Violència Silenciosa i Viol. Indirecte... potser per indirecte és silenciosa; i per silenciosa és violència ja que normalment "et calles".

 Molt bon dia. Què tal?

He estat llegint el post i m'ha sobtat concidir amb Julia en un tema que una vegada vaig plantejar a la Psicòloga del CET de AMPANS a Manresa i es va fer la boja... això ò és més imbècil del que un cul bonic fa malmatre l'enteniment. Amb perdó.

M'ha semblat com allò que cantem a missa:

Si en soledat vetlleu el ble que crema,

per si una amor ens allarga la mà.

Quan l'Amistat desbordi tot esquema,

La NOSTRA alegria ningú noens la prendrà.

És el tema de la VIOLÈNCIA "SILENCIOSA" (és el millor qualificatiu que la defineix; perquè davant de sinrazones i bogeria (de discapacitat intel·lectual i Disminuïts psíquics: no som/actuem igual; existeix una PONDERACIÓ) el mateix cridar i despotricar o desbrevar-se ja és una manera de violència, a voltes també INDIRECTE.

Bé confïo en que si n'estem parlant o, en parléssim mai: plorariem (de goig en coincidir, Julia).

Gràcies i que passeu un magnífic dia!

Josep S.A.