He leído (és en Castellà!) ambientat a Madrid el 1621... Sobre els i el que ells encara desconeixien "GeoCentrisme"... i tal.

 EL MATEMÁTICO DEL REY. Lectura  + (Plus)   amb lletra grossa.

Juan Carlos ARCE, 2006

Manresa, a 21 d’Agost de 2023.

Estic força interessat en aquest llibre. De moment tenim un sac (que és un “talego” en cara ara sento a gent dir “si me dieran un saco de pastilles me iría a mi casa”). Quan de jove compraven Costo, un Talego eren 1.000 pessetes (uns 6€) o “un bitllet”). Al sac (el talego) hi ha unes boles (6) que podrien ésser els Planetes que voltem al Sol. 1.- Mercuri, 2.- Venus, 3.- La Terra, 4.- Mart, 5.- Júpter, 6.- Urano ......Saturno, Neptuno y Plutón. Ja veieu que segons estudis molt més recents se’n consideren nou... A la Biblioteca de l’Ateneu, he ensopegat amb aquest llibre de Lectura Fàcil (lletres grosses) que parla de moment d’un assassinat d’un home gras que intenta fugir per una finestra i que segons sembla podria ser bé de una important família Sevillana; bé un valencià de Cognom Maldonado. A la Biblioteca, han fet un mural on hi he comptat sis planetes i el Sol... ensopegat la tria! Per això m’afanyo tant com puc a llegir-lo... per poder-lo tornar abans no canviïn el mural.

El protagonista (de moment Luís Obelar); fuig d’una “alcoba” i el persegueixen per estar al llit amb la dona d’un altre. Fugint per les teulades i el home gras li diu “Por ésto me matan” i Luís es queda el sac i fuig.

Després s’explica la quimera de venir de Salamanca (on les matemàtiques hi tenen poc a dir (s’hi estudia Lleis i Filosofia (y Letras)) a fer de Matemàtic del Rei Espanyol Felip IV. Aquest home ve de Salamanca a Madrid acompanyat de la seva senyora esposa Inesa i el seu fill Pascual. Son molt pobres.

Després de la “firma en un contracte” que no comprenen ni Luís Obelar ni J.Lazuza (el de Salamanca, Juan) s’explica com arriben gent de La Companyia de Jesús cap a Salamanca de moment (entre els que no hi ha el Pare (i Sant!) Berlamino que va ser qui va començar a el que ara en diríem la Instrucció del judici per la Inquisició contra Galileu (que estava Galileu, (fins que va anar per lliure) relacionat amb els millors “col·legis” de Jesuïtes de Roma). També en un cas (ells representa que estan de viatge encara i no saben res de Maldonado...) disposats si cal a crear un altre Tribunal de Inquisició.

En el Tercer capítol en Obelar i el seu ajudant Nicolás van a una taverna on si no es coneguessin els haurien pres la bossa dels diners però xerren del cas Maldonado (és cert és l’home del “talego” (sac) a qui maten i diuen que segurament son italians. De Venècia..

Es fiquen amb una espelmeta dins uns caixa amb foradets per fer ben poca llum i que no els vegi ningú perla finestra i troben ¿res? El cert és que uns sicaris calen foc a la casa i els va just per saltar per la finestra i més o menys fugir. En Obelar porta en Nicolás a dormir que és jove i ell ens planteja un episodi de tristesa quan veu a Isabela, l’amor de la seva vida a qui el seu pare va fer casar amb un jutge 30 anys més gran que ella i que tenen un fill de ara deu tenir quatre anys, s’entén.

He trobat en aquest quart capítol unes paraules (personalment interessants). A les que n’hi afegiré una altra.

La Primera li diu Felip IV al professor de matemàtiques (al 1621, representa) ¿Así que la Tierra y los planetes van por ahí dando zarabandas y jerigonzas? (la mare deia giragonçes. El meu operari no és que se’n fotés, és que era ESPAÑOL COM JO i empàticament va dir “REVOLTIDURAS” (o més ben dit “y no hay que darle tantas revortiúras”).

