"Els quaderns de Malte"

Hola, què tal?

  De moment Malte seria: un nom de dona? Si més no, sí que seria: un nom danès. Anem però a pams perquè com a mínim en aquestes primeres pàgines hi ha molta diguem-ne "informació dispar" i com deien els pares: "si és d'espies (una pel·lícula) i no la veiem començar... no entendrem res!".
Doncs va!

   Rilke va anar a l'any 1903 (mentre va començar a  escriure cartes al jove poeta: Franz Xaver Kappus) a París, a escriure una "ressenya" sobre l'obra que vèiem l'altre dia... i que no sé si és que ja n'hi havia un de clàssic, de “El Pensador” i, Rodin, el va fer amb bronzo; o bé el de Rodin mateix, quan el van fer en pedra... doncs que estaria molt deteriorat.

   Bé el cert és que Rilke, va abandonar una mena de carrera militar, si més no els estudis en una acadèmia, -el seu pare era funcionari de ferrocarrils- abandonar la carrera militar per anar a estudiar Llengües i Literatura... i se'n va sortir. Era l'any doncs de 1903 quan viatjà a Paris, a escriure un monogràfic com us dic  sobre l'obra "The Thinker" de l'escultor Auguste Rodin.

   Allà, -a París- es posa a explicar la gran quantitat d'Hospitals que hi havia a la ciutat... maternitats per exemple on fins i tot, ell, -representa que s'estava en un barri pobre-, veu dones embarassades que arriben feixugament a les maternitats i explica com en d'altres llocs només es tolera el pas d'alguns carros abans que els esperitats carros de malalts i crítics...

   A la pàgina 9 (el traductor Jordi Llovet (l'any 2010)) empra l'expressió, no sé si llavors coneguda (i emprada en català): "ESTAR A LES BACEROLES", que vol dir estar als inicis en concret, a l’obra, a l'inici de la tasca de VEURE, de mirar (de voyeurisme, potser?)
   Seguim a la pàgina 9. Diu: "Hi ha una gran quantitat de persones, però encara hi ha més cares, perquè cadascú en té més d'una" i, més endavant; continua:

   a la pàg. 10: "Unes (persones) només en tenen una: '¿Què en fan de les altres? Les tenen desades. Les portaran els seus fills" i segueix amb que "els seus gossos les duen posades... una cara és una cara!".
   "DESLLORIGADOR": (quan la gent pobra rumia no se'ls pot destorbar. Pot ser trobaran prou el DESLLORIGADOR). Allò que ens dona la solució d’una qüestió, d’un afer, etc., difícil, complicat.

   p 11: "BROCANTEUSE": (Jordi LLovet empra el mot en francès , -com també feia diuen Rilke- que suposo vol dir "la antiquària" o sigui la venedora d'antiguitats i que en el cas d'ara és Madamme Legrand (sí, com “els endolls” que ara feia la Gewiss. Jo ho conec de veure’ls, els endolls (o quadres elèctrics) en fàbriques i... d'aquell equip de ciclisme!).

   p 12: "Anar-hi BALDERA": és anar-hi una cosa folgada, "tenir joc" (un mecanisme) que no toca vores.
   "BRIGGE": Representa que és el cognom de "la tal Malte". És, doncs, un avi patern inspirat en un altre de real que En el concepte de l'Univers de Rilke de "la mort pròpia" (quelcom dramàtic, compte!) era un senyor Cristoph un home que tenia a Ca seva una habitació "per morir-hi". Tot això ho aclareix el Sr Llovet, Jordi.

I, a la pàgina 14, diguem que 'donat que hi ha una habitació per morir; els criats s'ho miren tot "ESBALAÏTS": Esbalair vol dir "   Deixar/Restar   estupefacte". També explica un narrador omniscient detalls sobre: "uns gossos perdiguers de color d'ANT": Un ant és un mamífer remugant de la família dels cèrvids (com en Vint Cerf, el Capità de Google) per tant seria un marró clar, daurat... i "els gossos conillers amb el pèl ENTERC": (encarcarat... “apelmazado”)
   També descriu la xemenïa del quarto on hi ha una llar de foc, i que "darrera el GUARDAFOC daurat” (on hi tiren una resta d'alguna cosa -em sembla...-"): El guardafoc és una espècie de mampara de vidre per protegir les catifes dels esquitxos, les espurnes dels espetecs del foc i també per que no "es colin" quan la llar estigui apagada, dels ocellots.

   p15 “Coses AMOIXADES”: Amoixar, és amanyagar un gat (esquerp) amb carícies i passant-li la mà pel pèl. Vegem-ho però:     Amanyagar (un gat o una altra bèstia) passant-li suaument la mà pel damunt. A aquest gatet, li agrada que l’amoixin. L’infant amoixà (en castellà seria “acariciar”) amb la maneta la galta de la seva mare.               Recaptar la benvolença, el consentiment, l’aquiescència, etc., (d’algú) amb afalacs, manyagueries. Sap tant d’amoixar-lo que en fa el que vol.

   “CAMARLENC”: Em sona del llibre de Dan Brown (segurament el ”INFERNO”) quan parla de una mena de successor del sant Pare quan aquest es troba bé per elegir encara després de la mort de l’anterior) però vegem-ho;           En certes corts europees, oficial palatí encarregat dels serveis domèstics del sobirà, llevat el de taula. Cardenal de la cúria romana que s’encarrega d’administrar-ne els béns i ho fa amb plena autoritat si queda vacant la Santa Seu.

   “ENGAVANYAT (un cadàver en un vestit que no li escau)”; La roba, embarassar els moviments (de qui la porta).

Ens havíem quedat a la p16 però en realitat jo ja havia llegit fins aproximadament la disset. Com em sembla que ja he dit (de ben segur que podríem suposar en un principi que Malte és nom, danès, de dona... però no és així.) Sí que és cert que durant dues o tres pàgines (el narrador omniscient que us deia) es posa en boca de l’àvia (el que s’endevina amb (“reclamava ser traslladada”, p 16 mateix. Més endavant (17 dirà, Rilke, “ella”)

Doncs bé després ens presenta a Malte (un home, un xicot.. potser millor un noi que, “està aprenent a veure) i que en diu Jordi Llovet, el traductor que “tenen la mateixa edat que quan Rilke ho escrivia (28 anys)”. De moment he aparcat la feixuga lectura a la plana 36. Seguim doncs des de la plana 18:

   P18 “Bellesa CONDOLIDA i SOFERTA”: Condolit representa ADOLORIT i Sofert seria  Que aguanta bé, pacientment, els sofriments. També es diu de les coses, com els vestits: Molt resistent a l’ús.

