El teu fill... estarà agraït.
Es tracta d’un recull de cartes de Rilke a una amistat seva que agoseradament ensopega el enviar-li uns poemes am un interès del l’austro-hongarès (Fsc Xavier Kappus per l’administratiu militar austríac) de les cartes de Rilke només en va poder gaudir ell fins al cap de vint anys, amb Rilke ja mort (R.M. Rilke Praga 1875 – 1926 (Suïssa)) publicant-les doncs el 1929. La Primera edició en català és de 1965 (Ed. 62)-
p15 “…li ABELLIA mantenir-se a part“: li venia de grat.
Iª CARTA:
p19 “Les obres d’art s´on éssers CURULLS de misteri“:
Dels evangelis, opotser és de les Sagrades Escriptures que en treiem
que “rebrem de Déu una mesura “atapeïda, saccejada i curulla” que vol
dir que no hi hauràn grumolls que crein bòvedes o furats (per això són
saccejades i atapeïdes i curulla implica que un bocinet més ressolaria
segons l’angle de “fregament que impedeix que la muntanya “de la
cullera” fossi mai més plena. CURULLA, concretament és PLE A VESSAR.
p21 “La infantesa és una RÈGIA riquesa“: Plena de si més no records i imaginació. Règia implicaria (primer pertanyent al rei; i, per tant, un bon sinònim pot ser SUMPTUÓS que vol dir dotat de una gran magnificència. molt luxóx, molt RIC.
p22 “APREGONAR d’on brolla la teva vida“: ATENCIÓ és ‘fer PREGON‘ (o PROFUNDO en castellà):
D’una dimensió gran, o comparativament gran, de la superfície avall, de la part exterior o entrada endins. Un pou pregon. Un riu pregon. Una cova pregona. A un nivell molt per sota del de la superfície general. Una vall pregona. Un coll de muntanya pregon.
En anglès seria DEEP (per exemple How deep is yur love? cantaven els
Bee gees… ho dic perquè suposadament “apregonar” no té traducció al
Español: “la Mare Terra espera el salvador i els SOLC obert la Paraula
del Senyor”
p22 “N’hi ha ben bé prou amb sentir que hom pot viure sense escriure perquè ja no et sigui lícit de fer-ho (escriure)”
p22 “CONTORBAR (un camí, seriós i reposat)“: Alterar l’ànim a algú.
p23 “amb tota lleialtat i simpatia” Clou la carta Rainer Mª RILKE.
CARTA IIª
p25 “La Mar de MIGJORN“: El
traductor, Antoni Pascual, empra el nom d’aquesta llarga (la més llarga
de la illa balear de Formentera per indicar -no sé com s’hi referí Rilke
concretament; però simbolitzaria que es troba en latituds Mediterrànies
(concretament a Pisa). De totes maneres intentarem que, si més no al
llarg de la lectura… bé Chopin va estar-se molt de temps a les Balears
i, a més a més jo sóc un pobre ignorant que segueixo confiant en la meva
“originalitat”
p25 “Ésser INDULGENT“: Que perdona, que disculpa, fàcilment els errors, les faltes. p26 “No es deixi dominar per la IRONIA, -especialment en moments no-creatius-“: Ironia, és:
.- Figura retòrica que consisteix a dir alguna cosa amb una expressió o
un to que indueix a entendre el contrari d’allò que aparentment és dit.
.- Forma d’humor que es tradueix en l’adopció d’aquesta manera de parlar.
També:
.- Esdeveniment contrari al que hom tenia dret a esperar.
Quan
creem, ens vénen ganes de Compartir? Doncs això la Ironia cerca la
complicitat (per a ésser desenvolupada, practicada i una persona sola
pot derivar-se, ella mateixa… en, més que res: necessitar dormir!
També, en el mateix paràgraf, RIlke diu de “fer servir la Ironia vcom un instrument més per copsar la vida“. I encara més, l’encomana a “emplear-le amb autenticitat (així també s’esdevé autèntica)“.
Rilke, -seguim-, diu encara al mateix punt i seguit: “(Cal) esdevenir petit, desvalgut duent a la progressiva intimitat i al gir cap a objectes grans i seriosos“. “Cercar el profund de les coses allà on no hi DAVALLA la Ironia“. Davallar, és: Anar, traslladar-se, moure’s, d’un punt a un altre de més baix. Notem siusplau que davallar és també en concret el verb emprat per demanar que l’Esperit ‘vingui de dalt a baix’ “com la rosada” en els cerimonials catòlics i cristians.
Notem també que si bé ja es podia llegir solc (SURCO en castellà) i
intuïm que lo único que surca és el Mar, pels cavallons (CAVALLONES) de
l’hort, doncs ara Pascual empri el mot PROFUND i no pregon com a la
carta 1ª. Proposo que es tracti d’una persuassió a indagar en la propia
persona i circumstàncies quan un per exemple, jejej si, mai ha fet un
intent de autolisi, o “n’hi hagi ben bé prou” amb proposar-s’ho: que
potser amb l’ajut de psicòtrops autolesionem la nostra memòria fins el
punt que en adonem que sota una ‘presència de entrades‘ és, en
precisament l’apregonament social on hem fallet majorment. Malgrat tot
repeteixo la necessitat de continuar pensant que “hom no podria viure
sense escriure (massa temps) i a la postre “no ho deixaria? …per sempre?
vull dir quan ja no treballés maimés (per la jubilació s’entén)”
p26 Parafrassekjant a RILKE, interpretant-lo personalment: “provar si aquesta manera de interpretar es porta… arran de la grandesa… o brolla d’una necessitat del seu ésser“. Vol dir si el no davallar-la li seria impropi!… suposo!
llavors s’interpretaria que responent que “si és quelcom fortuit“, o “realment li pertany -de forma innata-” això per a que s’esdevingui la IRONIA “un estri important que es colocarà entre els mitjans amb els quals vostè ha de construir el seu Art“.
