La Història de Una Monja

 de Kathryn Hulme (1956)

A la pàg. 17 Hi trobem ENDARRERA (quedar-hi quelcom) (encara que no surt al DIec-2):                                               D’aquells anys que havien quedat endarrera: “Ningú, ni un sant, no pot dir una avemaria sencera sense que alguna associació de idees s’hi filtri, és cosa sabuda”;                                  També hi surt “el bo”: ENDARRERE: “en direcció a la banda que és darrere d’algú; més, o menys lluny en aquesta direcció”. Així com també dir que Enradere/a és una forma col·loquial.

Pàg. 17 Cita: “Ni una columna vertebral no es doblegada ni un múscul impacient o fatigat no alterava els plecs MARMORIS”: De marbre o semblants al marbre. Vol dir que els plecs de la roba eren com molt rígids.

Pàg 20: “TOT PER JESÚS” (ho diu sor William) (Frase talismà): Les infermeres ho poden fer tot (les proves que els posa Jesús) amb Serenitat.

MORMOLAR (Xiuxiuejar)

IMBUIR (“Coneixement que Sor William havia imbuït a Gabriela (la “prota”) Pàg 23. (Infondre, suscitar, produir en el cos o en l’ànim)

Pàg 39: “Capolls d’erugues que penjaven dels ÀLBARS”: (En realitat és Àlber una pollancra (més ferma que les que creixen als rierols) Arbre caducifoli de la família de les salicàcies, de fulles palmatilobades, blanques al revers, i d’escorça d’un gris molt clar, sobretot en els troncs joves, comú al bosc de ribera i sovint cultivat per la seva fusta que és de bon treballar i s’hi fan retaules i figures (com la de la mare de Déu de Montserrat.

Pàg. 45: Aquí apareix una... diguem-ne Figura estilística que faria “somriure una foto” o un póster com a la obra de Jordi Sanabra i Valle (“Busca’t la vida”) ens diu que li somreia John Lennon. En el cas de l’obra que ens ocupa la qui somriu és Maria Policarp.

Pàg. 50 “TARONGINA” Una corona d’aquestes flors de: Flor del taronger, del llimoner i d’altres cítrics, de perfum intens, que s’empra en perfumeria i per a preparar aiguanaf(: Aigua de flor de taronger i d’altres cítrics, emprada com a sedant.).

Pàg 55 RAUCAR: Sò de, per exemple i concretament les granotes en plena nit.

Pàg 56 Gabriela Van der Mal: és la Prota, “Sor Lluc”

                TIMBRAR: “...la veu una mica més amunt que les altres per sentir-se ella mateixa” “fer falcette... més o menys...

Pàg 70 i anteriors: Se’n desprèn que el cólico Miserere, que va fer anar tant de corcoll a monges, frares i capellans provenia de resar-lo, el m¡Miserere els Dimecres i els Divendres al vespre mentre es colpejaven amb un fuet de pell. Es tractava de no fer-ho en excés, el que era considerat tant greu com simular només haver-ho fet. Llavors en moments de desig carnal, els frares i les monges, mossegaven les pells del fuet perquè eren de pell i es podien desafogar o relaxar-se i no se n’adonaven que tragaven saliva (Tot això es pot en “l’Èxtasi de Santa Teresa” de Bernini:
Pàg. 72: “els mots-“pronoms”: meu i el meu estan exclosos dels llenguatge de les monges belgues així com la (diguem-ne “Locució”): no puc, que no es podia dir.

 

Pàg. 76: A les novícies (belgues), precisament santa Teresa, els va dir (ja feia molts anys) que aquelles terres ja en tenien prou de santes, que el que feia falta eren braços forts per fer anar l’escombra o escombrar.

És a la pp 72 on apareix per primer cop la Escola de Medicina Tropical. A Brussel·Les, el 1928. El “bacteri” és el AMOPHELES ROHDESIENSIS

A la Pàg 85 hi ha l’Expressió sobre sor Paulina (la que ja havia fet “la FP al Congo” observa Sor Lluc que: “se li plantejava un gran problema de antipatia: Els ulls (de sor paulina) descolorits, que en altre temps havien estat blaus, eren pàl·lids com el glaç... i, els gèlids monosíl·labs amb que sor Paulina contesta sobre El Congo”.

Pàg 91 “Dir una cosa RODONAMENT”: per exemple acabar unpensament amb una frase feta: “espero no veure’l mai més.. Ni en pintura!”

Pàg. 93 Expressió de preposició AMB: “Tenir la Consciència en pau amb algú altre”...

(...) 

Pàg. 116 “La/les DEIXUPLINES”: Instrument per a assotar o assotar-se fet de cordetes o de cadenes, especialment el que fan servir els penitents. “Desar-les a la bossa de cuiro i asseure’s a la MÀRFEGA” per poder tancar els ulls i/o rebre un premit. La màrfega és: Sac gros ple de palla, espart, etc., que serveix de matalàs. Semblar una màrfega: Semblar o ésser gros i malgirbat.