P16 “Traginar el FARRATGE” (és anterior, quan parla dels criats esbalaïts): Traginar es pot equiparar al manlleu castellà: Transportar, o traslladar d’una manera que implicaria una certa comèdia per entre que lo aparatós, entre que lo impropi potser de criats massa guarnits (amb un uniforme) com per portar Farratge (: aliment, verd, que es dona com a aliment al bestiar.) “amunt i avall”.

P19: “Sense HERETATGE”: que el Diec-2 equipara al mot herència: Conjunt de drets, obligacions i béns que, mort el causant, poden ésser transmesos a l’hereu o legatari.

   Continua Rilke parlant (de la mort pròpia, fins i tot dels animals -no tothom podia tenir un gos-). En concret la de Malte (i, potser per extensió la de Rilke... i la de tanta altra gent!) està enterrada. Diu Rilke en relatiu: “Potser s’ha de ser vell per poder-la abastar” i parla d’allò que hom en diu “memòria selectiva”... com do de Déu.

  “Com el bastó d’un HERALD”: A l’edat mitjana, oficial d’armes, de categoria intermèdia entre el rei d’armes i el porsavant, (porsavant és: un mateix herald o, oficial d’armes de tercera categoria), encarregat d’examinar els escuts dels participants en els tornejos i d’identificar pels escuts els morts i els ferits després d’una batalla. D’aquí la transcendència de la rigidesa del seu bastó.

   “goig”, “completesa” i “fent tentines” són algunes de les expressions de fines del relat de Rilke traduïdes per Jordi Llovet. En concret, fer tentines es: dringar, txocar lleugerament les copes de vidre per exemple pel moviment del cambrer en dur la safata.

Ara arribarem al punt on em va il·lustrar un escriptor de BCN en una mena de Debat (molt, també a les baceroles de Internet), per la UOC, i que no esmento perquè ara és mort. En concret ens aportava l’autor, triades per la UOC unes cites del llibre “Parada Obligatòria”: L’Alegria i La Tristesa, i en Joan Barril va compartir -a una pregunta sobre poesia-, el següent: Està parlant Rilke de que la gran majoria de versos que es donen no tenen perquè expressar tant un sentiment (quan els escriuen els joves) com una EXPERIÈNCIA de grans: “Cal haver fet companyia als moribunds, i haver estat assegut al costat de morts en l’habitació amb la finestra oberta i sentint els sorolls com martellades”. “Els records, quan n’hi ha massa; s’ha de ser capaç d’oblidar-los i tenir prou paciència per esperar que tornin”.

   p22 “Només aleshores pot passar que en una hora molt rara neixi en el centre dels records i en brolli la primera paraula d’un poema”.

   “Quin ENSOPIMENT!”:  Estat de qui està com mig adormit, comprèn difícilment les coses, té el cap espès. També: Manca d’interès, de delit, etc.

Parla en una mena de voràgine narrativa, Rilke, d’una tercera persona que provablement, diu J. Llovet podria ser el Mittlerer (¿mitjancer?) de l’obra de Goethe “Les afinitats electives”. (Goethe de “Faust”).

   P23; “No ESBARGIR-SE els dramaturgs”: “No retozar en el, para el caso: drama”. Esbarjo en concret, no ho cerco, però seria “l’hora del pati... de l’esbarjo”.

   P24 Es pregunta Rilke, Malte: “¿És possible PENSAR que s’ha de recobrar allò que ha succeït abans d’haver nascut?” Què? Com? es defineix pensar? Allò del “uso de razón”, potser? Vegem el Diec-2: Exercir la facultat de concebre, de jutjar, d’inferir. És un home que pensa molt bé. La llibertat de pensar. També: Posseir aquesta facultat. Penso, ergo existeixo.

   A la mateixa pàgina: “¿És possible creure que podríem tenir un Déu sense espatllar-lo?”

   p27 “Rostre COLRAT i dur” (hi farà una altra referència “el del rostre colrat”, més endavant) que es referiria a quelcom de just o raonable (l’aparença, el posat). 

   p28 “ESCANYOLIT”: Molt prim i desnerit. Aquesta criatura no es fa, creix molt escanyolida.

   “Trist i MANSOI”: Mans (“manso” en castellà): Si n’és, de mansoi, el gatet! (el meu pare en deia manyac.)

   p29 “Adreçar LLAMBREGADES de intel·ligència”: Mirar com amb una espasa làser, sense cremar el destí... la destinació, vull dir, però vegem-ho: MIRADA RÀPIDA.

   “Gaudir amb prou FLEGMA del temps de lleure”: Humor del cos que, segons els antics, causava l’apatia.   Temperament calmós, apàtic.   Mucositat segregada en quantitat anormal, especialment en les vies respiratòries.    En química, producte aquós obtingut per destil·lació de les substàncies orgàniques

   p31 “Sostenir la PLÀTERA en arribar al seu lloc”: Plat de forma ovalada, oblonga, generalment més gran que un plat ordinari, per a servir el menjar a taula. Menjar o altra cosa que es posa en una plata. Una plata d’enciam. Una plata de crema. També és dit PLATERA sense “tilde” de l’herba: Planta la tija de la qual no desenvolupa teixit llenyós com fan els arbres i els arbustos.

El citat CAMARLENC representa que és al pare de Malte, fill del que serà (i ja ha estat en la narració, immediatament anterior difunt!) no m’he fixat en el nom... com si el de l’avi “Cristoph”, ja ho he dit, a la plana 33 del llibre.

   p33 “Silenci singularment ABRINAT”: Esvelt, alt i prim. Aquest noi creix ben abrinat. Que presenta fibres regulars, sense grops. Fusta abrinada.

  p34 “Sentir-se ASSOSSEGAT”: Tranquil i de tracte agradable.