En realitat la Zarabanda és una dansa molt lenta que era del Barroc i que es va desenvolupar (es diu) entre els segles XVI i XVII. La Jerigonza és un entreteniment lúdic que consistia a intercalar síl·labes a les paraules potser sempre igual per a que servís com un codi indesxifrable a curt termini pels professors.

Ai que em descuidava el que m’ha semblat una expressió de rabiosa actualidad a finals del segla XX: “Haciendo paño de retales” o ara hi he vist cercant-ho “el reto hace al pan”.

Continuem amb el punt 4. Juan Lezuza va a veure el rei i no li pot fer classe. ÉS convidat amb una tanta altra gent (suposadament: si més no homes de ofici, que veuen menjar el Rei i no li poden dir res que no pregunti. El rei menja de sis (Fuentes, safates) i a més solapant dolços.

Li treu el mèrit al càlcul estàtic que en la dinàmica del moviment dels astres més que un assoliment és una certesa fugaç. Al rei no li interessa gaire. Tot això de les fites puntuals.

 

• * *            (Dia de descans)

Els dos frares jesuïtes contnúen camí en vaixell. Hi ha una tempesta forta que afecta les veles (algunes ) i, el timó mentre (“salido de la nada”) sel’s acosta un altre vaixell que podria voler abordar-los. Tot i que el capità ha estat sempre en vaixells mecants m’ha semblat entendre que fa una maniobra que els impedeix apropar-se massa i continuen camí cap a Sagunto. Entretant un dels frares Em sembla que és F. Martín li demana a l’altre si la terra gira al voltant del Sol o és el Sol quei gira. Diu que  és el Sol. Que està escrit a la Bíblia que “lel sol es pararia sobre un poble i la LLuna sobre un altres. (hi ha la Referència: Capítol 10 del Llibre de Josué). Després parlen dels atoms (i de com afectaria a la transsubstantació en l’eucaristia...)

En Lezuza i el Obelar entren al vespre a la taverna (aquella) i son mal rebuts. EN RANILLAS, el propietari diu que han detingut un home que tenia una ”imprempta” i que havia imprès uns llibres perseguits de un tal Lezuza i que, la policia se li van endur tot de papers i plantilles d'imprimir les pàgines. Però Lezuza li explica que son de matemàtiques. En Ranillas li diu doncs a Obelar que no passa res per haver-lo dut, i a l’altre li diu Matemático Loco! I segueixen parlant de no sé exactament què fins la pàgina 117. Aquesta és la fi del capítol 5.

Capítol 6.- Inesa, la dona de Juan Lazuza ha dormit a la nit i ja té fet el son de la nit. Ara li queda la vigília fins l’albada. Estirada al llit pensa en el seu infortuni per tenir un marit que està empecinat en el Cel. Amb aquestes que uns homes armats truquen ala porta fortament. Llavors es lleva Juan i es vesteix. Intenta al·legar que és professor de Matemàtiques del Rei i li ensenyen el paper firmat per La Santa Inquisició. I després de fer una mica de registre se l’enduen a una presó especial i que si és un cas greu està més amagada.

La mare renya el fill quan el defensa (sobre les coses del Cel). Arriba Lezuza a la presó i l’escarçeller li diu que per allà ha passat molta gent i de fa molts anys: arrians i/o gent que negava l’ànima o el Purgatori i fins i tot recentment un gramàtic que deia que No es podia dir El Hijo Eterno de Dios, sinó el Hijo de Dios eterno,,, el païo va insistir empecinat i el van cremar.

Ja arriba el vaixell dels Inquisidors a Sagunto navegant molt a poc a poc i des de Gènova . Els dos frares saben que han d’anar a Madrid per jutjar.