Finalment, entre el final de la pp26 i la pp27 RILKE recomanarà dos llibres a l’Austríac: Un dels volums de poesia de un tal Jens Peter Jacobsen, (1845-1887) el qual va traduir al danès el llibre de “L’Origen de les Espàcies” de Charles Darwin (al 1871-73) en concret recomana Rilke el volum: (6 narracions) i la novela que s’anomena Mogens. El Mogens és de 1872 (a mig traduir la obra del naturista britànic, Jacobsen escriu el seu primer relat; per tant la poesia… bé podria ser una mica com els “projectes fets ha de jove que mai no arribà a fer” que cantava l’antoni Tàpies a “autòpsia”. Incidirà RILKE en aquesta autor i la resta d’obres que publicà i que recull ara la Viquipèdia. La gran pregunta serà (mai) per què?
A més, RIlke li confïa el seu gust per les escultures de RODIN.
CARTA IIIª
M’he posat en el papaer que adjunta la lectura, “Cercar Niels Lyhne”. EM smbla haver llegit d’una revolada que és una obra de Jacobsen… de Jacob, el seu fill Josep (bíblic i del Nou Testament, al cap de dinou segles i tot i els homínculi. Doncs allò de “com un Pepe” allí estaríem.
“Niels Lyhne es la historia de un hombre que quiere hacerse con una filosofía de la vida que le permita superar los temores de la vida, es la lucha del hombre del siglo XIX por hallar una forma de ver el mundo, cuando ya no sirven los principios religiosos.” (és una Ressenya a (24/12/2021): “https://www.uv.es/capelo/Niels_Lyhne.html”)
Diu que RILKE va escriure, en relatiu: «La primera vez que leí Niels Lyhne me propuse encontrar al autor y hacer lo posible para convertirme en su amigo. Es un libro inolvidable.» Rainer Maria Rilke, a la “Presentació de la web de Editrorial Acantilado cercant “Niels Lyhne”:
Aproximadamente 249.000 resultados (0,56 segundos)
Niels Lyhne | Editorial Acantiladohttps://www.acantilado.es › Catálogo«La primera vez que leí Niels Lyhne
me propuse encontrar al autor y hacer lo posible para convertirme en su
amigo. Es un libro inolvidable.» Rainer Maria Rilke, …17,00 € · No
disponible en stock
Doncs bé… Estem per orgues ara? Sincerament aquest de… la Següent carta serà des de Roma… NO!
p30 “…anar per aquests llibres amb el mateix ESBALAIMENT que no esperd ni llur (la seva) força prodigiosa (dels 3 llibres) ni de la màgia que omple el lector PRIMERENC.“:
Esbalaiment, és: estupefacció, deixar/restar estupefacte, per exemple en rebre un missatge, de la Comunicació del missatger.
PRIMERENC: Que ve abans del temps ordinari. Per exemple es diu dels fruits (saborosos, com els de’n Josep Carner (“Els Fruits Saborosos“, un llibre que tinc, en gairebé propietat! doncs el vaig recollir d’una lleixa de intercanvi de la BIblioteca. Els Fruits… és de l’any 1906).
p30 També esmenta Rilke a la seva carta un “llibre que parla del Destí, del seu anhel… (Marie Grubbe (1643-1718) Fru Marie Grubbe era un miembro de la nobleza danesa que llamó mucho la atención por sus muchas aventuras extramatrimoniales. Ha sido la inspiración para libros, obras de teatro y óperas)” i de les Cartes que escrigué mai Jacobsen… per a que Kappus segueixi profunditzant.
p30 “DESMENJAT (ser-ho… una crítica, per exemple)“: Que no té gana, que no troba gust a menjar. Desdenyós (“despreciatiu“) per allò que invita a gaudir-ne, que sembla haver de desvetllar cobejança (“envidia“).
p31 Incideix RILKE “Donar-se la raó un mateix“, “torbonades de Primavera” el torb és un fenòmen (metereològic) propi del Pirineu (on hi neva a la Cara nord i -ara m’ho invento- el vent del Sud Faria aixecar la neu de “la vall” al peu de la muntanya aixecant molta neu i reduïnt la veisibilitat (mínim dels vents 56km/h i temperatures de 12ºC sota zero. En anglès es diu Blizzard, paraula que prové de l’alemany i que es va començar a pregonar a partir d’una tormenta a MInnessota. També n’hi ha a l’Iran on el 1972 un va matar en sis dies 4000 persones.
p31 Richard Dehmel (1863-1920) considerat uns dels més grans poetes alemanys de la Preguerra (entenem per la data de la seva mort que de “La Gran Guerra” n’anomenaven i que era el 1914-17. Aquella que el sant pare ¿Ambrosio? es va morir en esclatar… abans de.. eren altres temps. Per cert, ara ho he mirat, el sant pare era Giusseppe Melchiore Sarto (PíO X). Ull!