 

   p36 “Les seves barbes, malfetes i ESBLAIMADES”: esblaimar és fer perdre el color, per tant serien desdibuixades, canoses. 

   p37 “PROSCRITS”: Proscriure, és: Condemnar a l’exili, posar fora de la llei.

   p38 “Mans tancades i MALÈVOLES”: Tot altre que benèvol. Mostrar-se malèvol. Un lector malèvol.

   “Fer-se ESCÀPOL de la sensació que existia”: Deslliurat d’un perill. Va sortir escàpol de l’accident del tren. Aquest blat ja és escàpol: no necessita més pluges.

   “el CREPUSCLE”: Claror que hi ha quan el sol es troba sota l’horitzó, des de trenc d’alba fins a la sortida del sol o des de la posta del sol fins a ésser nit fosca.

   p40 “Escoltar el DEFORA”: el exterior, escoltar-lo.

   Pgs. 40-41 “Instal·lat A COR QUÈ VOLS?”: Amb la satisfacció total dels desitjos.

   p41 “Ah! Si això BASTÉS”: Si fos suficient, si n’hi hagués prou.

   “Guardians amb uniformes foscos carregats d’ENSENYES els suporten”:  Insígnia, estendard. L’ensenya de la guàrdia reial. Ensenyes militars.

   p42 “Somriures SORNEGUERS” (ja ho havíem vist a una de les novel·les de Montserrat Roig): Que dissimula amb ironia la seva mala intenció, la seva hostilitat, etc.

   “ENDEBADES”: En va, sense efecte, inútilment. És debades que insisteixis, no ho reconeixerà mai.

   p43 “Transformar el groc en un blanc REVELL”: El DIEC-2 ens diu que revell seria un substantiu (un nom) que es correspon amb ULLASTRE: Olivera silvestre, amb les branques punxoses i les fulles i els fruits més petits que els de l’olivera comuna, pròpia de les màquies mediterrànies de terres càlides (Olea europaea var. sylvestris).

 

   “Fatigat i RANCI (el mateix groc)”: Seria florit, el guix per exemple. Que adquireix una olor i un sabor especials i desagradables per alteració química dels seus components, s’aplica a una substància greixosa.

   “Escorxada (la paret, el paper pintat) amb les seves BÒFEGUES humides”: Cavitat closa que es forma sota la capa que revesteix alguna cosa, allà on es desadhereix i s’infla sense rompre’s.

   “els ESQUINÇALLS”: Tros de roba esquinçat, ple d’esquinços. Esquinçar: Rompre, fer trossos amb una estirada. Esquinçar una màniga.

   “Aflorar l’HÀLIT tenaç, carregós i RESCLOSIT”: Hàlit és bafarada (de la malaltia de l’halitosi que vol dir fer pudor l’alè). Resclosit: Mancat de ventilació.

   “la AGROR de l’orina”: Qualitat d’agre: Que té una acidesa desagradable. Pomes agres. Aquest vi s’ha tornat agre.

   p44 “ La cremor del SUTGE”: Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum, o bé és arrossegada per aquest a l’exterior i entra a formar part de l’aerosol estable que contamina l’atmosfera.
   “La BOVOR dels nois que es fan homes”: Escalfor que se sent en un lloc tancat i poc ventilat on hi ha moltes persones, moltes bèsties, una gran il·luminació, etc.

   p47 “Cara ENRAVENADA i grisa”: Encarcarar, posar rígid.

   “Uns narius ESBATANATS”: Esbatanar: Obrir de bat a bat. Va esbatanar el balcó. Una sala amb totes les finestres esbatanades.

   p48 Escriu Rilke: “Però aquesta vegada no Escriuré, sinó que seré Escrit”.

   p50 “La Salpêtrière”: fundat el 1656, és un Hospital de malalts mentals, on -suposadament- es troba a fer un tractament amb electricitat -suposem, també- que Malte. Allà descriu l’ambient i els pensament d’endimoniat i de “segones pells” que l’afecten. La Viquipèdia,ens comenta que fou iniciada la construcció de la Pitié-Salpêtrière, efectivament el 1656 i per ordre de Lluís XIV.

   p53 “FORFOLLAR-SE la barbeta”: Forfollejar, grapejar (: palpar grollerament, regirar amb la mà) en son sinònims.

   “Un aire DESMENJAT”: Desdenyós per allò que invita a gaudir-ne, que sembla haver de desvetllar cobejança. (cobejança seria ‘enveja’).

   “CRIDADISSA”: Cridòria: molts crits alhora.

   p56 “ESFEREÏT”: colpir d’espant.

   p59 “Aire TRANUITADOR”: tranuitar és passar tota la nit o part de la nit, Pernoctar. S’entendria doncs que el vent duraria tota la nit.

   p60 “SOTJAR a algú”: Observar estant amatent al que pugui esdevenir-se.

   “Un home LLARGARUT”: Doncs bé els meus pares, la Dolors i en José, es discutien de acabats dde casar sobre si les patates fregides que feia la mare (French fries) s’havien de dir Llargarudes o Llargadures) [ 😊].

   p62 “una vèrtebra DORSAL” Compte! Les dorsals són les de les espatlles! No pas les lumbars. Vegem-ho però: en general, “situat en la zona posterior de les ales anteriors dels insectes”.

   p64 “ESTREBAR”: Per al nostre cas: Estirar amb força.

   “PANTEÓ”: Avui 3 de Gener, que som a Santa Genoveva (una pastora d’ovelles que va evitar el saqueig de Paris per part d’Atila (rei dels Huns); és a quina és dedicat el Antic temple (base de l’actual Panteó de París amb persones notabilíssimes enterrades des de 1791.

   p65 “ Poema “Une charogne” de Baudelaire. L’autor (Rilke) es pregunta “què devia haver fet, que li va passar això?” Jo l’he llegit en Español i sembla per lo que diuen de les Flors que recull aquest i d’altres poemes de Baudelaire que seria una mena de prostituta, una bohèmia que s’ha alimentat amb drogues i licors i que es podreix, però que seria això el que agrada als cucs i la besen en anar-se-la menjant. La traducció, no ho he vist! però: seria “La Carroña”.

   p66 “Fer BALMADA una ESTANÇA”: Que no és atapeïda. Fins i tot que: és buïda: Buit de dins. Fer un so de balmat. O, també: Que no és compacte i presenta forats, a causa d’una mala elaboració, s’aplica a alguns embotits. Botifarra balmada.

