Pensem'hi: què és el que tenim per "orgull de ésser català"

 Jo en coneixia que no es preocupaven per exemple pels diners. Als setze anys es van posar a treballar i s'enorgullien de tot i haver fet un any de mili, encara llavors no havien d'haver demanat diners als pares per anar a fer cerveses a LA CANTINA. Aquest era un motiu d'orgull. Que et llençaven a la cara.És a dir, en consideració no només cobraven més (en una sala de desfer (despecjament de carn) sinó que tota la càrrega... viull dir que no n'hi ha prou de tenir la mateixa edat dels teus amics, sinó qe es té en compte (si per exemple ets el petit de cinc germans i l'orgullós és /era el gran de tres nois. Pensem-hi.

Un altre motiu era el aguantar la beguda i fer-se'n uns tips. De fet tothom quan arriba als 40 anys ja sap que per beure, no només s'ha de sapiguer pixar sinó que hi ha tota una trampa que pot scostar-i la vida a la gent. Vet aquit l'ORGULL.

Aquesta mateixa persona que deia nohaver hagut de demanar diners als seus pares doncs va anar a la mili a gastar-se els diners que havia guanyat treballant i encara LI VA TOCAR CUINA. I el mateix que bevia d'una ampolla de Bourbon diferent que la "Nostra" deia "O tots moros o tots Vila!" que volia dir... bé jo emsembla que per als seus pares s'estimarien haver-li deixat més calés per gastar-sels a la Cantina.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Avui la MISSA la diré Jo!

"un matí d'hivern" (poesia comentada)