Dehmel escrigué sobre l’Amor i el Sexe principalment. Va ser musicat per grandíssims contemporanis com Richard Strauss (1864-1949), o Arnold Schönberg (1874-1951). Per Rilke, llegir Dehmel, suposa que després de quelcom que Rilke trobi valuós, pot passar que a la següent pàgina de Dehmel, resulti indigne.
p32 “Viure i crear en zel (que “reminda”, recorda… es refereix a… Sexe) no es pot dir Sexe, però ho és en el sentit ample del Sexe (en majúscules doncs) i del que se n’extrau (ai mare! “la leche!”)
p32 “La Vida FRESSOSA“: Que fa fressa, bulliciosa.
p32 “Hi ha un món que ‘no és prou humà’ és sols VIRIL“: Que pertany al sexe masculí, a l’home fet, capaç de procrear. Membre viril. Edat viril. També: Que té energia baronívola. Un monarca viril.
“
S’escauen uns problemes de salut de Rainer Mª que el fan marxar cap a una esplanada on corrin vents de mar i se n’envà aprop de Bremen. Potser aprofitant una “fugida” de París li escriu, continua incidint amb Jacobsen com pdreu veure:
p36 “Àdhuc els millors s’equivoquen quan fan servir parules per a significar el més silenciós de tot, el que és gairebé INEFABLE“: Inefable és: Que hom no pot expressar en paraules… el que em txoca amb el que una vegada va dir (per la ràdio) el DEP senyor Faboià Estapé, del FIgaró (Vallès Oriental) bé allà hi estiuejava i deia que a banda de Sant Martí de centelles, El Figaró havia crescut com a Àrea de Servei (ara amb el desdoblament de la N-152 (C-17)). Va dir el Sr Estapé alguna cosa així com “…ara ens trobem “el inefable” señor tal…” Potser la reminiscència a “lo inevitable” li va generar un lapsus!
p36 “Ara visqui les preguntes, potser després, a poc a poc, sense adonar-se’n, un dia llunyà viurà la Resposta. Potser porta a vostè la possibilitat de crear, de PLASMAR“: Plasmar, és: Donar forma (a una cosa), donar forma concreta (a una idea abstracta). Déu plasmà l’home a la seva imatge. Aquest recull plasma tot el pensament de l’autor. … per ext. L’ensenyament plasma el caràcter dels joves.
p37 (Sobre el Sexe): “Gairebé tot allò que és SERIÓS és FEIXUC, i tot és seriós“: Tenim Seriós, adjeciu personal: Que, en les seves accions i manera de procedir, dona importància a les coses. També és un adjectiu “de interpretació (de les coses)”: No lleuger ni voluble. Fer el seriós. No propici a la jocositat, a la frivolitat, etc. Posar-se, estar, seriós.
FEIXUC: De les múltiples acepcions que ens dona el Diccionari he triat aquesta: “és feixuc!“: És amoïnós, pesat!
p37 “Esdevenir INDIGNE de la seva possessió més preuada“:
dignar-se
v. intr. pron. [LC] Davant d’infinitiu introduït per la preposició a o de o sense preposició, accedir o avenir-se a fer l’acció indicada per aquell infinitiu. No va dignar-se a respondre. Ella no es dignà contestar. Senyor, digneu-vos a escoltar-nos. S’han dignat de venir.
p37 “No gens diferent d’una pura mirada o de lapura (també) sensació amb què una fruita esplèndida SADOLLA la llengua“: Sadollar, és: Satisfer plenament el desig (d’algú). També la gana. Sadollar-nos d’aquestes veritats.
p37 “La indigència i la abundor (de l’altra banda) han ENTERBOLIT la transparència d’aquesta necessitat“:
Enterbolir, tèrbol, és: Que té en suspensió partícules d’una substància
estranya que li lleven la limpidesa, la transparència. També es diu “tenir l’ull tèrbol” o ENTERBOLIR significaria Privar de lucidesa. És doncs un mot feréstec.
p37-38 “L’individuu solitari pot desenterbolir-les, viure en la CLAROR“: Clar, claror. Efecte de la LLum que fa visibles els objectes.
p¿38? “Tant de bo que l’home respectés la seva pròpia FECUNDITAT, que solament és una. Fent servir tant lo espiritual com lo corporal“. Fecund: Prolífic, fèrtil, que dona fruit, especialment abundant. És diu d’un escriptor…
p40 “Per això, estimat senyor, enamoris de la seva sol·litud i ENDURI’n el dolor“:
endurir
1 1 v. tr. [LC] Fer tornar dur, més dur. La sequedat ha endurit la terra. L’egoisme endureix el cor.
1 2 intr. pron. [LC] Esdevenir dur. Se m’ha endurit la pell de les mans.
2 tr. [AQ] Produir l’enduriment (del ciment).
p40 “Alegri’s de la CREIXENÇA que ja no pot compartir amb ningú“: Creixença, ens diu el Diccionari:
creixença
f. [LC] Acció de créixer. La creixença d’una planta. L’edat de la creixença. La creixença de la Itàlia moderna.
p40 “No es turmenti amb els seus DUBTES (sigui indulgent) amb els que, ara, esqueden enrere” (del seu TRAJECTE):
Dubte:
Situació de qui no sap cap a quina de dues opinions contràries, cap a
quina de dues resolucions diferents, decantar-se, que està incert entre
el sí i el no.
Trajecte: Camí que recorre algú o alguna cosa en anar d’un punt a un altre.
p40 “No els espanti amb la seva confiança total o amb l’alegria que no poden CAPIR“: Capir jo diria que és comprendre (abastar) però vegem el Diccionari: Enrtendre, explicar-SE.
p40 “Cerquem una mena de comunitat PLANERA (i LLEIAL)” (ho d/v -èiem a la Carta 1ª): Planer: que no és gens rost, que no fa pujada doncs. També es diu quan de no oferir dificultats.
LLEIAL: Que guarda escrupolosament la fidelitat deguda, incapaç de fer traïció.
P¿? “Esperi PACIENT a saber si: La vida íntima en PATIRÀ“:
Pacient: Qualitat, virtut, de qui sap suportar els mals amb fortitud, sense plànyer-se’n.
Íntim: De ben endins, que ateny el fons, en estret contacte.
Patir: Rebre l’acció (d’alguna cosa dolorosa o ofensiva)
Nota: La Professió que triarà Kappus després de ésser cadet militar en iuna acadèmia és la de Periodista. Kappus era Romanès i era un Oficial.
P41 “Tanmateix la soledat li serà PUNTAL i LLAR àdhuc enmig de relacions ben estranyes. Els meus desigs estan promptes a acompanyar-lo i la meva CONFIANÇA està amb vostè”:
Puntal: Pal, tauló, forca, etc., que es clava o recolza a terra o en un suport resistent, i serveix per a sostenir o evitar que caigui alguna cosa. També: Pal, armadura, obra de fàbrica, etc., que sosté una construcció, un terreny, etc., d’una manera provisional.
Llar: Paviment o sòl generalment de pedra on es fa el foc d’una casa, proveït de xemeneia de campana ampla per a la sortida dels fums. Seia prop la llar. I prou! No és com en “Hoy en UN HOGAR (el cabeza de família se ha vuelto a emborrachar!).
Confiança: Seguretat de qui compta amb el caràcter, la capacitat, la bona fe, la discreció d’algú. Tenir confiança en algú.
Vostè: Pronom personal de segona persona, fórmula de tractament emprada en adreçar-se a algú que hom no tracta de tu o de vós i que expressa distanciament social, formalitat; quan és subjecte, exigeix el verb en tercera persona. Vostè m’ho ha dit.
CARTA CINQUENA (Vª)
A Roma (ja ho hem dit…) el 29 de Octubre (per exemple, el meu germà s’hi va casar (un 28/10) i la meva germana, s’ho creia d’ella molts anys després d’haver-se casat en un altre dia… amb raó la casa li diem La Gitana). Dèiem que el 29 d’Octubre de encara 1903.
La carta és molt pobre. Serà però la primera ocasió en que algú, ho veurem! Fa referència a la ETERNITAT (pp.45) de Roma (i no a la pel·lícula “La Dolce Vita” hahah).
p43 “Excusi’m la MOROSITAT”: Qualitat de morós, lentitud, trigança, especialment a complir el que és degut. A moros però hi hem de cercar amb la ‘o’ auberta: De totes totes el DIEC-2 S?HA TORNAT BOIG i parla de Magribí. Cerquem-ho en Castellà!: Moroso:que incurre en morosidad: Lentitud, dilción, demora (en el pagament per exemple… sobretot de Impostos, és clar!) Vegem-na ara la traducció al google: moroso es tradueix per MORÓS. Bé ja els avisarem, no?
p43 Roma és:
ACLAPARADORA: Doblegar, fer sucumbir, sota un pes, sota una càrrega excessiva. El sac l’aclaparava i a penes podia caminar.
ESMORTEÏDA: Esmorteir: Fer menys viu, intens, violent. Sort va tenir que el capell dur va esmorteir el cop; si no, li baden el cap (el maten de dolor)
MALENCONIOSA: de Malenconia (el Diec no ho recull, però): Trastorn psíquic caracteritzat per una profunda tristesa.
p43 “ESPLET” del seu Passat (de Roma) “que NODREIXEN…”. Esplet: Acció de espletar… també Collita, abundor, plenitud… Nodrir, en canvi és: Proveir (un organisme vivent) de les substàncies necessàries al seu creixement o sosteniment.
P43-44 (seguix a nodrir): “…Present ESQUIFIT, Residus atzarosos d’un altre Temps”: Esquifit: Que no té la grandor deguda, que no arriba a la mida. Guanyen uns sous esquifits.
Residus atzarosos: Per RILKE aquests residus serien les troballes de erudits i filòlegs; però, diguem (si RILKE era austrohúngar) que no formaven part de cap política Imperial o d’Estat.
p44 “Trobar-se DESTAROTAT”: que fa les coses sense ordre ni “concert”.
p44 “Tasses blanques (i) de pedra”: Farà RILKE referència a “(totes) aquelles fonts” de pedres, blanques doncs, amb escales calculades per al raig de manera que podria ben bé ser, la “genèrica” apreciació, la mateixa desenvolupada per Dan Brown (em sembla que és a “INFERNO”) fina a una suposada ociositat de Bernini (l’escultor). De totes maneres, això de la ceràmica i les tasses (de “loza” o també de porcellana, bé se’n va parlar molt a La Vanguardia els anys 90, mno ho sabria ubicar (“Cartas al Director”).
p44 “ESCALINATES” (ja ho dèiem!): Escalinata, és, en Espanyol: “Escalera amplia construida con materiales nobles en el exterior de un edificio o en su vestíbulo”. I en català: Escala de graons disposats en un sol tram, construïda a l’exterior o al vestíbul d’un edifici. També se n’hi diu a la cremallera (seguit de formerets, o el dels llocs on encabir-los de un armari (formerets que aguanten els prestatges).
P44 “Ésser/ser XERRAIRE”: És un ocell, anomenat Gaig Blau. El vol del gaig és peculiar, fent moltes tombarelles i acrobàcies, fins i tot arribant a enlairar-se de forma vertical i després deixar-se caure. Potser n’heu vist algun i no ho sabíeu!
Vegem-lo en una foto de Charles J.Sharp
Dit d’una persona que parla molt i sense substància.També: Inclinat a contar indiscretament les coses que hom li ha confiat.
P45 “ETERN”… “La ciutat Eterna” en diu el ara tòpic que podria ser-ne aquest i temo la meva originalitat envers la retòrica (sobretot espanyola i el que ens interessi que romangui “en secret”. De fet Etern vol dir… Renoi! Tots en teníem moltes ganes!”… De fet en Anglès, els mateixos que explicava ja fa anys -sobre una nova Gramatica de Cambridge del whom i la seva “obsolescència” “això era en llatí i l’Anglès és ara”. Es diu “Eternal” i vol dir que alguna cosa que és eterna “dura” “roman” per sempre (LASTS FOR EVER)… ho haveu vist això?
Etern, en català, és primerament una cosa que: “Que no té principi ni fi, de duració infinita”. P.ex. Déu és etern. També: Vàlid o existent en tot temps, immutable.
Ens presenta RILKE la Única imatge que ens queda de l’Art Romà. La única estàtua eqüestre que representa a Marco Aurelio. (p45). Però no és en pedra, sinó en Bronzo o “metall”.
P45 “ALDARULL”: Confusió, avalot (“riot”).
“INCIDENT”: Petit esdeveniment que sobrevé, especialment que ve a interrompre més o menys el curs d’un altre.
S’ha perdut un llibre de poesies que li enviava Kappus per correu.
CARTA SISENA (VIª)
P47 “¿Què seria la soledat que no ho fós?”:
“Arriben hores en les quals la canviaria per:
una companyia qualsevol (trivial o a baix preu)
una conversa de l’aparença d’una lleu conformitat,
amb el primer que es presenti, amb el més indigne?”
“Però son aquestes hores les que la FAN CRÉIXER:
Dolorosament com la creixença dels infants,
I, trista com l’inici de la Primavera.
Anar cap a un mateix”.
RILKE emprarà ara una trampa interessantíssima, se’ns presentarà com un infant loquaç a qui no atenien els adults diu que “volia comunicar-se amb els grans i estaven ENDERIATS (de dèria... dit finament; obsessió) en assumptes que semblaven, llavors, seriosos i importants i dels quals no s’entenia res... Els grans semblen tant AQUEFERATS”
P48 “Les OCUPACIONS SON MISERABLES”: Ocupació, és: Treball o una altra activitat en què s’empra el temps amb retribució o guany. Donar ocupació a algú.
Miserable, és: Que mereix el menyspreu, la indignació, per la seva abjecció, per la seva vilesa.
“L’OFICI, s’ha ENCARCARAT”: Ofici, és: Funció a acomplir. El seu ofici era assessorar la directora. Allò que hom està obligat a fer pel càrrec que ocupa. Això no és ofici del jutge. El càrrec mateix. Encarcarar-se, seria: Fer perdre la flexibilitat (a alguna cosa), fer esdevenir rígid.
(...) “i no té cap vincle amb la vida”. Això explica Rilke “perquè no et deixa mirar com un nen”.
“La Soledat, és també TREBALL CÀRREC i OFICI, no?”
SOLEDAT: En realitat és Solitud: Estat de qui és sol, de qui viu sol o gairebé sol
TREBALL: Activitat conscient de l’home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l’envolta.
CÀRREC: Tasca, funció, de què algú té la responsabilitat.
OFICI: (ja ho acabem de veure!) Funció a acomplir. El seu ofici era assessorar la directora. Allò que hom està obligat a fer pel càrrec que ocupa. Això no és ofici del jutge. El càrrec mateix. Deures de l’ofici.
(... pàg 49) “amarades d’ODI”: Odi, és: Sentiment profund de malvolença envers algú. Malvolença s’explica com: Mala voluntat envers algú, envers els altres.
(...) “Enmudits i malcarats ensopeguen amb un DEURE avorrit”: Ja està bé home!; avorrit, és: Que no és capaç de divertir-se ni de distreure’s. També: “Monòton... ¿tediós?”.
Ensopegar; Topar amb el peu contra un obstacle. També amb una mica de solta i volta: Allò que hom fa, anar bé, convenir, amb la seva manera d’ésser, la seva posició social, la seva edat, etc.
(...) “Trobar-se llavors FOLGAT, ESPAIÓS i VINCLAT a les coses essencials que fan CONSISTENT la vida”: Folgat... és holgura. Consistent: Que té consistència. És una substància més consistent que la cera. Ho seria el flam? És una fusta molt consistent. En economia, que convergeix cap al paràmetre quan creix la dimensió de la mostra, s’aplica a un estimador. Que s’hi pot estar la nova piràmide (sense perill ja que és una (nova) massa) on hi anirem a “construir”.
“En soledat, amb la seva llibertat s’està sota la influència de les lleis “pregones” hem vist a la primera carta APREGONAR) (aprofundir) i, des d’allà el lliure, en surt a contemplar el matí o el capvespre i se sent alliberant-se de l’esdeveniment que omple sobtadament la condició social. Com si un hagués mort i; trobant-se al bell mig de la vida”
ATENCIÓ, RILKE se li està adreçant com a Oficial de l’exèrcit AUSTRÍAC, malgrat Kappus sigui romanès i perquè RILKE “va nàixer a Praga”.
:format(jpeg):mode_rgb():quality(40)/discogs-images/A-1064858-1571119104-5109.jpeg.jpg)
Ara no sé si era aquesta la foto que vaoig veure ahir. Em sap greu, però s’esdevé que si no és aquest en Francesc Xavier Kappus aquesta foto la va tirar un milionari (que gaiudia de tecnologia capdavantera (eh Pujol?) tirar una foto a una de les tantes persones que viuen aquesta mena de vida sòrdida... mansament.
“No pot Creure en Déu!” que ALLÍ es fa present a cada pas, com si hagués Ell perdut/extraviat una pedreta?”
“Qui el tingués (a Déu) no només podria ser perdut per Ell? (El qui doni la seva vida per mi no la perdrà diu el Senyor) Crist no va ser present en la seva infància i tampoc abans”
p50 “Sospita que Jesús va ser ensarronat pel seu anhel? Que, Mahoma ho va ser pel seu orgull? Si, sent por en aquests moments en què en parlem... Per què l’enyora o/i el cerca com si fos un passat que s’hague´s quan. MAI NO HA EXISTIT!”
“Viure la pròpia vida com si fos un sol jorn dolorós o la història d’un llarg embaràs? (Deu ser d’aquí d’on treuen el LP In Utero els Nirvana!- Tot el que ESDEVÉ, és sempre un inici”
p51 “I si... aquell del qual GLATIM ja hagués estat?”
EXISTIR: Tenir ésser real, sia material o espiritual. Des que el món existeix
ESDEVENIR: Passar d’un estat a un altre, adquirir un nou estat, una nova qualitat, un nou caràcter. El vi esdevé vinagre... desenganyem-nos!.
GLATIR: El cor, bategar amb força. Estar agitat per la cobejança d’una cosa defesa o feta gruar. Si no li ho vols donar, no li ho ensenyis: no el facis glatir.
“Recollim el més dolç, i, el bastim fins i tot amb lo petit”.
“Com sang que FRESSEJA”: Fer fressa. També fer veure que es fa molt i no fer res.
“Com un gest que s’enlaira des de la PREGONESA del TEMPS”.
“Treballar l’infant (EN) Ell de manera ADELERADA” (en concret diu: Adelerat, l’infant... amb una pastanaga?) com DELER o ¿DELIT? Suposadament una Passió amb que perseguim un objectiu doncs, per apassionat: “inútil”. DELIT es defineix per: Ésser afectat del desig vehement d'una cosa. Un altre error al DIEC-2!
p52 “El menys que no podem fer (ara) és dificultar la seva vinguda... com ho fa la Terra a la Primavera ! (quan ha de venir)”
Estigui alegre i content! -Clou Rainer Maria Rilke-.
CARTA SETENA VIIª
Fixem-nos doncs que s'havia de recórrer a un personatge per a fer una manifestació, llavors, en "aquells temps" vull dir tant greu. F.Nietzsche havia nascut el any 1844 a Alemanya, (posem que una alemanya no tant lluent com serà més tard una mica més humil i aclaparada per d'altres "potències") i va morir l'any 1900. Perquè us feu una idea, el 1900 és l'any que va nàixer el meu avi que jo no vaig conèixer.
Abans de seguir amb la p55 voldria fer esment d'una altre paraula que també se m'havia passat: "Índole" que jo a vegades no empro i dic idiossincràssia; vegem-ho:
índole (pp54) és: Condició i inclinació natural pròpia de cadascú. Ésser, algú, de bona, de mala, índole. L’índole del seu talent. Qualitat pròpia, intrínseca. L’índole d’una malaltia. L’índole de la nostra llengua.
"Idiossincràssia", suposant que existeixi en Català, i, doncs, que la reculli el Diec-2 serà: IDIOSINCRÀSIA. i es defineix per: Peculiaritat de la constitució física o mental d’algú, temperament personal. Peculiaritat d’un poble, d’un grup.
El mateix Rilke empra el mot "peculiar" tot seguit de índole mateix i una mica més avall parlarà tant dels vestits de les dones, i els aspectes del seu fisic que "resalten segon al gun aspecte de l'altre sexe diu (i perdoneu el garbuix d'ara): "Influències ESTRAFETES del sexe contrari" (pp58, ho tindrem una mica més avall: Tort, desviat de la forma regular, deforme. Té el cos contrafet); quan ara tornant a la pp54 i després de índole i peculiar prenem el mot de final del punt i apart "escometre-la".
"També és bo estimar, perquè l'amor és difícil". Pàgina 54. A partir d'aquí, Rilke entre en "obvietats" que, malgrat tot a nosaltres no ens han estat mai ofertes francament: "El més difícil és que hi hagi amor entre una persoan i una altra" i "els joves, que en tot son principiants, no en saben d'estimar".
Llavors (pàg55) diu :"Estimar serà doncs durant mpolt de temps i al llarg de la vida, tant cap enfora com cap endins, soledat, recés prolongat i apregonat pel qui estima. Estimar, sobretot, no és quelcom que d'entrada vulgui dir DESCLOURE'S, lliurar-se i unir-se a un altre perquè què seria la unió d'uns éssers encara no aclarits incomplets o no ordenats?". “Estimar és una ocasió excel·lent de madurar”.
P57 “; qualsevol relació confusa poseeix una convenció que li és pròpia per INSÒLITA: (Desacostumat, extraordinari) que sigui; és a dir inmoral en el sentit corrent del mot".
P58 “Les
exigències que la tasca difícil d'estimar planteja al nostre
desenvolupament són més grans que la vida i,principiants encara no estem
ala seva altura. Si hi PERSEVEREM(...) potser es farà perceptible un petit progrés i un alleujament en aquells que des de fa molt de temps vénen després de nosaltres". Persistir en una manera d’ésser, d’obrar.
"Tot just ara comencem a considerar sense prejudicis, objectivament, la relació de l'INDIVIDU amb l'induvidu, ambdós solitaris". Individu, es defineix per: Persona, especialment quan pertany a una classe, a una corporació, a un grup social, a una comunitat humana. Persona el nom, la condició, etc., de la qual s’ignora o no es vol dir. Va comparèixer un individu carregat de papers.
“EIXELEBRAT”: Que obra sense reflexió, sense mirar el que fa.
I, continua: "Per això el nostre TEMPTEIG de viure una relació d'aquesta mena (temptejar: Fer indagacions o exploracions, fer provatures, abans d’emprendre l’execució (d’una cosa)) no
té cap model de referència. Tanmateix hi ha alguna cosa en la
transformació del temps que vol ajudar a la nostra vacil·lant iniciació".
Aquesta ajuda... vindrà delsexe contrari? Diu Rilke que si: "les
dones i les noies imitaran el baro en les seves: forma de ser,
professions i oficis a fi i efecte de netejar la pròpia naturalesa de
les INFLUÈNCIES ESTRAFETES ( Tort, desviat de la forma regular, deforme. Té el cos contrafet.) del seu "sexe contrari".
p59 "Aquest
amor més humà (que s'acomplirà amb el respecte infinit i silenciós i
que esdevindrà bo i transparent, tant el lligar-se com en deslligar-se)
s'assemblarà a aquell que preparem, tot lluitant i amb molt de treball, i
que consisteix en el fet que dues soledats es protegeixen, limiten i,
es respecten l'una a l'altre":
"Els meus millors desigs per a vostè, estimat senyor Kappus".
p61 "Com malalties tractades de manera superficial i NÈCIA": Que no sap el que podria o deuria saber (s'intueix que "el metge") sobre les Tristeses, que hauria patit Kappus. "Si ens fos possible veure més enllà del que sabem, i una mica pel damunt de l'avantguarda dels nostres pressentiments, potser suportaríem amb més confiança les nostres tristeses que les nostres alegries".
p62 "Crec que gairebé totes les nostres tristeses són instants de tensió que experimentem com a paràlisi perquè ja no podem sentir la vida dels nostres sentit FORAVIATS". (No apareix foraviat al Diec-2) El Diccionari Invers de la llengua catalana recull foraviar com a Desencaminar, potser també "esgarriats".
Segueix Rilke: "Perquè ens trobem molt sols amb l'estrany que acaba de entrar a casa nostra; perquè de cop i volta ens han ARRABASSAT (Arrabassar, el mateix Diccionari invers ho equipara a: Afectat per una malura produïda per condicions ambientals desfavorables o per una nutrició deficient. I, exactament amb les mateixes paraules ho recull/explica el Diec-2)) tot el que ens era familiar i habitual, perquè ens trobem en un moment de transició on no podem restar".
"el SOBREVINGUT" (que seria lo sobrevenido, no?) Sobrevenir, és: Esdevenir-se d’improvís. La collita perilla si sobrevenen glaçades. Venir després d’un altre o d’altres o allà on ja n’hi ha un altre o d’altres. Els fills que sobrevingueren a l’hereu.
Dóna, (encara que ja no vagi accentuar ara) pautes del misticisme del consum d'alguna droga: "Ha passat a la sang i no sabem què era". "No podem dir qui ha vingut, potser mai no ho sabrem". "Per això és tan important restar sol i atent quan s'està trist"." ... quan s'està trist, car l'instant apareixen en blanc, inmòbil, per on entra el Futur està molt més a prop de la vida que no pas aquell altre, sorollós i FORTUÏT, (Fortuït, vol dir:casual:Que s’esdevé sense ésser previst o esperat, sense causa coneguda.) quan se'ns representa com venint de fora".
p63 "... quan des del nostre interior passi a d'altres-, el sentirem proper i familiar en el més íntim. (com aquell sonet amb una altre holografia!) SOLAMENT( Únicament! Digues solament una paraula i t’ho donaré. ) cal una cosa i és que no ens ocorri res d'estrany, res que no sigui allò que des de fa temps ens pertany (i cap aquí s'adreçarà poc a poc el nostre desenvolupament.)"
"Tan sols perquè el destí molts no el van fer seu mentre l'anaven vivint, tot transformant-lo en carn pròpia, no van reconèixer el que sortia d'ells". "El futur resta ferm, Sr.Kappus; nosaltres, però, ens movem en l'infinit".
p64 "Ens cal acceptar que la nostra existència tan àmpliament com sigui possible. Tot fins i tot l'inaudit s'hi ha de fer possible. Aquesta és, en el fons l'única audàcia que se'ns demana, és a dir: ser valents enfront del més estrany, prodigiós i inexplicable que ens pugui succeir"
"AVERSIÓ": Rebuig violent, irreprimible, d’algú o d’alguna cosa. "...a la vida que, els sentits amb què podríem copsar-la s'han marcit. De Déu nocal ni parlar-ne.". "La por al misteri no solament ha fet esquifida la vida de l'Individu, sinó que ha posat límits a la relació perspons a persona."
p65 "... com si les hagués arrencades del llit del riu que, les possibilitats infinites per a plantar-les..."
Jo penso que seria el cas de trobar-se dues persones, allò que diuen "enmig de la gran ciutat" o en un entorn on ja ens coneixem. Pregunto si de fet la vida no seria en tots els casos una aproximació a la mort... una mica com aquella cançó, "EL Ganador" de Leño no digués "Aplicado en el Dictado SOL-FA-MI-RE-DO" que simbolitzaria allò de "la Escala de la vida" quan la Regla de sant benet destaca 12 estadis de la humitat sempre ascendents!! Cosa dels músics.
"POUARÀ": "Viurà la relació amb l'altre com quelcom que batega i POUARÀ en el propi èsser": Extreure (idees, informacions, etc.) d’algun lloc, d’un autor, etc., que n’ofereix en abundància o de molt valor.
"Un llogaret a la finestra o una LLENCA per on es va i és ve": Llogaret a la finestra... Serà la TALAIA del Romança d'Evast i Blanquerna (per cert! al llibre (de color blau cel posa "atalaïa), o el guà de ganxet per la Viola quan es va trencar la pota de Pere Calders!!"
"TALAIA": Torre des de on es pot goitar de dalt estant.
"LLENCA": Tros llarg i estret de paper, de drap... com una gaia de xapa (que seria semblant a una recla de dibuix o en aquest cas de metallitat un regle de sastre, de patroner. "i així es té una mica de seguretat".
"...Contes de Poe a palpar els murs de llur esborronadora presó per a no sentir-se estranys en l'espaordiment INDICIBLE de trobar-s'hi tancats". INDICIBLE: Que no pot ésser dit o explicat. Una mica com els quadres de El BOSCO, pintor flamenc, una mica anterior a per exemple Rembrandt, Vermeer o Rubbens que pintava figures quelcom semblants a, ara que estem aquí, una mica com d'àcids californians amb un ase que tenia cap de safata rodona on hi havia d'aguatar "una tetera". Todo me cuadra podria ben be dir... i els fa gràcia!
p66 "Si té espants nososn els nostres espants, si té ABIMS no són els nostres ABISMES".
"els mites d'aquells dracs que en el moment crític es transformen en princeses? Potser tots els dracs de la nostra vida son princeses que només esperen veure'ns un dia ben plantats i ARDITS". Ardits: És una moneda de Ferran II...amb un valor de dos diners (dirhams?) i que va durar fins a final del segle XVIII. Una proposta més adient seria: Valent, atrevit. En heràld., que aixeca la pota destra, s’aplica a un gall. "Un posat Flamenc(u)?".
"si un neguit, com llum o ombra de núvols, passa per les seves mans o pel damunt de totes les seves ACTIVITATS": Conjunt de les operacions o tasques que duu a terme una entitat. Les activitats de l’Institut. L’activitat d’una fàbrica.
p67 Torna a la seva infantesa -Rilke-: "Les insòlites relacions d'una infància solitària i desemparada són tan difícils i EMBROLLADES..." : Embrollada: Que es troba en un estat de complicació extrema, en una situació intricada.
"Sovint és el nom d'un delicte el que acaba destrossant una vida i no l'acció individual o sense nom, que potser no era altra cosa que una determinada necessitat d'aquesta vida".
p68 "la qual podia acceptar-la amb innocència (segur?) i sense esforç."
"vostè avaluava excessivament el [triomf]. El Gran triomf". "d'altre forma no hauria pogut trobar aquestes paraules".
"Seu, RAINER Mª RILKE"
CARTA
IXª
Les cartes nou i deu, son molt curtes. La primera li espeta que (p69) està
aquell dia molt cansat de escriure tot un seguit de altres cartes, i li comenta
que si pogués dictar li'n faria una de més llarga. Ara que ens interessi Roilke
diu "Cregui'm, la vida sempre té raó, sempre".
De la CARTA Xª,
des de París el dia de Sant Estev de 1908, en destaco una frase -una mica
llarga- que fins i tot escapço: "... deixi obrar en vostè aquesta
oimmensasoledeat que mai més no s'esborrarà de la seva vida i que, en
tot allò que està a punt de viure i de fer, obrarà una influència sense nom,
constant, i, imperceptiblement definitiva, de la mateixa manera que,
INLASSABLE, (Incansable, és un manlleu Francès!) es mou en nosaltres la
sang dels avantpassats, que es barreja amb tot el que és nostre per a esdevenir
quelcom únic, irrepetible, el que som en cada revolt de la nostra existència".
Finalment, fer esment que durant la majoria de les cartes, el Sr.Kappus
(1883-1966) ¿s'havien conegut mai amb Rilke? (1875-1926) vull dir que em sembla
que es duien 8 anys! però... tot plegat
Estudiant del G. d'Humanitats.
Manresa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada