Un Thriller ambientat al PIRINEU. Care Santos: "Seguiré els teius passos" (2020)

(P.13) “Botiga de Queviures” i “Colmado”:  Queviures, és un mot compost de: QUÈ i VIURE que s’empra des de l’any 1803 d.C. per designar les provisions de boca. Colmado és com li diuen a BCN. Són equivalents.

(P.14) “Una rialla CORTESA”: de cortès es diu cortesa (que té una urbanitat extrema).

(P.15) “Conques” (al Pirineu, població anomenada Conca D’ellà). Pertany a la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, a la comarca del Pallars Jussà. Havia tingut un passat febril i s’hi produïa blat, sègol, civada, ordi, mongetes i llegums a banda de llana, cànem, vi i oli. Se sap que per les glaçades de 1827 es van fer malbé les oliveres. En aquell mateix any es coneix que hi havia una fleca, una botiga, un hostal i una taverna.

   “Caminant a PLERET”:  caminar (doncs) sense pressa (que no caiguis).

                               0I.- PUNT NEGRE

(P.19) “CABÒRIES”: Preocupació, cavil·lació (especialment sense fonament).

(P.20) “Imatges ESPARSES (en la memòria)”: Espar que no forma part d’un conjunt, que no fa joc amb un altre.

(P.21) “ENTRETENIR”: Retenir en un indret (qui va al seu fet). Deturar-se qui va al seu fet, a conversar, a mirar quelcom.

   “CAPBUSSAR-SE (de nou en la boira)”: Tècnicament capbussar és enfonsar el cap dins l’aigua. Submergir-lo, submergir-se. També Capgirar, trabucar.

(P.22) “Revolt OBAC”: Ombrívol, situat on el Sol toca poc o no-gens durant el dia.

(P.22) “Quedar de GAIRELL”: Oblíquament, de costat. Portar-hi el barret, caminar-hi (de gairell).

(P.24) “BOCÍ”: Tros de menjar, un poc de menjar. Boçar: Vomitar, vessar.

(P.25) “TIRALLONGUES”: Sèrie llarga de coses que es diuen (nombres: de telèfon, de la documentació, etc). També sèrie de coses que s’esdevenen l’una darrera l’altra.

(P.27) “DISTREURE”: Donar ( a quelcom) un altre ús del que li era assignat. Apartar-se la atenció (d’una persona) d’allò a què s’aplica, segons vol, o a la que hauria d’aplicar-se.

   “MALAGUANYADA (escriptora)”: mot emprat des del 1900 (Mn. Jacint Verdaguer) provinent de l’expresió comuna llavors “mala hora”. Vol dir No-aprofitat/ada. Mort, perdut prematurament.

(P.28) “QUALSSEVOL”: Amb doble essa és el plural de qualsevol. Una entre les diferents persones o coses, sense importar quina, la que sigui.

   “BRUSC”: El diccionari el fa equivalent o relacionat amb cop: Encontre violent d’una cosa contra una altra. Amb rompre i amb sotragada.

(P:33) “ENGIPONAR”: Arranjar de qualsevol manera, a corre-cuita, de qualsevol manera “despatxar (ràpid)”.

(P.36) “BRUNZIT”: So produït per una cosa que es desplaça en l’aire a una gran velocitat. També o de molt baixa freqüència produït per aparells electrònics amb motiu de la distribució de la xarxa elèctrica.

(P.42) “ERMA (terra)”: Inhabitada, Inculta o Estèril.

(P.45) “AMOLLANT CORDA”: Deixar anar afluixant.

(P.45) “Amb LACONISME”: Qualitat de expressar-se de manera concreta, breu... sovint amb un cert enginy. Prové de les contrades de Lacònia, on hi havia la Polis grega de ESPARTA. Els espartans eren famosos per la seva austeritat.

(P.48) “Amb quatre ESTIRABOTS”: Dit, acudit, etc. Sense sentit, que és inoportú, que no ve al cas.

(P.52) “FILAGARSES”: Seda basta de capolls enredats. També segons empra Care Santos: “sentir converses filagarses” fils que pengen d’un tros de roba.