===================  P A R TI   IIª  ===================

Capítol 7. Ha començat una tardor molt plujosa. Plou sis o set dies seguits i fa malbé una teulada de l’iclesia i alguns sostres de palla perquè s’hi fan bassals i cauen, etc. El Obelar, en Nicolàs i un Frare del que no recordó ara el nom están a casa de Lezuza (on hi h a la seva dona Inesa i el seu fill Pascual.) Els nois juguen i ells parlen de lo difícil que ho te Lezuza. L asenyora s’inquieta i queden per demà.

Al judici li fan unes preguntes aLezuza que ell es pren per “sense importància” sobrela fe i els misteris i em sembla que s’embolica.

Capítol 8 Hi ha una funció Teatral o Còmica en un aplaça propera a la `Presó secreta de la Inquisició. Allà es troben un dels Inquisidors (Fray Martín Vélez) i un home amb Barret, i una pluma vermella més una vara (em sembla ) que d’”avellano”. Xerren estona i li proposa a Fray Martín que deixi lliure “el professor del Rei” o, que el Rei: en set dies farà canviar els Inquisidors.

Fray Martín li diu que recorrerán al Sant Pare entre altres coses perquè ja en les preguntes preliminars, l’explicació de la fe que té Lezuza ha quedat com a heretge sense saber-ho. De fet Lezuza respon obertament i la Inquisició OBLIGA A UN PENSAMENT CONCRET, invariable. Normalment es fa la Pilota Grossa (i aveure si s’haurè d’acabar amb la criba d’una (altra) Guerra!

En el capítol 9 Obelar es troba la casa assaltada, el seu ajudant Nicolas plorant i ple de blaus i el matalàs esberlat els libres regirats i tot per terra etc. Eren tres i amb accent estranger (n o sé on es diu que eren Venecians. Amb el Talego vana la taverna de Ranillas i es miren el què conté El Ranilles s’adona que el mateix Talego, la bossa, conté un paper cosit en un doble fondo on hi ha una llista de… de… serien els polítics d’ara UNTATS i que se¡ls ha fdonat tals idners per no se sap (o no entenc fer no sé quina feina. Diuen que és el que té més valor. Per exempñe per fer-los xantatge.

A continuación (Cap. 10) S’explica el desenvolupament de “judici” que ja ha explicat que no to gira entorn de la terra (que per exemple Júpite té cinc llunes que la tera se tresllada al voltant del sol i dona una volta sobre ella mateixa i al voltant del Sol.Hi ha quatre personatge de la Santa Inquisició abordant a Lezuza. Un unes emotives pàgines Lezuza rep ala seva dona oi al seu fill Pascual, conversen discuteixen i ell opta per mantenir-se responsablement ferm. I s’acomiaden.

EL Capítol 11 és una mica extrany. Comença exposant una trobada de Isabela amb el nostre protagonista -Luís Obelar- camí del mercat d’hortalisses de no sé on. Ella va companyada per una “señora al seu servei” que ademés és una mica “tafanera” i que tot ho xerra. Es veuen: un moment mentre la dona fa cua per comprar; en un carreró i Isabela li diu que s’oblidi que ella abandoni la seva família (el seu fill de 4 anys i l’home de 30 anys més gran) que no pas ella i que s’oblidi d’aquesta intenció.

Aleshores se’ns presenta una entrevista entre el principal acusador de Lezuza el Padre Fray Martín Vélez amb el Nunci del Vatica que no vol que de cap manera es condemni al professor del Rei, Fins i tot li diu el nunci que el llibre de Lezama podria fins i tot ésser veritat.

S’argumenten algunes coses

1) Que el president del tribunal, soc jo!

2) Que l’ànima (el cervell) fa la impresió que no està equivocat.

3)El Problema Lezuza, i el no condemnar-lo podria donar pas a diferents temàtiques molt més preocipants com la transubstanció de l’àtom em l’eucaristia per esdevenir sang i cos de Crist?

