:L nostre Crist... que no ens vinguin amb collonades!

El Crist era el Fill de l'Home. Para más INRI, el meu el nostre pare es deia Josep i no s'assemblaven. per exemple en la separació dels ulls, en el seu PUTA color ni no penso pas que ens hagi (si eren altres temps) honorat amb cap veritat. Una d'auelles visions que mai he tingut es arribar el pare a casa i la mare ha sortit a comprar quan ja era fosc. Somiar que el meu pare arrivés ja torrat i es fotés un pico i jo petit li expliqués una obra de tatre assenyalant amunt i avall i el meu pare posat: veiés, rigués amb ganés, (una vegada algú va dir "com un imbècil (això de riure!) doncs que rigu´´es d'un suposat poder que després de com t'ha tractat la vida representi una raó... si no per a viure si per a passar uns quants anys endavant.

Les estel·les les deixaven anar els meus braços, fins la punta del dit i com en una puta pel·lícula, ja cansats de realitat i disposat No a ser els qui s'ho passen més bé... allò de mirem què ens fanals altres puestos. I és que quan hi vam anar la Canalla ja ens coneixien el germà (El Crist). Sé que a vegades, ja ho tenia el meu pare això de "la poesia" (que et pensessis que era massa burro per aver-se tirat a la mare per lo menos cinc vegades (erem tres nois i dues noies...) No sé si el petit es va morir de bebè i em van adoptar... us ho he explicat: alguna vegada: lo del Fenotip la semblança dels caretos i "Els Productes Bonpreu" que et canviaràn la cara.

Fer pujar els fills amb que aniran a Disneylandia i tota aquesta merda (Encara no ha anat mai a Port Aventura) només perquè no hi havia "ratones" (de Tiemposde Silencio... que ha parido la burra del tío FLorencio) ja fa que per tecnmologia quedem AMB AUTORITZACIÓ ESTATAL a la lliure formació de ratolins que ballen i burros volant. Òstima!

A qui se li acudí tot això que no fossi el Rei? Donde vas Alfonso XII? Amb la mala llet que hi ha!