Pàg. 118 “Malaltia de cor que contribueix a la HIDROPESIA”: Inflor del Peritoneo (al ventre), als turmells, als braços i el coll com a conseqüència de una deficiència en les funcions digestives o en les excretores dels ronyons o de la seva pell... la del malalt... (una deficiència).

Pàg. 131 “una mirada d’esquitllentes” (és “¿de refilón?”... de moment no és el mateix que “de soslayo” que soslayo implica que mires de forma esbiaixada però volent que no es noti. De refilón seria que (si amb el soslayo, no t’han pescat... Peix al coba! i endavant)... ESQUITLLAR-SE, és: Una cosa, lliscar separant-se de l’indret on volíem aplicar-la, clavar-la, etc. M’he picat els dits amb el martell perquè el clau s’ha esquitllat.

Pàg.134 “Un ganivet amb mànec de BANÚS”: Fusta del banús, arbre... tropical! -Jejej-... de color fosc, dura i pesant, inatacable pels insectes i de textura compacta, molt estimada en ebenisteria. El que implica que s’agafa el ganivet per fer-hi força. En el nostre cas arrencar de l’esquena de un cadàver em finalitats mèdiques com a “Classe d’anatomia” de Rembrandt Van Nijh.

Pàg. 135 “ESTREMIMENT” ( estremecerse, estremecido en castellà) és curiós: el que es diu en castellà no caic en com es diu en català i a l’inrevés. ESTREMIR és: Fer tremolar fortament. Les rialles li estremien el pap i les galtes.

P.137 “mirar CONSIROSAMENT”... a algú que s’excusa de la seva presència. Que s ’esquitlla! -jajaj- ... Consirosament és: de manera consirosa, el que vol dir: Absorbit per un pensament que preocupa.

 

 

P.140, Capítol IX: Cap el Congo!

Notem, primer com a detall aclaridor que les monges quemarxen cap al Congo, són Sor Lluc (la Gabriela) i Sor Agustina. Després apareix a la mateixa plana 140 (encara) l’expressió de una de les monges, suposo, “tu també! Tu també marxes cap al Congo!”.

A la plana 141: “Veure la MANSARDA dse l’Hospital”: Diu el Diec-2: “Coberta inclinada en la qual, a partir de certa distància del crestall, s’obren llucanes”, o el que és el mateix: aquelles finestres que es posen en els pendents d’una teulada.

A la Plana 142 tenim: “Llegir el BREVIARI” (Què serà?): Llibre manual que conté la litúrgia de les hores en el catolicisme, i també que hom porta a sobre constantment.

P145: Mirar el pèndol (Serà fer el pendó? Vull dir encomptes d’estar. Al vaixell pregant i doncs badar o no resar)

   “ESCAPULARI”: Pràctica devota en honor de la Verge del Carme, que consisteix a resar set vegades el parenostre, l’avemaria i el gloriapatri.

P149: “Un MULATO”: Tècnicament, un mulato és: Fill de pare blanc i mare negra o al contrari.

A la Plana 151 es parla del “Golf de Guinea” que potser fari referència, proposo “ la seva latitud” potser del Tròpic o fins i tot l’Equador. En aquest sentit, i, gràficament hi ha cançons mexicanes sobre la “conquista homosexual de les Amèriques de “no vas a passar del Paralelo “tal” perquè per exemple no has menjat carn de serpent o algun preparat o brevatge. I que com les Illes Bermudes (o com Es Vedrà, a Eivissa) té alguna mena de… de fita assolida!

P.155 Les monges ja duien a principis del segle XX (1928 representa) maletes de llauna, a prova de tèrmits i tenien maletinets de labors. També (em sembla que s’ha comentat en alguna pàgina una mica anterior, duien paraigues de cotó… de roba feta amb cotó, potsr perquè no hi habiten aixi els mateixos tèrmits i en obri-los (per exemple a dintre casa… Diu que porta mala sort!) caurien a sobre teu).

   “Oh! Déu, permeteu que faci alguna bondat”.

Capítol X Pàgina 156.

P.160: Asèpsia (dels congolesos i dels belgues): Mètode preventiu de les infeccions amb què hom tracta d’evitar l’accés de microorganismes patògens. Patògen ve de patologia (=enfermetat).

P.174: Diu i cito textualment: “(ella, Sor Lluc 8o Gabriela Van der Mal) Podria fer una altra preparació microscòpica d’aquell cas de ulceració tant estrany que hi havia a la sala de contagiosos i provar de identificar els bacils…” Els punts suspensius, son, com a mínim de Ramon Folch i Camarasa.

   També parla de la “Fesonomia professional” Parla doncs del fenotip on els antropòlegs atreibueixen “ a la alimentació” la mateixa fesonomia. Doncs bé és allò de “els negres tenen una imatge de Déu (amb cabells blancs i barba… de la mateixa maera que a Orient creuen que si no surt sang ets un Déu). Aquí implica que el missioner ha de manifestar-se d’aquesta manera.