(P.65) “RIALLERA”: Propensa a riure. D’espectre delitós, que mou a la alegria.

(P.71) "CANTUSSEJAR": Cantar a mitja veu.
   "CUPLETISTA": Cuplet: Cançó lleugera composta d'estrofes breus amb tornada. Sobre: text de caràcter normalment picaresc.
   "Veu ATIPLADA": Que té un tò de Tiple (Soprano).
(P.74) "VANTAR-SE": Vanar-se: Algú, mostrar-se satisfet, lloar-se, de les qualitats (de les accions etc.) pròpies (o que ell mateix s'atribueix).
(P.76) "Quedar a TRASC(À)NTO": Aquí Care empra un mot que en realitat es pronuncia d'una altra manera (de trascantó i que no té un "significado afín" doncs vol dir: de una manera inesperada, imprevista).
(P.77) "Reòsca": Exclamació (indeterminada, tant al diccionari com a Internet)
(P.78) "Ésser una ORCA": Dolenta, inhospitalària (una Terra), També: carregós, enutjós.
(P.95) "VIAR les paraules": Viarany, Corriol: Camí estret. Esbiaixar, Biaix: Direcció oblíqua en que: està, es mou... és tallada alguna cosa.
(P.98) "TÒTILA": Persona babaua, encantada.
(P.99) "Veu ROGALLOSA": Propi de la persona que està enrrogallada. S'aplica a la veu i als sòns emesos.
(P.100) "Estar ESFURRUNCAT":
 No Existeix res de semblant, ni tan sols a Internet, no ja al DIEC, he trobat res de semblant.
   "Ésser un FATO": Fato és definit com abundància de menjar. També com una Feinada: "tenir molt fato".
(P.101) "Anar ENSANET": No ho he trobat, però es desprèn: Aquí, a la vora. A prop.
(P.102) "Tenir una ESGARRIXADA": Jo recordo un futbolista brasiler (1933-83) el millor regatejador de la Història del Futbol que va tenir un gran terrabastall: "era molt bo" però es va enfonsar (en "l'abisme de l'alcohol" dirien els Cul de Mandril) i del no se'n sap res de lo relatiu a agulles o punxes que formen part de la definició: Esquinzar-se la pell amb una agulla o amb una punxa (També: Esgarrapada)
(P.103) "Passar una REBEQUERIA": Rebec/a, de difícil governar pel seu geni, que el porta a plantar cara, a replicar, a no obeir.
(P.104) "Haver-n'hi un MUNTER": No ho he trobat enlloc. Recordo el cas de Juanjo García, autor de un altre llibre "descbocinat en aquest mateix fòrum, premi Ciutat d'ALzira de novel·La juvenil per l'obra "Els Adeus de Jaguar" que diu : Un muntó. Tampoc ho vaig trobar enlloc. Seria donsc UN MUNT.
   "CARNÚS" (insult): Home brut, deixat. També de poc enteniment.
(P.106) "Ous ESTARRANATS pèrò eren remenats" es queixa Reina, la protagonista... Estarranats són ous dusuos (bullits) i pelats i tallats a bocinets. Ho diu la Viquipèdia!

(P.116) “REXICS (ser-ho els cabirols)”: Rexic no es troba enloc. A Internet em ‘deriven’ al parlar de Solsona (el Solsoní)... podria voler dir “dues vegades xic” (exagerant)

(P.120) “Tractar algú amb PREPOTÈNCIA”: Prepotent, és el que superior en poder en fa un abús, s’abusa d’aquest poder). També: Arrogant.

(P.121) “Un somriure SORNEGUER”: Somriure que dissimula amb ironia la seva mala intenció, la seva hostilitat.

(P.122) “Estar algú alegre com un PICAROL”: Cascavell gros o esquella petita que duu un animal al coll. També cascavells o campanetes que es posa als arreixos dels animals o dels muls.

   “SÒPIT”: Ensopit, somnolent.

(P.124) “La SOFRAJA”: Part de darrera de la cama oposada al genoll. També existeix la referència a la sofraja del braç (a dintre de la part del colze).

(P.125) “Pegar-se una ESCLATARADA”: Cop violent que , hom, es dóna en caure.

   “Buscar la PANEROLA” Cercar un insecte on no n’hi massa, en un jardí...

(P.126) “COVAR-SE l’arròs”. Covar, pròpiament és estar-se, en algunes espècies: tant el mascle com la femella, ajaguts a damunt dels ous que han posat per afavorir la eixida i manteir-los vius. Alguna menja, reposar massa estona després de treure-la del foc.

(P.131) “ESTINTOLAR”: Apuntalar alguna cosa. Una bicicleta: Aparcar-la amb el cavallet.

 

(P.140) “Tenir SACSONS que es noten per sota la roba”: Un sacsó és, en principi, un plec que s’hi fa per dintre la roba per escurçar-la i que permet allargar-la quan calgui. // també, és un SOLC (un solc és el sot longitudinal que deixa l’arada) que es fa en els braços, en les cames de les persones, especialment les criatures, molt grasses.

(P.144) “Ésser PALESA la diferència de edat”: Clara, evident a tots.

(P.156) “BRIVALL”: Home de la gentada, de la BRIVA (= GENTALLA: gent de baixa estofa, de la pitjor mena). // També: Noi eixerit (despert, que sap manegar-se hàbilment) o entremaliat.

(P.157) “ABLAMAR-SE un RANCOR viu en els ulls”: Ablamar, és fer més viva una flama. Rancor, és un ressentiment tenaç.

(P.158) “TUSTAR una porta, una estona”:  Trucar-hi, colpejant-la amb els nusos dels dits o amb el palmell de la mà. També COPEJAR: Donar cops a algú o alguna cosa. Recordo la expressió, potser poc adient i amb un sentit fonètic del Tostar: “prou de tustar tupins a la vora del foc”: que jo relacionava amb el caoure (mai més ben dit, la llet, a poc a poc perquè faci “capa”. Entretenir-s’hi... potser miserablement. Ho deia un filòleg occità al diari Ara.

(P.159) “GARBELLAR receptes de bolets”: passar pel GARBELL: (és un estri receptacle amb un fons ple de furats iguals que serveix per    ¿crivar?/garbellar    segons la mida, deixant-ne passar uns i retenint els altres i doncs triar objectes de volum desigual.

(P.160) “GENTIL/-ESA”: Pagà // Que no professa la religió jueva // També: De naixença noble, plè de gràcia, cortès, afectuós.

   “PARSIMÒNIA”: Tenir parsimònia és    anar amb compte/moderació    en les despeses. També Lentitud, Cerimonial (fins i tot)

(P.162) “Un posat BEATÍFIC”: Que fa ben aventurat a algú. També: Plè de beatitud, de placidesa.

(P.163) “SANTUARI”: La part més santa de un Temple.

   “RENDIR(-SE)” : Sotmetre’s. També, rendir, s’aplica a retre homenatge o a Fatigar en un alt grau.

(P.170) “VENIAL”: Que pot ésser perdonat. Un pecat per exemple.

 

(P.172) “PRÒFUG”: Que fuig, de la acció de la Justícia, per no haver servit en l’exèrcit.

(P.174) “AGOMBOLAR”: Acotxar.

   “ESTARRUFAR-SE”: Fer dreçar el pèl, (les plomes un ocell). Un gat s’estarrufa i se li posen els pèls de punta quan va a saltar-li al coll a un gos...

(P176) “DOLL”: Raig d’aigua o de un altre líquid que brolla amb força d’un orifici o una obertura.

(P.187) “ENXUBATS com sardines en una llauna”: ANXOVAT, que no té ventilació. Atapeït.

(P.190) “Semblar una FLEUMA”: Que és fluix de caràcter, mancat de fermesa, fàcilment entabanable.´

(P.194) “EMBARBUSSAR-SE”: Algú parlar confusament deixant les coses a mig dir (embutllant-les) de manera que el que diu és amb prou feines desxifrable. Com un xerrar de l’esquizofrènia Hebefrènica.

(P.198) “GAMBAL”: El gambal, és la corretja de una muntura de la que penja l’estrep. “Ésser curt de gambals”, com diu el llibre de Core Santos és una expressió que vol dir, genèricament: Tenir facultats intel·lectuals limitades/ ésser persona poc avantatjada en una matèria.