Estança: Habitació, apartament, on s’està algú.

   p67 “Darrere el teu SETIAL”: Seient de cerimònia.

   p68 “Tremolosos i ABALTITS”: Endormiscats. Somnolents.

   p69 “Possiblement parla de Beethoven, un gran admirat seu (de Rilke). Diu: “Aquell a qui Déu va tancar la orella per tal que no sentís cap altre so fora del seu mateix so”.

   “BEDUINS”: Individu nòmada dels deserts de l’Aràbia, Síria i nord d’Àfrica. ¿els berbers vénen de cap al Nord-Est d’Àsia? Sembla ser que no: Individu d’un grup ètnic del nord d’Àfrica, anterior a la conquesta àrab, que actualment ocupa regions discontínues des d’Egipte fins a l’oceà Atlàntic i des de la mar Mediterrània fins al sud del Sàhara.

   p70 “Oïda EIXORCA”: Estèril.

   “Que xerren entre ells com prostitutes i hi juguen, o cau entre ells com la llavor de Onan”: de Onan, l’onanisme o masturbació. Estimular els òrgans sexuals (d’algú) per provocar-li un orgasme sense coit.

   “PASSAVOLANTS amoïnats”: Persona que compra en una botiga d’on no és parroquià, que se serveix d’algú de qui no és client, etc.

   p71 “LLUU”: Aparèixer lluminós, tenir reflexos lluminosos. Del verb Lluir: per tant no serà llueixo? O, és un participi?

   “ESTOL d’ecellets”: Grup de naus de un mateix bàndol. Colla.

   p72 “Trossos de pa gran per sota la MANTELLINA”: Embriaguesa. Peça de roba que duen al cap algunes dones àrabs i antigament.

   “Trossos una mica rosegats i REBLANITS”: Reblanir, és: Fer més tou (o bla) que no era.

Entre les pàgines 72 i 73 Explica Rilke... o, Malte, detalls a mode de reflexió, sobre un (suposo que poeta) admirat personalment (a més del que dèiem a les primeres pàgines... potser era en l’altre llibre (Jacobsen, danès) i Beethoven. Es tracta de HENDRIK IBSEN (1828-1906) gran defensor de la solitud i del rebuig a la fama.

   p73 “Quedar-se al costat dels ALAMBINS”: Aparell de destil·lar, generalment de metall, que consisteix en una caldera amb una tapadora en forma de cúpula d’on arrenca un tub que condueix els productes de la destil·lació a un refrigerant. “passar per tots els alambins” Sotmetre a un gran refinament.

   p74 “Força ARRAVATADA”: arravatar és provocar el furor, enfurismar-se.

   p75 “Contorn DIFÚS”: Difondre, és: Escampar amplament, estendre en totes direccions. Per tant , que no estaria ben determinat.

   p78-79 Rilke fa parlar la mare de Malte sobre ell, i un estrany succés de un gos que corra, torna, cap a casa des del jardí perquè li figura que l’avi encara és viu. Això es detecta perquè parla a la pàg.79 de “asseguda”. I, no doncs, assegut que seria lo propi si parlés Malte. Us transcric una successió de mots del gos foll que són força colpidors.

Un BATZAC (Trompada) + COLLTÒRCER (Torçar el coll, també: defallir, morir-se) + UDOL (crit que fan els gossos, més propi del llop) + Caure DESMANEGAT (el gos, de nom Cavalier): desmanegat és: Mal compost o mal coordinat.

   p81 “una TRIFULGA”: Situació anguniosa de la qual se surt treballosament.

  

p86 “CAMÈLIES”: Arbust o arbret del gènere Camellia, de la família de les teàcies, de fulles perennes, coriàcies, i grans flors sèssils, rosades, vermelloses o blanques, de vegades oloroses, originari de l’Àsia tropical i subtropical, conreat a Europa des del segle XVIII.

   p86 “AVENIR-SE”: Fer que (persones diverses) deixin de discrepar, d’ésser en discòrdia. No els podem avenir.

   p87 “La mamà desitjava que jo fos una nena: Sophie”

   p88 “ (El Món), On un s’esmerça per ser intel·ligible”.

   “Un posat CANSIRÓS (de certs ocells)”: És curiós perquè el Google tradueix de català al castellà per “una pose cancirosa” però no es troba el significat de cancerosa. Jo diria que li escau, com a traducció “CANSINO/A” de cansats (els ocellets).

   p90 “MANLLEVAR”: Fer-se prestar. Li vaig manllevar molts diners, però ja els hi he tornat. Manlleva-li els llibres que necessites. Treure per a si (quelcom) d’un altre. Fixem-nos que en català se sol emprar aquest mot (manlleu) per designar paraules que han estat “adoptades” d’una altra llengua.

   p91 “Pantalons turcs PRISATS”: Fer una sèrie de petits plecs permanents (a una roba, a un paper). En castellà seria “una falda plisada” d’aquelles de col·legiala.

   “Saquets de CÀMFORA”: Cetona terpènica, de fórmula empírica C₁₀H₁₆O, sòlida, blanca, volàtil, d’olor característica, extreta del camforer, emprada com a sedant, diaforètic i estimulant cardíac i respiratori, i en la manufactura de plàstics, especialment cel·luloide, de laques i vernissos, d’explosius i productes per a pirotècnia, etc “em sembla que una vegada me’n vaig empassar una, perquè de petit havia tingut la Cetona i el Xarampió. Jo. Devia ser el que en deien Naftalina de l’armari per les “polillas”.

   p95 “Una FACÈCIA meva”: Allò que hom diu o fa per divertir fent riure.