P.176: Ahir érem a sant Eloï. Per al cas “tant estrany” es fa venir “un metge de mines” i un altre sacerdot. No fos cas que s’infectés el metge “de la congregació”. Llavors: Examinava les venes malmeses.. Però era: un cas infectat? Una lluita entre com dèiem les asèpsies?

P.202 “Expressió SARDÒNICA”: riure sardònic: Gest que hom fa amb la cara, com si rigués, que expressa el sarcasme.

P.209 “Enviar un LLEC”: enviar un laic, un consagrat a la vida religiosa.

   “El mètode de reanimació de SHAFER”: SChafer era un professor de fisiologia (humana: busca comprendre els mecanismes que actúen per mantenir viu i en funcionament el cos humà) de la Universitat de Edimburg (on també, suposadament, va estudiar Edmundo Dantés, el Conde de Montecristo), que va ésser emprat per el Sistema de Salut Americà. És un mètode de reanimació que es feia a bocaterrosa.

P.216 “Ésser ESBALAÏDOR”: que deixa estupefacte (Admiració que voreja l’estupor)

   “Una forma AFUSADA”: Barreta rodona de fusta que va aprimant-se des del mig cap als dos extrems i serveix, en la filatura a mà, per a torçar el fil i enrotllar-lo a mesura que es forma.(El invers a un Toscano! Que és una barreta més gruixuda del mig que no pas de les puntes).

P.221 “ESTREMIMENTS (en un part... -o abans!-)”: Estremir: és fer tremolar fortament.

P.222 “Un animal ENDROPIT”: Endropir: Fer tornar dropo (que defuig el treball).

Ja ha sortit abans de la pàg 222: “La Tribu dels BANTÚ”: La condició de Bantú es refereix a una categoria lingüística originaria de les vallsd de Nigèria i el Camerún.

   “Un Sol ESTANTÍS”: Que no és una cosa fresca, que comença a passar-se, a corrompre’s. Aquesta carn té un gust estrany: em sembla que és estantissa.

P.225 “la va escometre un ACCÉS de tos”: Augment o aparició bruscos d’un fenomen morbós. Un accés de febre. Un accés de tos.

P.226 “Analitzar un ESPUT dels seus”: Producte de secreció patològica que és expulsat en cada expectoració. Un esput sangonós.

Ja ha sortit abans de la pàg 226: “PANTEIXAR”: Respirar forçadamnt, amb panteix (fatigosament, agònica)

P.245 “Al CAIRE d’un abisme”: Aresta de l'angle sortint que formen dues cares contigües d'un cos polièdric. Un caire rebaixat. Treure caires a un objecte rodó Fer-lo polièdric. Vora.

P.259 “JOGUINEJAR”: Entretenir-se amb quelcom jugant-hi.

P.270 “Cara magra i COLRADA”: Colrar: Enmorenir-se, agafar una tonalitat bruna, la pell, per l’efecte del Sol.

P.276 “Sentir els FITS en un mateix procedents d’una mirada” Punt que es tracta de trobar amb un projectil. De fit a fit: Fixament, amb la vista fixa.

P.285 “...i, deixà que el seu desig se li manifestés obertament als ulls”

P.289 “Cortinetes de RANDA”: Visillos per els vidres de les portes que amaguen l’altre banda (de la porta).

P.291 “...tots aquests membres (els malalts de càncer) del vostre COS MÍSTIC considerades com unes boques inútis”

P.292 “TRASMUDADES”:Fer mudar talment que sembli altre.

P.299 “Les BEGÒNIES del Congo, que només tocar-les es pansien”

P.302 “FORMADEHID”: un gas d'olor fort i irritant, soluble en aigua i alcohol. Per exemple, és produït en incendis forestals o se'l pot trobar en el fum del tabac o en el gasos d'escapament dels automòbils.

P.309 “Sant Nazari (de Burdeus)”: Sobta la casualitat que es dóna, per mi, el cas de ocupar-me (llegint) en monges quan el contacte més proper amb aquesta classe de dones s’ha donat també amb un sant Nazari (cap a Santa Eulàlia de Pardines (entre Prats de Lluçanes i Sant feliu Sesserres)) al Lluçanès.

P.309 “En les perilloses SENDERES”: Camí estret per a vianants

P.314 “IMPEL·LIR”: Fer moure empenyent. Incitar a fer quelcom.

P.328 “Un TEL de llàgrimes”: Coberta membranosa tenuíssima. Prim com un tel de ceba.

P.328 “Mirallets d’Atzabeja”:La mirallets (Issoria lathonia)^[2] és un lepidòpter (papallona) ropalòcer de la família Nymphalidae.

P.332 “L’amarga SALABROR del Conyac”: Qualitat de salabrós. Que és salat!

P.337 “...aquells 17 anys de vida sense contacte amb: els llibres, jocs, descobriments científis i afers polítics”.

P.338 “La meva DEFFECCIÓ”: Acció d’abandonar una persona o una causa a la qual hom està lligat per un pacte, un deure.

P.347 “Dir en tò de COMPANYONIA”: Harmonia entre companys. Solidaritat amb els companys. En veure que l’havien destituïda tan injustament, la resta dels regidors ha dimitit per companyonia.