30 Novembre Sant Andreu, apòstol.

 Per Sant Andreu: fred, pluja i neu (o quelcom de semblant) Encara recordo aquell any que no vaig voler córrer massa per l'Urbecross de la Vila i que vaig dir que havia relliscat amb les Mates (una marca de bambes d'atleta). El cert era que encara no m'havia llevat i teni tant de fred que només, i, encara que no recordava com n'havia sortit, volia tornar a ficar-me entre els llençols.

El cert era que a tot arreu fan córre la canalla entre les 9 i les deu del dematí i semblaria evident que ens hauríem hagut de prendre una copa de conyac per exemple.

És el més punyent record que tinc de la meva infantesa a Tòna. Això, i quan: Vaig guanyar aquella cursa.... em sembla que se'n diu a El Vilar. Ens van donar una xaparrita de Menta (CHAP, n'era la marca). Aquell dia bevent menta em va semblar fer-me gran.

Ahir en parlava amb un home que toca el trombó. Cadascú el preparen per al què el preparen i uns correm tant de joves que de grans no valem. El fill de puta del meu pare encara deia que jo "els estava donant una vellesa que...". Bé també crec que... si no era ahir era dilluns li vaig comentar a la Psicòloga del Centre que la SOLIDARITAT (entre un germà sord, una germana ex-alcohòlica i un moro (jo) NO ÉS UNA HABILITAT SOCIAL; i per tant el pare (i la mare) ens van prendre el pèl com van volguer... i tota la seva puta vida.

Sant Andreu era: Primer, germà de Simó-Pere. Després Deixeble de Joan El Baptista fins que aquest va batejar Jesús al Jorda i lo del colom. De manera que Andreu és el Primer Apòstol. Va ser crucificat en una aspa (X) i va estar-se predicant dos dies sencers fins que va morir.