Carson McCullers (1940) "El Cor és un Caçador Solitari"

 

(P.101) ASSUAUJAR-SE una veu: També: ASSUAVIR fer més suau, menys aspre, menys rude.

IIª PART

(P.110) FORFOLLAR dessota el seu cinturó:

Forfollejar és entre d’altres definicions:                Remenar amb la mà (un munt de coses) com volent apreuar-ne el nombre, agafar-ne, triar-ne, algunes. També ho podríem interpretar com provar de fer anar (una clau dins un pany per exemple... per a obrir una porta).

Dessota seria:   Sota, davall, usat principalment en la locució al dessota.

(P.115) Engegar al BOTAVANT: Pal llarg ferrat per un cap com l’usat pels raiers, els pescadors, etc., per a evitar de topar amb les ribes o amb altres embarcacions.

(P.119) Un MUSSOL a l’ull:          (Un mochuelo en castellà). Foróncol que surt a la vora d’una parpella. Seria una taca de sang que sol durar un parell de dies, normalment al blanc, dels ulls.

 (P121) Un MURTRER:   MURTA: Arbust perennifoli de la família de les mirtàcies, de fulles ovades, lluents i aromàtiques, flors blanques i fruit en baia, el murtó, que es fa a les màquies de les terres mediterrànies d’hivern temperat. Serveis en dosis de no més de 2-3 grams per amorosir l’oli id’olicva i donar-li aroma. També tracta la bronquitis i la prostatitis i la  dispèpsia: Digestió laboriosa i imperfecta, que causa sensació de repleció, flatulència, eructes, dolor epigàstric, etc.

 

(P.128): ANORREAMENT: Anihilació. Reduir a no res, destruir del tot.

(P.151) TRIGARan: Fer una cosa més tard del que cal, del que era d’esperar, de l’hora convinguda, etc.

(P.154) PESAR FIGUES: Fer becaines, “amodorrarse” (en espanyol: adormecerse con un sueño pesado).

(P.155) “ISOLAT”, “IRAT”, i “SOLITARI”:

   ISOLAT: Aïllat                  IRAT: Encès d’Ira (que nos deja Ciegos) SOLITARI: Que viu sol, com un pastor a la muntanya. També, (en català, se li diu tènia): és un mot de gènere masculí per denominar :”La  Solitaria” un paràsit dels intestins de metres de llargada que provoca molta gana i poc profit.

(P.158) GUSPIRA: Espurna, de fusta, encesa.

(P.161) ENDARRERE (mirar) i ENDARRERA (anys): en concret la frase d’aquesta pp 161 és: “Ah! Quan un home sap! Veu el Món tal com és i sap mirar endarrere milers d’anys endarrera per compendre com s’ha anat produint tot”.

La GenCat diu de endarrere i endarrera que aquesta darrera forma, que suposaria un feminitat no ens hi hem de aproximar, doncs les dones tene tres furats per fer això.

   PINACLE: Pilar terminal acabat generalment en punta.

(P.162) Hamburgueses CRUEJANTS: mot d’orígen Francès que en català eadopta la mateix forma i en Espanyol se li diu “CRUELDAD (BURGESA s’entén)”.

(163) ESTADANA (inquilino): Estadana és una, traduït així, sonorament una ‘Estança’. Aqiuest mot és italià. En castellà és “estancia”, habitació a lloguer, amb segurament un “Derecho a cocina”.

   VAGAREJAR pel carrer: “Vagar” en castellà, de la llei de vagos y maleantes vol dir també: Errar a la ventura. Vagar pel món cercant una pàtria. És també estar ociós, passar el temps vagarosament.

(P.168) a BORBOLLONS: També a BORBOLLS: Locució adverbial que vol dir tumultuosament i amb intermitències.

(P.168) ENRROGALLAR: Fer agafar rogall (a algú). El rogall és Inflamació de la laringe que fa fer una veu aspra i sorda.

(P.180) “Estar ENFUTISMADA contra...”: Enfutismar-se és un verb Reflexiu: en concret s’adopta al Diec-2 com a ENFURIAR, que vol dir: Provocar la fúria, el furor.