4) Xerra Martín Vélez de la Educació a Espanya.

LLavorçs li ho expica el nunci que si Esapnya s’enfada per la condemna de /sobre Lezuza podría aïllar a l’Estat Vaticà sols a davant de França amb una rebel·lió als PP Baixos, amb le expansió Britànica i d’altre problemas que hauria molts anys per a poder alegrar-vos

5) Martín Vélez sent extranyesa enla fina seva de tants anys i que ara hagin de esdevenir actuacions diplomàtiques. Se sentirà (ho sap) decepcionat. Pàg 231.

Capítol 12. Luís Obelar está en la Taberna del Ranillas y piensa en su encuentro con Isabela. Sabe que ella no puede permitir que su hijo, que ya tiene un padre y que su marido que tiene un hijo se vean privados de tal relación. Tampoco puede renunciar a su FAMA (buen nombre -se entiende-) saliendo a hurtadillas de su casa con su hijo en brazos para vivir un nuevo amor. Así es como lo interpreta Obelar. Siente una tristeza vaga y persistente.

Mientras espera no se sabe qué en aquella taberna, solo, aparece Maricarnes. Lo tienen a Obelar escondido en una guardilla especial para casos de gente muy buscada. Nicolás su ayudante está en casa de Juan Lezazu con la mujer de éste, Inesa, y jugando con el hijo de ellos, Pascual.

Aparece un nuevo personaje. Un asesino a sueldo muy eficaz al que (se llama Octavio) lo llaman El CALABAZA. Es un asesino con mucho oficio y calidad.

En el sótano de la taberna están atados de pies y manos los dos sicarios venecianos que atacaron la casa de Obelar. A pinchazo con la espada cuentan que sirven al embajador de (la República) Veneciana en Madrid… y en otras partes del Mundo. Pàg. (aprox.248).

Cap. 13. Luís Obelar i Fray Santón han amnat a visitar Inesa, la dona del processat que diu l’autor: “está acostumada al silenci i a no fer soroll perquè normalmente e seu home está estudiant”. També hi ha Pascual, Nicolas i Isabela. Xerren Isabela i Luís Obelar i queden en que ja no s’estimaran. Diu una dita que lid emanen als ocellets: “SI es besa una dona casada, perd el marit? Doncs no si ningú ho ha vist.

L’autor dedica unes poques pàgines als pensments de Isabella un cop aclarit que no s’e n’anirà amb Luís i el mateix fa amb els pensaments de Inesa (menys pendenta dl seu fill que ja gairebé és gran.

Cap. 14. Juan Lezasu pensa en retractar-se per evitar la mort i la desgracia al seu fill Pacual i la seva dona Inesa. Assaja algunes fórmules per retractar-se i amb aquestes que es presenten dos dels membres del Tribunal. Un d’els Fray Martín Vélez. Xerren amb l’acusat i uqeden entesos. Laltre membre comença a passar i Fray Martín li comenta que ell també és astrònom i matemàtic i que sap que No Tot  gira entorn a la terra, però que no ho va escampant “a viva voz”. I que Juan Lezasu faci el mateix.

Cap.15. i 16. Exposada ja la intenció, als tres o quatre dies (Novembre de 1621) és Juan Lezazu posat en llibertat. Està molt prim, pelut i barbut i l’han d’alimentar amb molts nutrients (no sé si he llegit “Vino Dulce” (ò era una cançó (‘Bonus Track’) després d’escoltar Los Burros. (“Disneylandia”)).

El cert era que parlen marit i muller i decideixen tornar a Salamanca. Fa en Juan un comiat a la Teaberna de’n Ranillas amb Maricrnes i Fray Santon i Obelar. Allà també parlen de com s’anirà resolent el tema de Isabela que tot d’una... allò que diuen els castellanms “zanja la cuestión”.

I s’acaba marxant la Família Lezazu en burro.         Final.      

                        *              *              *