(P.198) “GARLAR”: Parlar de coses fútils, pel goig de parlar.

   “ENUTJAR-SE”: Sentir un fort desplaer. In sentiment de enuig (contrarietat), de malestar.

(¿?) “TOSSA”: És el volum, la parafernàlia que representa, algú o alguna cosa. “Quina tossa FA aquesta dona!”.

(P.202) “ESPADANYA”: “Campanar de cadireta”: Prolongació per sobre de la teulada d’una de les parts d’una església; o, paret construïda sobre la teulada amb orificis per encabir-hi les campanes.

(P.203) “TAVELLES”: Embolcall (o bèina) d’un llegum. “Tenir tavelles plantades” com en el llibre, en principi voldria dir haver plantat MONGETA TENDRE.

(P.204) “MURUNYACS”: En el mateix llibre, Core Santos fa referència immediatament abans als ratpenats. L’empra d’aquest mot en el diàleg entre personatges fa pensar en una expressió totalment diàfona (translúcida) sobre les reals intencions sobre el parlar de Conques D’ellà. Ho dic perquè no apareix enlloc de Internet!

(P.207) “Encostipat” No Existeix. El mot més semblant és CONSTIPAT: Refredat en què les cavitats nasals són obstruïdes per abundants mucositats.

(P.209) “Un ENFILALL de salvatjades”: Conjunt de les coses enfilades per una corda, per un fil.

(P.210) “Estar ENCABOIRADA”: No Existeix. “Caboira”: cavil·Lar, idea que preocupa (“Quebradero de cabeza”) // També: Idea fantàstica que no pertany a la realitat.

   “Paraules ESPARSES”: Paraules, que no formen part de un conjunt, que no fan joc les unes amb les altres.

(P.217) “Quedar ATAUMITS”: No Existeix. No trobo res.

(P.226) “Ésser esclau de la teva PENJARELLA”: Cosa que penja.

   “Posar el TRÀMEC”: Eina de pagès enmanegada el ferro de la qual té dues pues per un cantó i un crestal (punxa) per l’altre. El nom genèric és aixadell o “xapo”. En aquest cas “especials”.

(P.227) “EIXARREÏTS”: Ressec. Molt eixut.

   “TANOCA”: Persona babaua: que no té malícia, que nomalfia, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri.

   “BORDELL”: Prostíbul. Cas on s’exerceix la Prostitució.

(P.228) “Un Generalot to CLAPIT de medalles”: Ple, Farcit.

(P.231) “Quedar, una companyia d’Assegurances EXONERADA d’un deure”: Alliberada d’una causa onerosa (:de diners o remuneració, que no és gratuïta).

(P.236) “RAPINYAIRE”: Ocell que rapinya. P. Ex un voltor (“Buitre”)

(P241) “Què FÉVOM?”: Què Fèiem?

(P.242) “Reina del meu cor”

(P.244) “Llenties amb MORRUTS”: Que té el morro o el musell gros.

(P247) “ULI”: mot, apodo.

(P248) “Les paraules TRASPUAR”: Deixar passar un cos un determinat líquid pels seus poros (o porositat).

(P.257) “DILEMA”: Argument en què s’ha de escollir forçosament entre dues opcions contràries, cadascuna de les quals, però, condueix a la mateixa conclusió. // També: Situació problemàtica en què s’ha de seguir un o altre de dos camins.

   “REBREGAR (un paper)”: Fer perdre la Tesor (Qualitat de TES: que es manté dret, pla, ben llis, tibant) en una cosa flexible tocant-la matusserament, prement-la o colpejant-la.

(P.258) “EIXERIT”: Viu, despert que sap manegar-se hàbilment.

(P.263) “PRAGMÀTIC”: Que atén solament als fets, que no té en compte sinó les conseqüències pràctiques.

   “DISCRETA”: Que presenta separacions, que es comprèn de parts separades. DISCRECIÓ: Manera de comportar-se de: Fer sinó el que s’ha de fer; dir, sinó el que s’ha de dir i que sap callar allò que li ha estat confiat.

   “Ésser CABUDA”: Capacitat de contenir. // “Tenir cabuda en un indret”, “Quebre coses al cap”

(P.264) “MUSTELA”: MOSTELA animal de bosc que s’alimenta de petits mamífers i que viu exclusivament al Hemisferi Nord.

 

                               02. INTERMEDI A BCN (26/01/1939)

(P.277) “ARRAULIR-SE” Ja l’hem cercada algun cop. Una mica sembla allò de posar-se a la gatzoneta (de Cunclillas) però es tracte de ajupir, abatre.// ARRUPIR-SE: (contraure’s, estrènyer els músculs d’una part del cos per protegir-se del fred per exemple).

(P278) “FATXENDA”: Persona, que ho fa tot per presumpció per fer-se veure.

(P.279) “(El) RETRUNY (de les bombes)”: Un soroll molt fort. Ressonar com un tro.

(P.283) “Eslògans i PANCARTES”: Document, redactat en substitució d’un títol perdut, robat o adormit. Robat o destruït. // Butlla Pontifícia, de confirmació d’uns béns de un monestir o una església// CARTELL generalment en tela sostingut per 2 o més pals que es porta en un manifestació; o, que es penja en un lloc ben visible.

(P.284) “CARABINERS”: En realitat és CaRRabiners: Membres d’algun dels cosso de seguretat, d’alguns Estats o països. // Soldat destinat, antigament a Espanya a vigilar les costes i el contraband 8També doncs al Pi9rineu, nohi faria estranyor) // Antic soldat armat amb una caRRabina.

   “anar les coses MALDADES”: Dins de les diferents expressions de CUTELA: en castellà, per exemple: “no estar el horno para bollos” o “haber mar de fondo” (mala maror) ó “Volar baixos” copiaré aquí una frase que us serà fàcil de trobar-ne l’autor (que jo ja no recordo): “Però si van mal dades, una bona o mala tarda qualsevol dels qui van amb calça curta serà decisiva per trobar un BOC expiatori”. Al anar mal dades es pot despendre que tot el que es REGALA la gent (els Premios per exemple) són com males putades.

 (P.285) “SIGIL·LOSAMENT”: No existeix al DIec-2. Es tractaria no només de uns Castellanisme de “sigilo” que vol dir “pisando huevos” o sense fer escarafalls (aspavientos) jajaj... quan es camina.. com un contrabandista!

   “CASERNA”: Edifici destinat a allotjar la Tropa d’un exèrcit, a la Policia, etc... als Bombers també!

(P.288) “Un AUTÒMNIBUS”: EN oposició a TROLEBÚS (Bus articulat) o un elèctric tramvia.

   “FARDELLS”: Roba, papers o altre “mercaderia” (diu el Diec-2) posada ben pitjada en un embolcall d’arpilleria ó “roba enquitranada” (que li suposo una utilitat aillant “de la humitat” (pel quitrà) perquè ni vessi, per ésser així transportada // FARCELL: Roba o una altra cosa que envoltada en un mocador un drap qualsevol és recollida per poder-la dur de una banda a l’altra.

“APAIVAGAR”: Fer desaparèixer o fer minvar un estat d’ànim, generalment de exaltació, agitació o violència, en algú o alguna cosa. En el cas del llibre de Snatos “apaivagar la por”, en el Diec-2 “Això apaivagarà la seva còlera”, com al Drac de Sant Jordi!!

(P.289) “ESCLETXA”: Mot inventat pels mecànics... Obertura entre dues peces que no ajusten bé. “” També CLIVELLA: Obertura en la superfície de segons quins cossoc, com en el fang dels rius o torrents i els talons de les persones. Tenir els talons clivellats... el dit gros de la mà a l’hivern...

(P.290) “BINOCLES”: Aparell optic, per a veure-hi de lluny, format per un parell de ulleres, una per cada ull. Derivat del “catalejo” castellà: càtar (ver-lejoh).

(P.292) “Una ciutat ESTANTISSA”: de Estagnació: cessació (-ment) de la circulació, especialment de un fluid, ... de: L’Activitat Econòmica (en el cas del llibre per la Guerra i la fi de la Guerra) que es tradueix en una manca de Creixement o davallada.

(P.293) “GRAPEJAR”: Palmpar grollera i matusserament, regirar amb la mà.

   “Qui guarda quan pot, menja quan vol”

(P.295) “Fer un MOS”: Abreviatura de mossec, de mossegada o queixalada. Normalment ESMORZAR.

(P.296) “DELIT”: Un delitós, és un afectat per un desig (Atenció!) vehement d’una cosa. (:que té una força impetuosa, especialment en sentit “figuratiu” doncs la seva transcripció idèntica als adverbis castellans li dona una sonoritat errònia, enganyosa.

   “Entretenir-se a qualsevol lloc i de qualsevol manera és també el que s’aprèn a la guerra”

(P.299) “REQUETÈ(s)”: Vailet(s). // També grup de combatents Carlins, sobretot alguns d’armats que van lluitar durant la monarquia alfonsina, la IIª República i que es prepararen militarment, especialment per la Guerra Civil (1936-1939)

(P.305) “Un MESSER”: Un home alemany, de cognom Messerschmitt va idear un caça que s’emprava a la Guerra Civil espanyola i que també llençava bombes. El va inventar a la fàbrica Bayer... f... i d’aquí que la versió més estadaritzada era el Messerschmitt Bf 109.

(P.306) “Comparar una gresca amb la de Sant MEDIR”: Com diu Domènec Miquel i Serra, mesurar els misteris de la fertilitat... per tant amb final feliç.

(P.309) “LLETREJAR”: Llegir lletra per lletra, sil·laba per sil·laba. // També Cartejar-se amb algú.

(P.313) “Una DOLOROSA”: Imatge de la Mare de Déu en actitud de dol per la mort de crist.

   “L’AIGUAMANS”: Palangana, Bacina... per rentar-se les mans.

(P.314) “L’ESPIELL”: És el mateix que l’espiera que emprava Montserrat Roig. Furat per mirar, a través de la porta, qui truca.

(P.315) “RABIÜDA”: Rabiosa.

(P.319) “Fer alguna MALURA”: La Malura és una malaltia epidèmica de les plantes (per exemple la fil·loxera). Potser pixar-s’hi.

(P.323) “Un POLSIM”: Substància en estat extrem de divisió, especialment en estat de suspensió en l’aire.

(P.326) “RUDESA”: Mancat de poliment, de delicadesa, de refinament, de cortesia. // També cru, dur de suportar.

   “L’ENARDIDA necessitat”: Enardir, (fer més ardit, excitar l’ànim d’algú) a la lluita. Per exemple: Els crits del capità enardien la tropa.

(P.328) “AMAGRIT”: (de magre) Fer semblar, o tornar magre (prim, sense greix).

(P.3??) “Veure els polls a la CLEPSA”: Part de dalt (zenital) del cap.

 

                                                               II.- EL TEMPS DE LA RANCÚNIA

 

(P.349) “Amic de FARRA”: Company de gresques... de consums, etc.

(P354) “SALCONDUITS”: Document lliurat per una autoritat, que, permet, a qui el porta, d’anar a un lloca o a un altre en temps de guerra.

(P.363) “APOTECARI”: El Farmacèutic.

(P.367) “ALCOVA”: Cambra petita que dona a una més gran, o part dividida d’una altre per una vidriera el qual està destinat a contenir un o més llits.

(P.377) “REFISTOLAT”: Carregat d’adorns, de pretensions (una persona) fins i tot d’arrogància o de suficiència. També ple de enuig i de indignació.

   “El MARXAPEU”: El llindar de pedra d’una porta. Estrep d’un cotxe // Barra que hom pitja amb el peu per comandar un mecanisme. També la corda per la que caminen els mariners a les veles dels vaixells antics

(P.380) “Amb PRESTÀNCIA”: Aspecte distingit. Excel·lència.

   “TOFA”: Espessor de cabells, filaments o de fullatge de mates. També bola de neu esponjosa.

(P.392) “MONYÓ”: Porció d’un membre amputat compresa entre la cicatriu i la articulació d’un braç o d’un peu (cama).

(P.394) “La FINADA”: Finar és igual a MORIR.

(P.398) “Èsser BUFÓ”: Còmic de les corts reials i dels palaus de la noblesa. // També menut i graciós.

(P.399) “Color Canyella”: del garró a la garreta en les extremitats posteriors i del genoll a la garreta en les extremitats anteriors... dels animals de quatre potes. // Color marró cru.

(P.403) “BABAU”: Que no té cap malícia, que no malfia de res, que tot ho troba bé. Que es deixa portar dòcilment per altri.

(P.405) “ARVELLES”: Veça, herba enfiladissa i llegum de color fosc (brunera) que en ésser molt madur esdevé un xic bonyegut i cultivada com a farratge (pels animals).

(P.407) “FERRENY”: De complexió, posat, caràcter... fort, robust.

(P.409) “EMBALUM”: Volum d’una cosa especialment quan aquest (volum) és desmesurat i difícil de manejar.

   “ENSARRONAR”: Posar en un SARRÓ. Generalment entabanar o enganyar sobre... per exemple l’aspecte que li dona a algú un vestit o be fer formar-se una falsedat de manera que s’arrenqui un consentiment que d’altre manera no s’hagués produït.

(P.410) “ARRUFAR el nas”: Manifestar desgrat, desaprovació o repugnància.

(P.413) “ESTRAMBÒTIC”: Que se separa d’allò que hom considera normal, usual.

(P.418) “FONEDOSCOPI”: Aparell mèdic per auscultar sorolls orgànics que consisteix en unapetita campana tapada per una membrana que és connectada a un tub de plàstic que es bifurca i que transmet el soroll als auriculars.

   “ESCLOPS”: Originàriament, sabata de fusta sense talonera que s’empra per treballar en situacions d’humitat o a l’hort. Són fets de fusta massissa, una sola peça.

   “POTINEJAR”: Manejar barroerament. Un nen el menjar... una persona un idioma estranger...

   “ARRONSAR”: Disminuir, per contracció generalment el cos. P. Ex. Les cames plegar-les.

(P.420) “RICTUS”: Obertura de la boca produïda per la contracció dels músculs de la cara que dona l’aspecte d’un riure forçat. Com una ganyota.

(P.425) “El SOMATÉN armado”: Milicia ciudadana organizada antiguamente para colaborar en la Seguridad en los pueblos... generalmente en Catalunya

(P.431) “La Región (del cuerpo humano) ACROMOCLAVICULAR”: Luxación completa de la articulación generalmente, el ligamento coracoclavicular se desgarra por un deslizamiento posterior de la clavícula.

 

(P.445) ”Ajocar el cap”: Posar a joc (les gallines)… Retirar-se a dormir.

   “Venir BALDERA la roba”: Que no s’ajusta a allò que conté, que l’envolta, que l’abraça. Per ex. Heu fet un furat massa gran. L’estaca hi va baldera.

(P.446) “CADÈNCIA”: Descens de entonació que assenyala el final de: un mot, d’un sintagma, d’una oració, d’un vers, etc- (com un ritme)

(P.448) “CACOFONIES”: So desagradable, especialment el que resulta de la combinació d’uns sòns determinats en un enunciat.

(P.457) “ROMES”: Truncats

(P.473) “Un somriure BEATÍFIC”: Que fa benaventurat a algú... que dona beatitud.

   “VANTAR-SE... del seu poder”: Vacil·lar, presumir.

   “PENEDIR-SE”: A algú, saber greu el haver fet o deixat de fer alguna cosa.

(P.477) “FENNEC”: Mamífer carnívor de la família dels cànids, molt semblant a la guineu però més petit i que habita del Marroc a Aràbia.

(P.479) “Una cua PRÈNSIL”: Adaptat per agafar encerclant. Per exemple una trompa d’elefant o la cua d’alguns micos.

(P.501) “MELMELADA de CARABASSA”: Menja feta de fruita aixafada i cuita amb sucre que en aquest cas es fa ma un fruit pepònide molt diferent segons les racesque s’usa en la alimentació de les persones i del bestiar.

 

Josep Salvans Arola, a 13 d’Octubre del 2021

Estudiant del G. d'Humanitats.
Manresa.