   “ALCAID”:  Antic governador islàmic d’una província o d’una ciutat. També, Antic castellà o governador d’un castell tingut a costum d’Espanya. En el cas concret de l’original seria de la presó de Sing-sing: Un, correccional de l’estat de Nova York (ull no confondre, eh? Amb la capital: Washintong que té un estat al Nord-Oest del país amb aquest nom). En concret la presó és famosa per les pel·lícules de gàngsters perquè hi va tenir a dins a: Charles 'Lucky' Luciano, uno de los mayores jefes de la historia del crimen organizado.

(P.182) “TENDROI”: En concret tendroi(s) és un mot Francès que en anglès vol dir “offers”, és a dir que: Quan algí deixa una cosa per a que un altre en faci gaudi o usi. En eslovac el mot tendroi, sense essa, (ho diu el Google Translator), és un mot Eslovac.

(P.185) FORFOLLAR: ó Forfollejar: Crec que ja ho hem vist: és remenar amb la mà, com remenar les cireres, volguent apreuar-ne el nombre, (la mida), agafar-ne, triar-ne, algunes, etc

(P.200) Carson Mcullers atribueix a Karl Marx la següent frase segurament inspirada en David Ricardo: “Des de cadascú segons la seva capacitat fins a cadascú segons les seves necessitats”.

(P.202) Aquí, ella mateixa ho diu, s’aporta un interessantíssim exemple del que vol dir el pensament, és un corrent, una ideologia... un -isme, de lo HOLÍSTIC: Un home, o una dona -si heu llegit el 161- mor i deixa als seus quatre fills un cavall de tir (un pecherón). Llavors s’adopta, que el cavall viu, pot anar fent “tiros”; i, per tant, com que no som pas francesos no el partim en quatre potes i ens en mengem la carn. En concret la frase traduïda per Folch i Camarasa seria: “Tenir una mula (un mul, diu Folch) en herència per quatre germans. El mul és més valuós per als hereus que cada una de les potes per despecejar que no pas si el mul és mort”.

(P.206) “Al·leluia” En Anglès Britànic... és un lloc (que es prega al Senyor de anar-hi)

(P.207) “CABDILLS”: Són els Barons del PSOE. Vegem què s’hi diu: Capitost, persona que dirigeix i comanda. Vegem la possibilitat d’emparentar (ahir érem a santa Elisabet (parenta de Maria la mare de Déu)) Tost i Testa, lo més dur de un tronc segons la seva forma i “composs¡ició” interna... de les vetes, i la part on més s’ha de insistir, amb diferents capes (o mans) amb la pintura i el vernís, per a aconseguir el segellat.

(P.210) “GUIMBAR”: Anar saltant, ballant i corrent, alegrement.

(P.212) “BRAMES”: Rumors, córrer la brama que ets un espieta.

(P.215) “ESPARVERAR”: Esverar, inquietat la imminència d’un perill.

(P.217) “XERRICADA”: Grinyolar, fer xerrics (una roda de un carro). Beure a galet una bona estona: Agafà el canti i s’estigué una bona estona xerricant.

(P.222) “CAPELL”: Barret.

(P.226) “Ser AQUEFERAT”: Tenir molta feina.

(P.227) “SOTJAR”: Observar estant amatent al que pugui esdevenir-se.

(P231) “NEFRITIS”: Inflamaciói dels ronyons

(P.249) “Beure’s dos PETRICONS”: mesura de capacitat per a líquids equivalent a una quarta part d’un porró.

 

(P.250) “Un llaç de PAMPERO”: El Pampero és un vent de la Pampa argentina que bufa a la primavera austral. Internet ens ensenya que en concret, un llaç de pampero és anuar-se els pantalons a un costat amb per exemple un mocador al més pur esti “afeminat” de per exemple en els seus temps, de Miguel Bosé.

(P.267) “BRUNYIR”: Treure llustre, polir, abrillantar. Una pedra, una plata o el cuir.

(P.268) “VORAVIA”: Vorera, “acera” en castellà (a diferència de “la calzada”).

   “CLEDA al llarg de la vorera”: Clos fet amb llistons, canyes, etc., per a tancar-hi el bestiar o l’aviram. Tanca mòbil de fusta feta amb llistons o bastons que es col·loca en el portal d’un corral o d’una pleta.

(P.270): “Buidar el SOLATGE del pot de cafè”: Pòsit... “que cap pòsit d’enyor no m’entrabanqui” -deia Maria Mercè Marçal-. El solatge és: Substància que es diposita al fons d’un recipient per sedimentació de les partícules que un líquid porta en suspensió. També la “Solera” en castellà d’un vi.

