El teu fill és un cabró!

 Una vegada, ara deu fer més de vint anys s'havien posat de moda les pel·lícules de psicòpates. Explicaven a la TV que els psicòpates, per exemple, "se guardan restos de comida en sus muelas podridas". Jo pensava que, primer, -també tenia les "muelas podridas"--- i els queixals corcats! de manera que quan, per exemple "saltava" un trocet de pastanaga bullida... m'havia agradat "mastegar alguna cosa després d'haver dinat feia estona. Això em va escadalitzar una mica.

Ara no ve a cuento però la mare em feia escurar fins a arrencar l'últim fil de préssec del pinyol abans de donar-me'n un altre. Fins que un dia (ella els recollia) li vaig dir que tot i que (després de dos o tres préssecs aquella tarda, tenís el pinyol escurat, però no en volia cap més. Suposo que així em vaig fer una miqueta gran.

També parlaven en aquella mena de pel·lícules...eren de l'època de "the silence of the lambs" (el silencio de los corderos (1991))... s'explicaven moltes coses d'aquells personatges... -si ja sé que no està bé, però...-, posaré "admirables" (i, fins a cert punt) "més que el Crist per Setmana Santa!" que: una mica, com un Resum -d'aquells que ens passaven... en una "performance"! a col·legit... dic performance, pel que tenia de estadístic; resulta que havien fet dibuixar a tot un seguit de psicòpates que atacaven dones i deien: Si li fas fer un dibuix als nens que son "prototips" de psicòpates i dibuixen una casa (i un jardí etc.) "no el condemnaran a mort", perquè desitja vida. Com una dona vol tenir un fill ("parecería"). No sé si m'explico.

Semblaria evident que si dibuixa un infern incandescent voldria mort. Com la feina d'aquella colla d'experts.

Doncs bé què hem de fer en el cas de Canet? Primer de tot informeu-vos. Jo no ho he fet perquè "ja me la sé" aquesta pel·lícula. Un pare, que no depèn de la economia de Canet, és a dir que no li poden, mitjançant el què el Codi Civil recull com a Reprobament Social (un escarment social per exemple per l'adulteri d'una dona promíscua) que es dóna "perquè sí", Aleshores encomana al seu fill a "una tarea heroica" en la que fins i tot perilla el seu "Apellido" per molts anys... una mica com "De entre los muertos" a "Els Dublinesos" (1914) de James Joyce.

Per tant algú hauria de protegir el pallasset aquest que vol anar a col·legi en Castellà. Protegir-lo DELS SEUS PARES!.