   p100 “MARISCAL de camp”: Mariscal, és un antic alt càrrec de la milícia, que es conserva en alguns països com el Regne Unit i França. Mariscal de camp o simplement mariscal és un grau militar. Avui és el màxim grau dels exèrcits on es fa servir, un rang per damunt del de general o de coronel general, quan aquest estan en l'ordenament jeràrquic.^[1] Històricament, això no obstant, diversos exèrcits van fer servir el títol de mariscal de camp com a rang de comandant de divisió, concretament els d'Espanya, Mèxic, Portugal i el Brasil (mariscal de campo en espanyol i marechal-de-campo en portuguès). A França era un comandant de brigada. A diversos països es fa servir només el títol de mariscal. L'equivalent de la força aèria a la Commonwealth és mariscal de la força aèria (que no s'ha de confondre amb el de mariscal de l'aire).

   p102 “Un MILHOMES”: El qui es creu apte per a tot, que en tot vol intervenir, de tot vol saber, etc. Noi que vol fer l’home.

   p106 “una POTINERIA”: Que fa coses que embruten. Barroer a fer les coses. Per exemple, sobre el trasllat de les cendres de Sant Maurici, Santa Agnès i sant Fructuós de St. Friuitós de Bages a Manresa (a la Seu) fa 640 anys hi ha la dita d’un sanfruitosenc: “Lladres! Manresans/ que ens heu robat els cossos sants” a lo que els manresans responen” Sanfruitosencs, potiners/ que els teníeu en galliners”.

   “el BLASME”: Desaprovament, censura (a algú) per haver obrat malament.

   p107 “Omplir-se el got de vi, amb molt ESMENT”: Menció. Els actors cerquen la fama i l’esment continu del públic. Un fet digne d’esment.

La Àvia de Malte, està desposada amb el camarlenc... com si l’Avi fos mort i l’haguessin substituït segons el càrrec militar. La Àvia representa, figura, que té in cognom de la noblesa (BRAHE).

Apareix ara el mot “RANCOR”: Que em sembla ja emprava, bastant al principi del llibre “Cartes a un jove poeta” també de Rainer Mª RILKE. Com vaig comentar llavors em sembla que amb els anys ha esdevingut RANCÚNIA, Això és: Ressentiment tenaç.

   p107 mor la mare de Malte. Ho va fer de mica en mica i “quan tornaven del camp va començar a morir-se”

   p108 La Àvia tot i bellugar-se, quan s’asseia quedava “ACLOFADA”: Fer abaixar (una part d’una construcció). El pes de la neu aclofa el sostre de la cabanya

   “La MANTELLINA”: Peça de seda o de randa usada per les dones per a cobrir-se el cap.

   Pàg. 108 mor també la àvia de Malte i en el punt i part següent es parla de la malaltia del camarlenc.

   “AVINENTESA”: Circumstància adequada, a propòsit, per a alguna cosa.

   A la pàg. 110 Apareix Abelone...

   p111 Rilke, s’anima en aquest moment a traduir uns escrits, se suposa que en francès que va popularitzar uns tapissos anomenats de “la dama al unicorn”: La dama i l'unicorn (en francès: La Dame à la licorne) és el títol modern que es dona a un cicle de tapissos flamencs de les darreries del segle XV freqüentment considerat com una de les grans obres de l'art medieval a Europa. Van ser teixits amb llana i seda, a partir de dissenys (cartrons) dibuixats a París.  La tasca divulgativa és atribuïble a George Sand, novel·lista. El cicle actualment és al Museu de Cluny (Musée du Moyen - âge) de París, on s'han guardat des de 1882.

            “roig EMPEGUEÏT”: Empegueir-se és:   Torbar-se, avergonyir-se.

            p112 L’Expressió “A mon seul désir” és mal traduïda a l’alemany fins i tot -ens diu Jordi Llovet- per Rilke. No vol dir “és el meu únic desitg” sinó que és “perquè jo ho vull”.

            p113 “ENREVENXINAR-SE”: Algú, posar-se ferm a no cedir, a no doblegar-se al que li mana de fer qui té dret, qui té autoritat sobre ell, etc. (Teniu més definicions de enrevenxinar-se al Diccionari Invers de la Llengua catalana).

            “ARBORAR-SE”: Hissar al cim d’un arbre d’una nau (una bandera o alguna altra cosa).

            “una CUSTÒDIA”: Que custodia. L’àngel custodi. També dit “de la guarda”

p115 PART II

 

La Segona Part del llibre, (encara que no posi que ho és); comença parlant altre cop, “Malte” sobre els Tapissos. En concret, no sabem si, per una mala traducció (dèiem que “A mon seul desir” no volia dir que “és el meu únic desig” sinó que vol dir “perquè jo ho vull”. En aquest sentit, m’ha fet pensar en Mahoma. El que en sé de Mahoma i de l’Alcorà diu: “això és així, perquè és bo que així sigui”...

Diu “Malte” a la mateixa pàgina 115: “Les imatges dels tapissos lloen tot el que mostren però no revelen res”. Més endavant, -figura entre parèntesi (com abans ens ha indicat Jordi Llovet també és el cas d’una breu anotació al marge (del manuscrit))- exclama: “Si els poetes haguessin parlat d’altra manera de les dones; literalment, com es pensaven que feien? No hauria calgut que en sabéssim altre cosa”. (pàg.115)

   “La gent jove, si no és que forma part de la seva ocupació, amb prou feines, de tard en tard, se les mira aquestes coses (els Tapissos) i ho fan des del punt de vista d’una peculiaritat qualsevol.” (pàg. 115)

   p117 “la CONSEMBLANÇA”: que és d’igual condició que l’altre.

   “les ENRAONIES”: Enraonaments entre la gent referits a un fet o circumstància tingut per reprovable. L’actitud d’en Joan va provocar moltes enraonies. Rumor sense fonament.

   “La BADOQUERIA dels homes”: Un badoc és una persona que bada. Un distret, encantat...

   p119 “Caure un tros de RANDES de debò”: Caient d’una vela. (Son enormes, i pesen un munt -com perquè et caiguin a sobre-.)

   “RAMPOINES”: Cosa d’escàs valor, inservible. No tens cap eina que valgui res: tot són rampoines.

   p121 “PASSAR-HO PRIM”: Patir fam o necessitat (ens diu el Diccionari de Sinònims i Frases Fetes de Mª Teresa ESPINAL).

