que hom passa en tal o tal avinentesa. Passar treballs. Ens hem vist amb treballs per a passar el riu. Vaig tenir treballs a fugir. Treballs amb pa fan de bon passar.
(P.79) “Estar feta per BROCS”: Tros petit de branca tallada, seca i sense fulles.
(P.81) “Tenir ELAN”: Impuls: Força comunicada de manera que produeix moció sobtosament, immediatament; l’efecte d’aquesta força. Moure’s amb l’impuls del vent. Un petit impuls la fa moure. Dona-li impuls, i després ja continuarà movent-se tot sol. Portar impuls.
(P.82) “ENCATERINAR-SE”: encapritxar-se, enamorar-se, embadalir-se. Una dona amb una altra.
“BROQUET”: Canonet d’ambre, canya, fusta, etc., en un dels extrems del qual s’endolla la punta del cigar o de la cigarreta per a fumar-los sense que toquin als llavis.
(P.83) “AMOLLAR”: Ressolar (“resbalar”) per un pendent, deixar anar a poc a poc.
“El VORAVIU”: Vora resistent d’una roba, teixida o cosida de manera que no es pugui desfilar.
(P.84) “REVINCLAR-SE l’ànima”: Contorçar-se, fer contorsions.
“Com en Met enmig de la plaça”
(P.85) “ROCOCÓ”: Estil artístic del segle xviii, evolució del barroc, caracteritzat per la profusió i la complicació de l’ornamentació.
“TEBIOR”: Moderadament calent, ni fred ni calent. Aigua tèbia. No ardent, no zelós. La seva adhesió al projecte ha estat tèbia.
“ESTELLAR-SE”: Trencar fent estelles. Aquests mobles, estelleu-los i almenys serviran per a fer foc.
(P.86) “Sentir CORAGRE”: Pirosi: Sensació de cremor a l’estómac acompanyada d’eructes i de regurgitació d’un líquid àcid i coent.
(P.87) “Un dia RÚFOL”: Ennuvolat, fred i que amenaça pluja, tempesta. Fa un dia rúfol.
(P.89) “BAGASSA”: Prostituta.
“ESPERITAT”: Posseït de l’esperit maligne, que té els mals esperits. Semblar un esperitat. Fer ulls d’esperitat.
(P.90) “Passejar com un ENZE”: Ocell de reclam en la caça amb teles. // També: Persona aturada, no gens deseixida. Tot el dia bada: és un enze.
(P.91) “GUAITAR”: Vigilar amb l’esguard (un indret). Guaitar el mar, el camp, un camí.
(P.93) “EMPASTIFAR”: Embrutar, especialment amb una substància pastosa, viscosa, amb un tint.
(P.94) “Estar els porticons LLORDS de pols”: Bruts, lletjos.
(P.95) “Apilar-se amb DESORI”: Estat de desordre i confusió en què no hi ha manera d’entendre’s, en què cadascú tira pel seu costat, tothom crida, esvalota.
“TRASTAM”: Conjunt de mobles, d’estris; vells, inservibles.´
“LLÀNTIES”: Taca, especialment d’oli o de greix. Portava la camisa plena de llànties.
“ENSOPIT”: Que no s’adona bé de les sensacions ni de les idees. Quan s’acaba de llevar està ben ensopit: no li pots parlar de res. // Endormiscat. // Que no té cap animació, que no és divertit. Un poble ensopit. Quina xicota tan ensopida!
“DESMENJAT”: Que no té gana, que no troba gust a menjar. Desdenyós per allò que invita a gaudir-ne, que sembla haver de desvetllar cobejança.
“MALDAR”: Afanyar-se, esforçar-se, per obtenir alguna cosa. Maldaven per obrir-se pas entre la multitud. Varen passar la joventut maldant per una vida millor.
(P.96) “ESQUITXÓ”: Criatura molt menuda per la seva edat.
“AVESAR”: Acostumar. Avesar algú al treball, a l’estudi. Cal avesar-lo a obeir.
“ADESIARA”: De tant en tant.
(P.97) “Semblar una MÀRFEGA”: Sac gros ple de palla, espart, etc., que serveix de matalàs. (semblar una màrfega [o ésser una màrfega]): Semblar o ésser gros i malgirbat.
“ESCADUSSER”: Que sobra, que resta solt, que no fa joc, pel que fa a objectes que es compten, es venen, es disposen, etc., per dotzenes, grosses, etc., per paquets, manats, etc., per sèries, col·leccions, jocs, etc. Tenim dues dotzenes d’ous i tres ous escadussers.
(P.98) “Lligar la CALIQUENYA”: Cigar prim i de mal tirar (Caliquenyo). No deixar de xuclar per seguir pipant.
(P.99) “RAMPELL”: Desig sobtat i passatger de fer alguna cosa. Li va venir el rampell d’anar-se’n. Quin rampell t’agafa, ara? Tot ho feia a rampells i mai no acabava res del que començava. Irritació sobtada.
(P.100) “Un ENZE”: (ja l’hem vista, però jo tampoc no la recordo ara): Persona aturada, no gens deseixida. Tot el dia bada: és un enze.