 (P.278) “No hi CABO” diu Folch i Camarasa. Vegem si està registrat o ¿seria “no hi quebo”?. ATENCIÓ perquè el verb que s’ha d’emprar és “/kabé(r)/” Jo cabo - tu caps - ell/ella  cap. No “quebre”.

(P.284) “BADAR-SE el cap fent capbussons”. Badar és GUAITAR (distret: “Tú què bades?”. Com el PROU: (“En vols més? Resposta: Prou?”) té una mena de contra significat: No bada boca, és no obrir-la segons el Diec-2. Una mica com deia Montserrat Roig (un somriure foteta) Hahah... Fer capbussons seria fer cops de cap adormint-se, dret o assegut, sense recolzar-se enlloc.

(P.285) “REBROLL”: Rebrot, brot que surt accidentalment en una planta llenyosa. Si és arran de terra se n’hi diu Txupón i per segons quines plantes és molt nociu... potser per als rosers no.

(p.287) “Un ORIOL (ocell)”: Segons imatge, de cos groc i ales negres que habita a les “latiutuds”... sí? europees fins a més enllà del mar Caspi.

(P.290) Endevinalla:

- A veure digues
- Dos indis segueixen una pista. El de davant és fill del de darrera tanmateix, el de darrera no és el s u pare. Què li és doncs?
- Un oncle?
- No! És la seva mare!

Ben bé podria servir aquest acudit per al desdoblament de gènere (en qualsevol llengua).

(P.293) “ATANSAR-SE (els mesos de calor)”: Acostar-se, apropar-se. Acostar, especialment fins a tocar, fins a establir contacte. Van atansar les naus al moll de Llevant.

(P.294) “ESVANIR-SE”: Serie com desaparèixer la Boira quan s’escampa. Com si diguéssim “desvanencerse”, com el fum, després d’una calada a una cigarreta, també.

(P.307) “TOVALLÓ IMMACULAT”: Immaculat és ‘Sense taca” (ni abans ni després de rentar-lo).

(P.317) “Anar lluny d’OSQUES”: En realitat és més aplicat anar ERRAT d’osques que vol dir equivocar-se en els comptes... EN llatí se’ns explica a (https://pccd.dites.cat/?paremiotipus=Anar+lluny+d%27osques) seria Distare (anar ‘Lluny’ de).

(P.319) “FLEGMES del coll”: Mucositat segregada en quantitat anormal, especialment en les vies respiratòries. També se n’hi diu, en la Química: flegma a un producte aquós obtingut per destil·lació de les substàncies orgàniques.

   “Caure el Sol ABRUSADORAMENT”: L’ardor del sol, cremar (les plantes), especialment després d’una glaçada.

(P.334) “DISPESERS”: DISPESA: Casa on es dona allotjament i menjar a un grup reduït de persones per un preu convingut.

(P.337) “Deixar anar una CATILINÀRIA contra...”: Discurs violent contra algú o alguna cosa.

(P.339) “EMPAL·LIDIR”: Esdevenir pàl·lid. Empal·lidir davant un perill, a la vista de l’enemic. O un mareig.

   “VELLUTADA”: Com també el mot de difícil endevinar-ne el deletrejament: Vernús (Albornoz) el vellut és una mena de pana emprat per fer cortines perquè pesa molt com per dur-lo en un vestit sencer (o uns pantalons). En concret Vellut se n’hi diu a: Teixit de seda, de llana, de cotó, etc., llis d’una cara i de l’altra cobert de pèl tallat o arrissat.

(P.340) “ IMMATURA”: IMMADUR: Que no està plenament desenvolupat físicament o psíquicament. Un estudiant immadur per a accedir a la universitat.

   “FER-NE UN GRAN PLAT”: No ho trobo, jo diria que seria ”regocijar-se”.

(P.341) “CORBATES VIROLADES”: Acolorides.

(P.342) “Haver de SOTRAGAR (algú)”: Batzegada que experimenta un vehicle o com la que experimenta un vehicle en trobar una desigualtat del terreny. Fet d’ésser afectat greument per una desgràcia, una pèrdua, etc.

(P.348) “Ésser PORFIDIOSA”: Ésser obstinada, caparruda potser, una persona.