Ara parlarem de Nosatres

 S'escau avui que sense cap mena de preparació, i amb ben poqueta ambientació... hi ha hagut d'haver una diguem-ne (amb propietat?): TRIFULGA (=Situació anguniosa de la qual se surt treballosament. Òle!) doncs que fan autobombo de la Festivitat de la Diada, uns dient que no hi volen anar i els atres, que si cal passaran per sobre dels Partits Polítics. Una mica tornem al Txatxi piruli. Com es diu dels Americans: "Cualquier idiota puede ser presidente de leos Estado Unidos!". Tindrem doncs un "Somni America a Casa Nostra?". No diguem TANT SE VAL, siusplau. Reflexionar en un seguit de col·lectius que vetllin per un digne posicionament del que ens envolta; des del medi fins a l'orbe nostre a banda de un idea POLÍTICA d'ajusticiament imversemblant i el "EN FAREM UNA VICTÒRIA" i la patata calenta (sort encara que els basco callen bastant, o que des del 155 no se'n parla als mitjans que seguíssim "donant idees") o mostrar-nos tal com som (ara que ja sabem què en pensa de nosaltres) questa dona, de quin peu calça?

Tot això del duc de Berwick i del 1714 ho he llegit a "El ventall de Lady windermere" De l'Òscar WIlde. Irlandès. HI ha una película de Otto Preminger però a banda que que està tant ben estructurada que es passa volant (la visió)... ara ja no tenim temps de llegir-la!

O, sí?
Josep Salvans Arola
Estudiant del G. en Arts.
UOC. 2022. Manresa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Avui la MISSA la diré Jo!

"un matí d'hivern" (poesia comentada)