Esclaus de la Llibertat... i visca l'espaguetti!

 Em pregunto quan de malvat hi ha en la persona de cadascú. Si per exemple, ara pagant sí: es pot publicar el que es vulgui... quanta servitud hi havia en aquells editors que "si no era convenient (debades per massa!)" a l'Autoritat: ni, es publicava ni, es deixava sense denunciar l'autoria; tement que es feia una "gran tasca" per a recte progrés de la societat i d'allò que en diem país.

"Un País es un invento/ un país es una estafa"

quánta veritat en dues frases tant miserables! No siguem caparruts no serem pas nosaltres els qui farem adonar els catalans que una nova generació de Polítics més valenta s'apoltronarà tot i els desastre DESCOMUNAL que suposa que hagin marxat La Caixa, El bancs de Sabadell La Damm perquè np té altra clientela que sinó ja també hauria fotut al camp... I, la Sagrada família ens parla d'una nova desamortització: Ara ni levític ni benjamí...

Bé tot plegat es tracta de saber quants de nosaltres estaríem i estem disposats a denunciar les atrocitats de la Història malgrat la Revolució Francesa i quants d'altres tot i ser pobres i gastar poquet ens contentem precisament perquè ni tenim fills ni la mateixa societat ens conserva aptes per a aquest propòsit (naval).

Perquè ja m'ho va dir aquell Gerent de Castellón: "Yo soy músico y no sé nada de barcos" i, la mare era professora de piano i el meu pare havia fet la mili l'Amirante Antequera: el primer barco de ferro del Mediterrani...m'enteneu?