(P.101) “MAGARRUFES”: Mostra exagerada d’afecte, afalac enganyós.
(P.102) “Vestir d’ESCOT ‘BUSTIER’”: Adorn de puntes o d’altra mena en l’escotat d’una camisa, d’un vestit. Part del bust o de l’esquena que l’escotat del vestit deixa descoberta. // Bustier:
(P.105)”Anar el Món ple de ‘Cafards’”: Cucaratxes-Escarabats.
“Passar per la BARJAULA”: Passar (a buidar la bosseta) per la Prostituta.
(P.109) “Ésser un LLONZE”: Persona poc viva, que no s’adona de res.
(P.110) “Estar XARUCA”: La xaruca és el morro del porc.
“Anar al CANYET”: Canyet, és el lloc on s’enterren les bèsties mortes. Anar-se-n’hi és equivalent a morir.
(P.111) “Anys ENDARRERE”: (encara que a la pàgina 111 posi “Anys endarrerA”: En direcció a la banda que és darrere d'algú. Malgrat el Diec no l’accepti, sí que formaria part del vocabulari del Diccionari de l’Enciclopèdia.
(P.112) “FALÒRNES”: (també l’havíem vista): Idea errònia, raó feble, predicció gratuïta, etc., que hom dona com a incontrovertible, com a decisiva, com a cosa segura, etc.
“BASQUEJAR” (també em sòna): Tenir basques o nàusees.
(P.114) “Una PÀTINA”: Pel·lícula verdosa que es forma sobre els objectes antics de bronze per una llarga exposició a l’aire. To que amb el temps prenen els objectes antics de metall, de vori, les pintures a l’oli, les pedres d’un edifici, etc.
(P.115) “Un ESCALDOT”: Gotellada, pluja d’estiu.
(P.117) “Un màgic ESTINTOLAT”: Estintolar: Sostenir, apuntalar amb dos o més puntals una cosa (les branques d’un arbre, etc).
“LIBAR el pol·len una abella”: Vessar (vi, mel, llet o altre líquid), a terra o sobre la víctima d’un sacrifici en honor a una divinitat. Beure un petit glop (de vi, de licor, etc.). Xuclar suaument (el suc d’una cosa). Un insecte, xuclar (el nèctar de les flors).
(P.118) “El PANTEIX”: Respiració fatigosa. Ranera agònica. (Ranera: Soroll anormal que, per una obstrucció de les vies respiratòries baixes, hi produeix el pas de l’aire, com el que es presenta sovint en els moribunds)
“HARMONIA”: Justa adaptació, entre elles, de les parts o coses que formen un tot.
(P.119) “Una GROPADA”: Nuvolada tempestuosa congriada sobtadament (Congriada: Formar per acumulació de diversos elements.)
“Un DOLL de pluja”: Raig d’aigua o d’un altre líquid que brolla amb força d’un orifici o obertura.
“L’ESPADAT”: Massa rocosa o terreny de pendent vertical o extremament rost.
(P.120) “ESBARDELLAR”: Rompre amb violència (alguna cosa). El vent ha esbardellat la finestra.
(P.121) “ESBLAIMAT”: Fer perdre (a alguna cosa) la seva coloració normal, fer esdevenir d’un color menys viu. La claror esblaimava la verdor del bosc.
“ESCLAFIR en una rialla”: Soroll sec, agut, sobtat, produït per un tret, una ruptura, un cop de fuet, etc. Esclafits de riure.
“ENGAVANYAR”: La roba, embarassar els moviments (de qui la porta). Aquest abric m’engavanya qui-sap-lo.
“BASARDA”: Sentiment de depressió que s’empara d’algú en presència de quelcom que el fa pensar en possibles perills contra els quals se sent indefens.
“Mar ENFURIT”: Provocar la fúria, el furor (a algú). // Esdevenir furiós.
“ESTULTA”: Nècia, toixa. Que revela neciesa.
(P.122) “SOTJAR”: Observar estant amatent al que pugui esdevenir-se.
(P.123) “Fregar un insecte (el grill) les ÈLITRES”: Ala del parell anterior dels coleòpters, dura i coriàcia, que serveix solament per a protegir l’ala del parell posterior. O fregnat-les fer un siroll característic, segons Montserrat Roig.
(P.125) “Estar-ne CUIT, (d’algo)”: Fatigat en extrem d'alguna cosa que molesta, que irrita, que dóna maldecaps, disgusts, etc. // Es diu de la substància preparada o profundament modificada per l'acció del foc.
(P.126) “Estar fet una PELLERINGA”: Tros que penja, de pell alçada, d’una roba esquinçada, etc. // Tros prim de carn en què gairebé tot és pell. // estar fet una pelleringa Estar molt magre.
(P.127) “Fer GRUAR a algú”: Desitjar una cosa vivament. No el facis gruar, dona-li de seguida.
(P.128) “Tenir el cervell ATUÏT”: Ataüllar, és el mateix que Albirar, veure-hi de lluny alguna cosa, però, sense distingur-la bé.