   A la pàgina 122, Rilke torna amb la mare. Resulta que explica una sortida, de les que feien sovint en la que es dona una anècdota que sovint passava a casa. No amb la criada (Sieversen) sinó qmb la meva pròpia germana (i filla): Explica “Malte” més o menys que “Al final tots érem al portal i llavors ens havíem oblidat alguna cosa. S’ho havia oblidat la mare. Una cosa que només Sieversen podia trobar. Havia, fins i tot passat algun cop que marxàvem sense ni la cosa ni Sieversen.”

   “ESMORTEIR-SE”: Fer menys viu, intens, violent. “com un sotrac el esmortidor (el “amortiguador”) del cotxe”.

   Apareix a la pàg. 123 Wjera Schulin, una simpàtica senyora de 4 germanes (nobles) que sempre rebien gent a casa seva.

   “La porta del CANCELL”: Clos de planta rectangular o trapezial fet d’envans de fusta i cobert per dalt, obert per un costat, pel qual s’aplica a l’obertura d’entrada d’un edifici, i en el qual hi ha una o més portelles, que serveix per a evitar que l’aire exterior entri directament a l’interior quan s’obre la porta d’entrada.

   p124“Aquí no s’ESQUITLLA ningú!”: Una cosa, lliscar separant-se de l’indret on volíem aplicar-la, clavar-la, etc. M’he picat els dits amb el martell perquè el clau s’ha esquitllat. Passar per algun indret esquivant la vigilància d’algú, tractant de no ésser vist, etc.

   p124/5? “Mig ALTEROSA”: Altiva. Es veuen els minarets alterosos de les mesquites.

   p126 “Estar en un BLASME”: Desaprovar, censurar (algú) per haver obrat malament. Si obres bé seràs lloat, si obres malament seràs blasmat.

   p127 “DESIMBOLTURA”: Desimbolt, és aquell que: Que obra amb desembaràs, sense encongiment.

   Quan un es troba obrint davant els consemblants un regal, on per exemple, hi ha embolvcalls i més embolcalls -com és el cas-: “amorosir la MALAPTESA”: Manca de destresa, d’aptesa (ésser apte).

   p130 “JUTLÀNDIA” és una península de Dinamarca. El meu pare es deia de segon cognom “DANÉS” (amb la A com a vocal neutre), i la seva família era del Pallars Jussà (La Seu d’Urgell, a l’Alt Urgell o sigui que per una mena de proximitat JUSSÀ (del Pallars Jussà podria esdevenir-se’n).

   p132 “LANDGRAVI”:  Títol usat per alguns prínceps germànics que posseïen terres cedides directament per l’emperador. (En realitat es tracta del pare de Abelone)

   p133 “IMPERTORBABLES”: Pertorbar. És: provocar confusió o desordre físic o mental (en algú). Torbar la quietud, l’assossec, (d’algú). Certes lectures pertorben l’ànim.

   Ara Rilke farà esment simbòlic, no sembla que n’expliqui pràcticament res, d’una dona molt religiosa “JULIE REVENTLOW”. Diu J.Llovet que “una religiosa profunda i comtessa”. També l’esmenta en les seves obres diu Llovet un tal LAVATER: Johann Caspar (o Kaspar) Lavater (Zúrich, 15 de noviembre de 1741- 2 de enero de 1801) fue un escritor, filósofo y teólogo protestante suizo de lengua alemana.

   Explica el mateix “Malte” que JULIE tenia ESTIGMES als palmells de la mà (a les estries, “solcs” [ 😊]):  ESTIGMA seria: Senyal indeleble, especialment el fet amb ferro roent com a pena infamant o com a signe d’esclavitud. O bé: Senyal d’infàmia, de baixesa moral, de capteniment deshonrós. O bé: Símptoma o signe morbós persistent característic d’una malaltia. I, també: Taca, cicatriu o impressió a la pell.

   Salta ara cap el seu pare (de “Malte”) i esmenta que va morir a ciutat i que ell era a l’estranger i va arribar tard. En concret figura que mor (el pare) a Copenhagen. Malgrat va estar al velatori  i va sentir una olor de fons dels ciris i les flors. Explica en concret que es van personar dos metges un “de mirada SORRUDA” (d’índole closa i poc tractable) que venien a fer, al pare, “LA PUNICIÓ DEL COR”: una mena de comprovació, clavant una agulla al seu lloc que ens diria si el cor bombegés encara sang. Malgrat tot el primer intent de punició va ser “clavat a la BURSADA” Estirada, empenta, acció qualsevulla, violenta i momentània. Li arrancà el collar d’una bursada. La qual cosa “a la bursada” seria una invenció de Llovet, doncs el Diccionari de frases fetes de Mª Teresa ESPINAL no ho recull.
   “Sorollet LLENEGADÍS”: Relliscós, esmunyegadís (“que resbala”).

   p138 Per “Malte” la mort del seu pare és la fi d’una “NISSAGA”: “Estirpe”, en català llinatge. Notem que a les Illes Balears el nostre (del Principat) Cognom, és el Llinatge.

   “ELM”: part de l’armadura que cobria el cap. En “trencar-se” un llinatge, el referit elm, més les insígnies i la bandera del llinatge, eren cremats i enterrats amb el difunt.

   p139 “En “Malte, després va a caminar-se tota l’ESCULLERA (I arriba a una població també veïna)”. Escullera, és: Obra feta amb grosses pedres o blocs tirats a l’aigua per a formar un dic de defensa contra les onades, per a servir de fonament a un moll, per a protegir una obra contra l’acció dels corrents.

   p142 “Malte” explicarà un detall de moment insignificant (per mi) com és la mort a bord d’un tramvia, a Nàpols d’una noia que podia haver-se mort recolzada en la veïna (del seient) i que la mare d’ella no ho permet. I mira de reanimar la seva pròpia filla..

   p145 “LLEGA” és el mot femení de Llec (“laico”) en monges de hospitals que no són pròpiament ni religioses ni ordenades sacramentalment.

 

   p148 “CARESTIÓS”: Que dona amb escassetat.

   p149 “XAVALLA”: Monedes de coure. Moneda fraccionària de poc valor.

   “ESQUITLLAT”: Llevar la pell que cobreix la clofolla (de l’ametlla). Esquitllarem les ametlles abans de posar-les a assecar. D’esquitllada voldria dir “de refilón” o sigui: escapolint-se de l’escomesa, lliurar-se de quelcom que podria ser dolent.

   “AFAITAPAGESOS”: Persona que procura treure diners de la gent intervenint en llurs afers i entabanant-los amb les seves males arts.

   “Segons MISÈRRIMS”: Extremament miserable. Condicions de vida misèrrimes.

   p150 “PARANY”: Instrument dreçat per caçar o agafar animals. Artifici dreçat contra algú, especialment per atrapar-lo, fer-lo caure, seduir-lo. Posar un parany

Fins aquí, i des de la pàgina 148, RILKE ens estava parlant d’un veí a Sant Peterburg: NIKOLAI KUSMITX.

   p153 “Fer MARRADES”: Fer volta: Volta que es fa desviant-se del camí que va més dretament d’un punt a un altre. Agafant aquest corriol, farem marrada. Camí que fa volta, que no va dret d’un punt a un altre.

  p156 “Algú parlava a l’altra habitació però això formava part del silenci”: Encara ens està parlant de N. Kusmitx i de com no sentir-hi bé fa com de oir missa, o música.

   p157 “AFIGURAR-SE com seria una habitació”: Albirar. Imaginar-se (alguna cosa) jutjant pels indicis, per l’aparença, etc., conjecturar. M’afigurava que arribaria demà. Ha negat el seu deute? No m’ho hauria afigurat mai.

   “CONGRIAR tots els éssers, i el mateix Déu contra l’únic que tal vegada prevaldrà”: Formar per acumulació de diversos elements. Congriar-se una tempesta. Congriar-se una revolta.

   p159 “ALAMBINS”: Aparell de destil·lar, generalment de metall, que consisteix en una caldera amb una tapadora en forma de cúpula d’on arrenca un tub que condueix els productes de la destil·lació a un refrigerant.

   “un DEIX de mirada”: Particularitat en la manera com algú executa alguna cosa, que traeix habituds de les quals no s’ha sabut alliberar. Havia estat professor i conservava un deix didàctic. Regust o sabor que es conserva d’una cosa. Un vi que té un deix aspre

   “Èsser SANT, tasca lliure d’esculls i rivalitat i que així succeeix entre tots els que queden sols a causa d’aquest propòsit” (diu J.Llovet que basant-se, Rilke, en Sant Antoni l’anacoreta). “Escopien (els altres) en la seva pobresa per fer-li repulsiva... perquè era certament, un ENEMIC”... “Així que vanemprar el darrer mitjà: La glòria”

SANT: Propi de Déu o d’allò que és consagrat o dedicat a Déu.

ENEMIC: Contrari a algú, que té aversió contra algú, que cerca d’oposar-s’hi o damnejar-lo.

GLÒRIA: Honor, distinció, admiració, fama, acordats pel consentiment general a una persona o a una cosa.

   Ara Rilke parlarà dels temps de Boris Godunov (1552-1605). Quan morí Boris un altre volia ser el Tzar. Però va ésser assassinat més tard. Tot això arran de la mort del fill petit de Ivan IVt (El Terrible) i de que s’escampés una mena de llegenda de que s’havia assassinat no el fill petit sinó un altre nen. Arran d’aquí van sortir diversos “impostors” (“Els FALSOS DIMITRI”), El autèntic Dimitri hauria viscut / mort entre (1582 i 1591) i va ésser tema de escriptors com Friedrich Schiller, Aleksandr PUIXKIN o Friedrich Hebbel. Juga la Història amb el judici on participava la mare autèntica de Dimitri (Maria Nagoi (pàg 163)).

Al Tzar impostor va ser lliurat a la turba (carbó) i durnat tres dies esquarterat i cosit a ganivetades i va morir amb la màscara.

   p163 “Jornades DETRURERES (de Maria Nagoi)”: Quaresmals.

“Però, no va desfermar-se la inseguretat del Tsar en l’instant mateix en què va haver reconegut la seva mare?” La transformació de la persona es degué convertir en un “no ser ja fill de ningú, el que és la força de tots els joves que han marxat de casa” O sigui que el que el va condemnar va ser la Declaració de la mare (Maria Nagoi)”

   “ANORREAR-LO”: Reduir al no-res, anular-lo, anihilar-lo. “Va fer-lo un Impostor”.

   La Princesa polonesa Marina MNISZEK (1580-1613) ara hi ha una mica de lío per`sembal se que Marina va suposar la fi de GRIXA OTRÉPIEV que era la mare del impostor: DIMITRI OTRÉPIEV.

   p167 “Portats en cotxes i CIVERES”: Aparell de transport constituït per dues barres llargues paral·leles unides per unes altres barres de través, també paral·leles i un poc separades una de l’altra, que serveix per a traginar fems, collita o pedregam.

   p170 “Dos grans ABSCESSOS”: Parlarà ara RILKE de la llegendària desaparició del cadàver, en la batalla de Carles el Temerari, fill de Isabel de Portugal (i neta de Jaume Primer El Conqueridor i Violant d’Hongria, que sembla ser van reconèixer després que animals carronyers li estripessin la cara per una ungla del peu que se li ficava a la carn.

   p171 “SETÍ”: Lloc on seu, on està, que ocupa, algú o alguna cosa. Lloc on es pot col·locar o destinat a col·locar-hi algú o alguna cosa.

   p172 “Experimentar una certa PRUÏJA”: Picor viva. Desig vehement d'alguna cosa o de fer alguna cosa. La poeta sentia la pruïja de l'estil.

   p174 “em feia ESCÀPOL”: Que ha aconseguit escapar-se. Els lladres s’han fet escàpols i encara no han pogut ésser haguts. Deslliurat d’un perill. Va sortir escàpol de l’accident del tren.

   “FERRENY”: De complexió, posat, caràcter, etc., fort, robust.  per ext. Un posat ferreny. Una cara ferrenya.

   p175 “GROSELLES”: (La Abalone hi està enfeinada Granant-les). “Els grans rodons i benignes, a la plàtera.... Vermells, rossos i resplendents..... Amb els pinyols saludables i enmig de la carn asprosa”.

 

Fa esment Rilke de les “Cartes a Bettine” una nena amb qui s’escrivia Goethe, i que van ser publicades TOT JUST després de la mort d’aquest, el 1835. (Goethe 1749-1835)

 

Fa esment Rilke de les “Cartes a Bettine” una nena amb qui s’escrivia Goethe, i que van ser publicades TOT JUST després de la mort d’aquest, el 1835. (Goethe 1749-1835)

   p179 “l’AMOROSA avantatja sempre l’estimat”: Suau, temperat, tranquil, s’aplica al temps, al mar, etc

   p181 “la meva representació fins  a ESVANIR-LA”: Fer desaparèixer completament.

   p182 “encongir-se la boca com l’EIXIDIU d’una aigüera”: Forat per on surt l’aigua.

   p186 “Ficar-se en el BROSSEGAR d’una ànima de França”: Lloc ple de brossa

(Carles VI (1368-1422)) ja que qui hihavia jagut (Odette de Champdiners) es va morir. Carles VI era molt “xotro” (Brut, mancat de netedat) i al final es va tornar boig fins a ser destronat pel Papa Joan XXII que alhora va traslladar la Seu Pontificia a Avinyó (França). Son també temps de les peripècies entre el duc de Borgonya, ja esmentat i el de Orleans.

   p190 “Conservar en la mirada més de una imatge, i que no poguessin barrejar-se entre si perquè estaven enganxades als INFÒLIOS”: També Infoli: Llibre o manuscrit en què els fulls són plegats per la meitat, de manera que cadascun presenta quatre cares o pàgines.

   p191 “MALDAR (maldava Carles VI) per reproduir l’altre Palau”: Afanyar-se, esforçar-se, per obtenir alguna cosa.

   p192 “Enretirar el COPER (el Unicorn)”: Antic oficial encarregat de mesurar amb el cop: Quantitat considerable. A la Corona catalanoaragonesa, durant l’edat mitjana, el coper, era l’oficial palatí al servei immediat del majordom que, ensems amb el boteller, tenia cura del servei del vi a la taula reial.

   p193 “(El Papa Joan XXII): ESCUDRINYAR el secret dels que fan coses i s’hi espatllen l’ànima”: Ho hem de trobar al Diccionari Català-Valencià-Balear: ESCODRINYAR v. tr. Cercar atentament i minuciosa; cast. escudriñar, registrar, escrutar. La Santa Scriptura... qui la escodrinya bé, troba-y aygua clara.

   p194 “tenir FRETURA de llum”: Mancança o escassetat del necessari. Passar fretura.

   Parlarà de Phébus en Francès (alemany Phöbus): El capitán Febo de Chateaupers (en francés, Phoebus de Châteaupers) es un personaje ficticio y uno de los antagonistas principales en la novela Nuestra Señora de París de Victor Hugo. Es capitán de los arqueros del rey Luis XI. ​ Su nombre, Febo, es el del dios griego del sol (también asimilado a Apolo).

Phoebus, Philip (prussià 1804-1880) és també “l’inventor de la Obsolescència programada”: fabricar les coses (bombetes per al cas) de manera que durin el mateix i no cercar emn la producció la que consumeixi menys energia i/o duri més. Sinó també volguent-ho; “que la demanada coincideixi amb el final del cicle productiu” amb sense massa estocatge.

   p197 “Veure que aquella sang que li venia tan de lluny (al fill de Phébus... potser s’havia suïcidat com a “El Club de los Poetas Muertos” (Dead Poets Society), (1989)) que li venia de tan lluny i ara abandonava, per sempre, un preciós llinatge”.

   p198 “Tal com s’alça la mirada plena i feminívola d’un fill bastard”.

   p200 “L’esquerda RÚSTEGA”: Aspre al tacte, no polit. Per ext. Els habitants d’aquells poblets són gent rústega.

 

   “MALVINS que em van cobrir per un instant”: Planta de la família de les malvàcies, robusta, erecta, densament tomentosa i grisenca, de fulles ovades, dentades i un xic lobades i flors d’un rosa pàl·lid amb els pètals escotats, pròpia de sòls humits, l’arrel de la qual s’usa en medicina.

   p213 “boca natural i ESPONEROSA”: Que fa ufana d’alguna cosa, se’n glorieja, s’hi fa veure.

   p215 “Plantar-se DE BURSADA al meu costat” (em sembla que jo ho hem vist abans en aquest mateix llibre (traduït per Jordi Llovet): Una bursada és una Estirada, empenta, acció qualsevulla, violenta i momentània. Li arrancà el collar d’una bursada.

   p217 “TRIGANERS”: Fer una cosa més tard del que cal, del que era d’esperar, de l’hora convinguda, etc. Trigar a venir. Torna de seguida, no triguis.

   p219 “ARRUPIR-SE”: (També em sona) Contreure i estrènyer els músculs (d’una part del cos). L’Olga arrupí les espatlles.

   p220 “ATALAIAR” des de una finestra, com a “(EL Romanç) d’Evast e Balnquerna”, és: Guaitar d’una talaia estant. (Talaia seria: Torre, alçada, des d’on es pot observar el camp, la mar, etc., i donar avís del que s’hi descobreix.) Observar, tractar de descobrir, amb la mirada.

   p222 “una por ESCRUIXIDORA de no ser correspost”: Una pressió, tracció o torsió fortes, consentir greument (alguna cosa). La neu ha escruixit les branques i els vents de març en faran caure moltes.

   “TENTINEJAR com un convalescent”: hem vist “fer tentines” que és “dringar les copes en una safata, en moviment, del cambrer.

   p224 “Se patience de supportes una âme” ‘Tingues paciència per suportar un’ànima!’, ni tant sols el mateix Rilke sap si ho va dir Teresa d’Àvila com insinua i se’n penedeix -diu Jordi Llovet-.

   P225 “PRESSENTIMENTS”: Impressió o convicció que ha d’ocórrer quelcom, especialment desagradable, calamitós. La notícia de la catàstrofe no em sorprengué: en tenia el pressentiment.

Josep Salvans Arola
Estudiant del G. d'Humanitats.
Manresa.