IIª PART (Intermezzo)
) pàgina 131.
(P.133) “Va PROFERIR”: Pronunciar. Per exemple: Sense proferir paraula.
“Vestir ROSEGALTARS”: No es troba. Podria ésser semblant a Quedar per vestir sants (és a dir, quedar: “Solterona”)
“Tenir un TROPELL, (a punt de...)”: Moviment accelerat de diferents persones, animals o coses que es mouen desordenadament. // Greu pertorbació de l’estat normal d’una persona o una cosa.
“ARROSSINADA”: En molt mal estat, decaigut, ple de xacres per l’edat, les malalties, els contratemps, en mala situació per revessos de fortuna, etc.
(P.134) “Semblar un MILORD”: Tractament que es dona a Anglaterra als lords; Gran senyor.
“FRUGAL”: Que s’acontenta d’aliments simples, moderat en el menjar.
“Fer la VIU-VIU”: Anar tirant, anar passant la vida com hom pot.
(P.138) “EIXARREÏR-SE”: Ressecar, endurir per dessecació. Aquest Sol eixarreeix els sembrats. Eixarreir-se, la terra, quan no plou. // Fer tornar adust, aspre.
(P.139) “SADOLLAR”: Apagar? La set!: Satisfer plenament la gana (d’algú) o satisfer també el “desig”.
(P.142) “Un POCA-PENA”: Que actua o parla sense vergonya, educació ni respecte.
IIª PART ( Duets, Àries, Cavatines i Recitatius) Pàgina 145.
(P.149) “INDISCRECIÓ”: Manera de comportar-se de qui no fa sinó allò que convé de fer, de qui no diu sinó allò que convé de dir, que sap callar allò que li ha estat confiat. Obrar amb discreció.
(P150) “El GREGAL”: Vent que ve del nord-est.
“Dir NI ASE NI BÈSTIA”: Sense saludar, sense proferir cap paraula.
“FIBLAR les Orelles”: Punxar (una bota) per treure’n un poc de vi. Ferir amb el fibló.
(P.151) “Fer GLATIR”: El cor, bategar amb força. // Estar agitat per la cobejança d’una cosa defesa o feta gruar.
“Ésser VERGELLA”: Rebrot jove d’un arbre. Vareta.
(P.152) “Fer la GARA-GARA”: fer la gara-gara a algú Tractar de plaure’l, d’atreure’s el seu afecte, la seva benvolença, etc., amb afalacs, llagots, compliments.
“FARFULLAR paraules”: Decir algo muy deprisa y de manera atropellada y confusa.
(P.154) “ ‘La VIETNAMITA’ ”: és la Ciclostiladora (maquina mecànica de fotocopiar (de 3 en tres).
(P.156) “RECANÇA”: Greu que sap de fer o d’haver fet, de deixar o d’haver deixat de fer, alguna cosa. “PESADUMBrE”(en castellà).
(P.157) “CARAM”: Eufemisme per carall. Vol dir: una paraula no tant gruixuda com: “Carall!” Pot ser penis, o, Expressió usada per a denotar estranyesa, admiració, enuig. ‘carall de rei’: Fadrí
(P.162) “BENEIT”: Beneir: “Una persona, especialment un sacerdot o una sacerdotessa, invocar la protecció de Déu (sobre algú o sobre alguna cosa) amb paraules o cerimònies rituals”.
(P.167) “ENTATXONAT”: Introduir (alguna cosa) dins una cavitat atapeint-la.
(P.167) “VESPER”: Afer complicat en hom corre grans riscos. Niu d’abelles, rusc.
(P.169) ”ENDARRERA”: No existeix, és ENDARRERE: en direcció a la banda que és darrere d’algú.
(P.171) “LASSITUD”: (Nom de Gos. Raça Collie famós per les seves distàncies recorregudes... suposo que a través del país de Gales). Lassitud, vol dir cansament, fatiga.
(P.174) “SENTINELLA”: Soldat armat posat per un temps determinat en un lloc per vigilar-lo, impedir el pas, evitar una sorpresa.
(P.186) “ABILLAMNETS”: Preparaments, guarniments... guirnaldes fins i tot...
“ARROVELLAR-SE”: Manlleu de l’Italià... de significança ‘pareguda’ al prendre rovell (òxido).
“Tornar-se COQUINA”: Avar... covard, traïdor.
(P.187) “Nàixer MESELL”: Que no se sent dels cops. D’una insensibilitat absoluta.
(p.188) “Fer servir el MAGÍ”: Cap com a seient de la imaginació. El teu magí sempre en barrina alguna.
(P.18...) ‘renard’ manlleu Francès: Pell de guineu adobada per a servir d’abric o d’element d’una peça d’abric.
(P.194) “ENFAVADA”: enfavat, que sempre està encantat!
(P.195) “Tu, DESBARRES!”: Fer cessar de estar (una porta per exemple): barrada”
(P.197) “Fàcil de ENSIBORNAR”: Induir amb enganys, males arts, a fer alguna cosa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada