Sieeeeempre iguaaaaaal! siempre-estás-igual.
Bé, Senyors... senyores i senyors: Ha passat la onomàstica de Maria Reina. (Al cap de vuit dies de l'Assumció el 15 d'Agost). Certament la gent té sempre més i menys coses que agraïr-li a la Benaurada (des d'ara totes les generacions em diran benaurada perque el Senyor ha fet en mi meravelles diu El Magnificat) Representa que li declama (alça!) a la seva "parenta-cosina (També es diu, en el segon misteri d'ara els Dilluns i els Dissabtes (suposo que" de Gozo" La visitación de María virgen a su prima SANTA Isabel" (deu quedar més Harmònic).
Així que donat el cas haig de confessar que encara rai que no tenim tants focs coma Canadà perquè...
Que els plogui també aviat!
Jo encara tin la COVID Bé son cinc dies per seguretat però jo Divendres ja em trovabava malament i els 37º van ser Dissabte a la tarda. Ademés el meu refredat és de estar-me hores amb el ordinador i el ventilador a una escupinada de distància. Més a prop que "a tiro de piedra".
No hi ha massa res per explicar. Ja ho he dit al twitter te deix amor la mar com a penyora no sé ni de què va? pero he recollit un seguit de definicions que ara us copïo i enganxo:
PRIMER:
A TRENC D’ALBA SEMPRE ENYOR LA MAR
Pàgina 11: “Uns
NÍGULS DE MAL COLOR”: L’autora ens explica que des de la seva finestra
NO POT VEURE EL MAR, només uns nígols (núvols) de mal color
(carregats de pluja potser?)
“Unes
flors ESMORTEÏDES”: Esmorteïr vol dir fer menys viu, intens,
violent. “Ciutat ENDOLADA i
greixosa”: Coberta, plena de dol... “La Lluna, la pruna/ vestida de dol/ som
pare la crida/ sa mare no ho vol!”
“En una LLENCA
metàl·lica”: Tros llarg i estret de paper, de drap etc. Els metal·lúrgics; bé
deu tractar-se (el que ara us diré) GAÏA: “una cosa més llarga i estreta
encara!”.
“Coagulada
a RÈDOLS”: Porció de terreny no gaire gran, més o menys plana i de
tendència circular, diferenciada de les del voltant. Jo, a mi em fa pensar en
una trombosi. L’aclariment en el moviment de l’aigua que barreja densitats...
Pàgina 12: “Records
LLUNYANS un poc ESTANTISSOS”: Que no és una cosa fresca, que comença a
passar-se, a corrompre’s. Debades el recordar quelcom dolorós fa que s’esborri
la “veritat” per sempre i només un estat
de consciència fugissera ens preocupi.
Pàgina 13: “Adonar-se
d’un PIPILLEIG”: Acte de pipellejar (en Cast. “Parpadear”.
Pàgina 14: “Que jo et FITORAVA amb
l’ESGUARD” : Jo diria encalçar. Una fitora és una mena de forca de tres o
quatre forquilles i fitorar seria fer-te aguantar la mirada “peequè sé què
estàs pensant” Normalment es tracta de lacunes en la memoria que t’han fet
recordar com no eren en realitat però que tenies una necessitat de fer (el
simplemente PENSAR-HO).
“EMPEGÜEÏR-ME
(i tremolar tot jo) perquè em vas tocar els cabells arrel de la batalla visual
i la fitorada… Coi! Que… precisament amb l’Esguard?”: Tècnicament: cagar-se a
les calces. Però Mn. Alcover ens diu que en castelà seria “AVERGONZARSE”.
Pàgina 15: “Ple
de MANXETES (el barri: costes, escales etc)”: Bomba per a treure aigua
rodant o movent a braços una palanca (Palma).
“Les
dones ESCAMBUIXADES i brutes”: Escambuixar-se vol dir barallar-se l’una a
l’altre per treure-li el CAMBUIX (una mena de Cobricap (diu Alcover) que duïen
les dones per proteger els cabells i els nadons de mamella mantener el cap dret.
“SÍQUIES”:
Com la S`pequia de Balsareny a Manresa (Parc de l’agulla. Un canal d’aigua.
“GARRIGUES”:
Martoll persistent tot l’any de moreres, mates i arbusts.
Pàgina 16: « ROSELLES » :
amapolas « entre el blat »-
« ORONELLES » :
Orenetes-
Pàgina 17 : « Com la tornada PORFIDIOSA d’un « spot »
Obstinació posada a aconseguir una cosa.
Pàgina 18 : ”Absurdes LLENDERADES de ràbia”.
Serien FUETADES fetes amb un cordill.
Pàgina 19 :
“Llefiscosos per a les babes dels LLIMACS”: En Anglès són “slugs”…
“Babosas” en Castellà.
Pàgina 20 : “LLENEGADISSA” : Que fa
relliscar (“resbalar” en Castellà).
Pàgina 22 : “CAPTENIMENT”
: Manera de comportar-se una persona.
“pensar
que les meves cartes formaven (i no feien) un CARAMULL”: Porció
d’un contingut que sobresurt del recipient que el conté. També un Munt (de
Fitxes p. ex.)
“On
erets amb tot el CALAPORTÀ de paperam”. Diu el diccionari
Català-Balear-Valencià d’Alcover Mol que
s’escriu CALAPORTAL i que és “un conjunt
de coses que ocupen molt embalum”. Millor dit: “Que embalumen molt”.
Pàgina 25: “Amb
tanta força, amb tanta ràbia et vaig agafar que et TOMBALLARES”.
Tomballar-se en castellà seria “Tambalearse”.
Pàgina 28: “En
l’estora del TRESPOL”: Més o menys, trespol és un paviment (del graix)
no enrajolat.
Pàgina 29:
“La meva tristor EMPELTADA
pels ocres”: Els ocres, son una mena de tòpic que equival a la tardor al
Pirineu o a una certa alçada com el Montseny. EMpaltar és unir un tros de punta
de branca que s’uneix aun poda de un altre arbre. Debades d’na fruita diferent
o, també es fa molt amb els rosers perquè combina els colors de la flor.
Pàgina 32: “Normalment
em trobava amb un grup de mallorquins que feien reunions BUCÒLIQUES”:
Relatiu o pertanyent a la vida i ocupació dels pastors.
Pàgina 34: “Que
feies un DESBARAT”: Derrota, desfeta militar; o bé un “Disparate” en
Castellà. S’accepta més comunament DISBARAT (“Tontería, bajanada, Bogeria
Puntual”
Pàgina 39: “m’asseuen
perquè no em maregi el TRUI i em distregui guaitant darrere els vidres”.
Un trull és una premsa de vi a la que se li donava voltes. SD’quí el marejar-s’hi
com.
Pàgina 44: “
Els ulls, Porucs de mort, EMBUIAVEN tendríssima claror sobre la sorra”.
Embolicar, reunir coses confusament de manera que és difícil triar-les i
separar-les.
Pàgina 51: “Vam
coincidir tres o quatre pics DEVERS Cala Rata”. EN direcció a--- cap a
... (un lloc per exemple.)
Pàgina 52: ”
L’estray capteniment a què ens tenia AVESATS”. Haver-li perdiut la... per
exemple la repugnància: a l’aigua podrida d’na piscina buida,a la sang etc.
“Sobre
la cadira de BOVA”: és una planta que té branques llargues i flexibles que a
semblança del vímet és més flexible i tendre.
II.- BALCONS DE
TRISTOS SOMNIS Pàg 55:
QUE HI ES L’ÀNGELA? (Premi Ramon
Llull 1973)
Pàg. 57 : “a
..la vista de la gent que s’hi passejava (que estava tapada per un edifici alt)
s’hi passejaven AL·LOTES, joves, senyores que sortirn de missa”. Noies.
També existeix “al·lots” que son Nois.
Pàg. 58 : “tenia
por malgrat els BUILONS, els panys i forrellats” En aquest cas seria,
suposo els bastiments de les portes (que siguin ferms). (jo ho he fet traduïnt
al ALE i cercant a Google “Gebaüde” (ALE) i després “G... meanning”. Voldria
dir penjar una estelada al capdamunt d’una teulada. En concret “que ja esta fet
(“el armazón”).
Pàg. 59 : “Les agulles DAVALL del braç, passada ve passada
va, teixia una mañanita color de rosa”. S’entén que per “fer mitja” la
gent empra unes “agulles” gairebé uns bastonets o batuta i d’una agulla a una
altra, Vers les aixelles. Això, seria DAVALL dels braços o les aixelles.
Pàg. 61 :
“D’altra banda s’EMPEGUEÏA de
trobar-se amb l’al·lota descarada”. Empegueir-se, diu Internet que és
Avergonyir-se. Empre fins i tot l verb torbar-se que Google tradueix per un
altre verb (molt més similar al turment (“turbar-se”... atormentar-se) en el
sentit de DESGRÀCIA). En català, cap al final dels 80 hi donàvem un significat
... com es diria: Deshinibidor: desencartar-se d’alguna mena de encanteri que
hauria pogut provocar; el cap de setmana anterior alguna persona amb qui ens
relacionàvem no tant de tut a tu sinó més summisos.
“Que
tots començarien a fer-li JUTIPIRIS el dia menys pensat”: Gests fets amb
la cara o amb les mans per riure’s d’algú o per fer riure. Jo diria que un mot
alternatiu seria “Fer-li GANYOTES”.
Pàg. 66 : ·Es posaria la camisa de RANDES”:
Fil per randa és una locució adverbial que vol dir: Minuciosament, amb
tots els detalls. Com que (sobretot a l’Hivern hi ha camises que tenen una mena
de doble passada, de fil i de cotó (diguéssim) que fan que s’hagi de teixir...
o que ho sembli, si més no; de manera molt més acurada i exhaustiva.
Pàg. 68 : “Senyora? Se’n vagi a fer molt grosses de
punyetes”: (Sense comentaris)
Pàgina 69 Part II-B : QUI ENVIAVA MÉS
FLORS A LA GLÒRIA
Pàg. 73 : Les “ALAQUES”: em sembla
que en Castellà és halajas, avalorios
que seria ¿quincalla?.... penjolls etc
Pàg. 74 ;
: “La FILIGRANA de la montira d’una alaca” : Obra feta en una
alaca: de fils d¡or i , d’argent, etc. Entrellaçats per soldadures
imperceptibles.
“El
cos esvelt ben MOTLLURAT”: Es tracta d’un paraula “dels fusters”. Que
implicaria que un encaix entre dues peces està fet amb suma correcció. O, el
que es el mateix, que s’encasta correctament.
“Els
homes tot i considerar-la una BEUTAT no en feien gaire cas” : BellesA, Dona
bella. “Obra”)gairebé d’Art... ja ens entenem, oi? Seria allò que se’n deia “Una
noia/dona de bandera”.
“L’home
que: ens havia de resultar tant PERNICIÓS”: Que causa i fa molt de mal.
Pàgina 75: Un PUPUT : Puput i na guimbarda cantaven fent el niu:
Puput canta que canta: Guimbarda riu que riu... És un ocell de coro marró
clar amb les ales ratllades blanques i negres que ademés té una cresta plumosa
més rossa que la d’un pollaste. (Se’n veuen, a Catalunya)
Una
Òliba : És una mena de mussol més
gross
Una Falcia
: Recordo l’ocell Falciot , d’una cançó dels MANEL. Son molt comuns i
juganers a l’estiu. La Falcia és el que en castellà se n’hi diu VENCEJO i tots
tres Falcia, falciot i vencejo, (ésclar!) son pràcticament iguals.
Un VOLTOR:
És un Buitre. Un animal que sobrevola pel desert a les bèsties de
tota mena uqe es preveu bé que siguin mortes
be que estiguem en un sentit concret : defallint.
Pàgina 77 : “Es mortificava amb CILICIS”: Jo ho conec del Llibre “El
Codi da Vinci”. Un model de turment es col·loca com qui duu un cinturó a la
cuixa , amb punxes que estrnyen quan una persona sentís una mena de desig
sexual que s’ha d’evitar per a no pecar. Ho deien d’alguns treballadors, de l’Opus
Dei ( en el llibre de James Brown). Era la primera vegada que en sentia a
parlar.
Pàgina 78 : “sense veure un nét, la
gran CUROLLA dels seus darrers anys” : Idea fixe, acompanyada de desig.
Pàgina 80 : “que la seva futura dona
no tenia DOBLERS” : Doblers és una moneda medieval i en general: Diners.
Pàgina 84 : “La veu d’en Hans m’arribà
des de l’altre costat (del telèfon) estranya i DEMODADA” : Informal, passat de
moda.
Pàgines 85 – 86 : “De tant en tant
despenjava l’aparell, volia controlar què feia el RENOU acostumat, que : no
tenia cap avaria” : Soroll. Agitació, bullícia, moviment de coses que es porten
d’un lloc a l’altre.
Pàgina 86 : “Sembla que no és molt clar
l’ASUNTO”. Castellanisme. EN català i Balear i Valencià s’ha de dir i escriure:
Qüestió. Assumpte.
Pàgina 88 : ANDRATX (localitat): “Un
cotxe s’ha incendiat a la carretera d’Andratx”
: Andratx és una vila i municipi del sud-oest de Mallorca, a
la costa de la serra de Tramuntana (doncs Vaja! Deu estar molt inclinada
l’illa!). .- Doncs sí, segons el
meridià, que travessala Terra en “horitzontal” (i no el paralelo).
Pàgina 88: “Em PARESQUÉ”: Potser seria
(EM VA SEMBLAR)
Pàgina 90 : “Veia desfilar una Dansa a
voltes CADENCIAL i Pausada, a voltes frenètica”. La Cadència és, en música,
caiguda o terminació d’una frase musical.
Pàgina 91 : “Llegiscós, aferradís més
unes mans gelatinoses com un CALÀPET” : Sapo.
Pàgina 91 : “ESGARRIFANÇA” que ens
provoca algun contacte A TOT EL COS ò en especial el frec d’una altre persona
encisadora.
Pàgina 92 : ”GARRIGA” : Sospito que un lloc comú i
de reunió, on no volien que les dones els sentissin (i Arbust perennifoli de la
família de les fagàcies, de fulles coriàcies, lluents i espinoses, i fruit en
gla, que es fa a la regió mediterrània, sovint formant extenses garrigues) i (ELS
ESPADATS) . Muntanyes i cingleres especialment rostes (amb molta pendent).
Pàgina 93 : “La REL dels cabells”:
ARREL. Definida com: Part inferior d’una planta vascular, generalment enfonsada
a terra, que creix en sentit oposat a la tija, desproveïda de fulles i òrgans
de reproducció, i serveix primordialment per a fixar la planta al sòl i
absorbir l’aigua i altres substàncies nutrients.
Tercer part iii del SEGON
LLIBRE:
Pàgina 95 : “Caure, gota a gota, l’aigua
dels GRIFOLLS”: Brot que surt d’una llavor, d’un tubercle, d’un bulb.
Representa, doncs que la xarxa de l’aigua per la casa està que qualsevol dia
amb la pressió del carrer mateix... REVENTA TOT!
Pàgina 97 : “un escurçó mossega els
llavis plens de BALANDRE”: Planta ,metzinosa, en forma de arbust florit.
Pàgina 98 : “ha estat només un SUSTO”;
un espant, quelcom que, per sorprenent, provoca un moment de por. Per exemple
pel què podia passar si...
Pàgina 98 : “Tot és producte de la
meva NEUROSI”. Malaltia mental caracteritzada per trastorns afectius i
emocionals que no alteren la integritat de les funcions mentals essencials d’un
individu.
Pàgina 99 : “L’esmaperdut ESGUARD” Que
s’ha perdut la Força, el Valor i el Coratge per al ESGUARD (em sembla que és la
protecció d’una dona, mare o santa (per exemple en el Virolaï alguns diuen “deu-nos
esguard (per Abric)dins vostre mantell blau”.
Segon Llibre part iv)
Pàgina 101 : L’àvia brodava a la claror
ESMORTEÏDA els CANAMAS” : Esmorteir és “fer menys viu, menys intens i/o menys
violent. Canemàs Teixit amb els fils molt separats que es fa servir per
brodar-hi amb seda o llana de colors.
Pàgina 102 : “Creixien violetes a les
PASTERES de les liles” : Estri de cuina, en forma de vas ample i molt gran, per
pastar farina.
Pàgina 102 : “En ESBARTS venien els
records”: L’aplicació més coneguda d’aquest nom és per a associacions de
persones dedicades a la pràctica (preservació) de dances tradicionals; però
també se li diu ESBART a un grup d’ocells (i de persones) que van junts.
Pàgina 103 : “Jo que passava les hores
mortes TRESCANT amb els meus MOIXONS pels porxos”. Trescar, és treballar de
pressa: Ve de l’entrar i sortir “frenètic” de les abelles en un rusc i/o fer-ho
amb Afany i Energia. MOIXONS, son canaris, perdals o orenentes (ocells petits).
Pàgina 104 : “Sobre un CANTERANO de
Caoba”: Un Canterano és una calaixera
amb la part superior proveïda d’una tapa inclinada que, oberta, serveix per
escriure-hi.
Pàgina 108 : “Flames de llum cremaven
grocs DOMASSOS”: Un Domàs és una tela forta de seda, d’un sol color, amb
dibuixos que forma el mateix teixit combinant fils de diferents tons i de
diferent gruix.
Pàgina 108 : “dins les cornucòpies
falsos nenúfars”: La Cornucòpia és el cuerno de la abundància (que
representa la Indústria) normalment plena de flors, fruites i riqueses.
Pàgina 108 : “ És ell? O, veig BESLLUMES?”: Besllum(s).
Claror que deixa passar un cos translúcid.
LLIBRE TERCER (III) RECOMENÇA LA DANSA
(Pàg. 117)
Pàgina 117 : “Provar sort al disc de
marcar CINC NÚMEROS CABALÍSTICS”: Són CINC com els cinc sentits
(Olfacte, Vista, Gust, Oïda i Tacte) el càbala jueu pretén superar-los.
Pàgina 117 : “Paraules a CARAMULLS”: Porció
d’un contingut que sobresurt de les vores del recipient que el conté. Per
exemple els Pans de Pessic, les magdalenes etc. Un mot semblant és curulla. “La
mesura que ens donarà el Senyor és Saccejda, atapeïda i Curulla”.
Pàgina 119 : “Creix el farratge... la
canyamel, sota el VERIVOU dels aspergers” Jo diria que es pot dir “sota l’empar
dels aspergers” “a raser dels espargers” etc- Aspergers seria una planta...
potser, qui ho sap? Semblant a les argelagues.
Pàgina 119 : Cucs de FONOLL (verds i
negres): Jo diria que son “cuques de llum”, Altrament el Diccionari
Català-Balear d’Alcover Moll en diu que és una exclamació com “Fotre” i Es
Fonoll i sa Ruda (una planta avortiva) fan sa vista aguda...
Pàgina 121 : Aferrar-se a la pell com
un bavós llimac (llimac ja ha sortit, el barbarisme és Bavosa).
EL Proyecto comenzó en abril
de 1963, con el objetivo de crear un avión de corto alcance que complementara
al cuatrimotor de larga distancia DC-8.1
A diferencia de su mayor
competidor, el B727, que usaba, en la medida de lo posible, partes de su
hermano mayor, el B707, el DC-9 fue un diseño completamente nuevo. La versión
original estaba propulsada por dos motores de cola Pratt & Whitney JT8D,
poseía un ala pequeña muy eficiente y cola en T.2 La versión original podía
llevar 80 pasajeros en filas de a 5.
Pàgina 125 : “Tothom sortia de l’avió
amb el GEC sobre el braç”: El Gec, amb ‘g’, (atenció) és la jaqueta en general.
E concret el DIEC-2 ens diu que és una “peça de vestir que cobreix el tronc
fins a la cintura”, amb màniques i sense faldons. Un gec de llenya o de
garrotades o fins i tot d’hòsties és una pallissa.
Pàgina 125 : “per les CARTEL·LES
portapaquets”. Peça sortint amb més alçada que no volada
que, fixada a una paret, serveix de suport a una estàtua, vas, etc., o a un cos
volat, com és ara un balcó, una cornisa o un ràfec. Peça triangular que
serveix de reforç estructural.
És a la pàgina 125 que ens
diu on passa l’acció: a MALLORCA!
Pàgina 127 : “mirar d’EMMIGOLADA”: ...
Pàgina 128 : La Filla de Golda Meir i Ben
Gurion: Golda Meir va ser la Primea Ministre de Israel (on va morir) doncs er
nascuda a Kiev (1898-1978). Nascuda com a Golda Mabovitch. Emigrà als EUA el 1906. El 1921 marxà
Palästina. Visqué en quibuts fins al 1924 en que s’uní al partit sionista i el
1947 entrà com a diputada. David Ben-GURION havia nascut a Polònia el 1896 i
morí a Israel el 1973. Predessor en el càrrec (President fins el 1963.
Pàgina 128 : Diari del 22 de Març de
1975. Bé, si el diari era del 22 el dia dels “fets” seria el 21 i a l’any 1960
he trobat la matança de Sharpeville quan la policia Sud-Africana va obrir foc
contra manifestants anti-Apartheid.
Pàgina 131 : Me TUPAVA quan me donava
la gana.
Pàgina ¿135? : “Arribar alimenta a les
CINC MANCOBUSQUES”. Els cus de seda, convertir-se en crisàl·lides.
Pàgina 132 : “Sortir RABENT per sa
porta”: Animat d’un moviment ràpid.
Pàgina 132: “Malgirbat i d’humor
ferest”: mañgirbat, ho hem vist end’altres obres... em sembla que volia dir
anar mal posat la jaqyeta, la fandilla etc. Humor FEREST és equivalent a
feréstec: Indòmit no domesticat.
Pàgina 132 : “Fer de cuinera a uns
XUETONS” : Xuetó, és un descendent de jueus mallorquins convertits al
cristianisme.
Pàgina 133 : Anar a parir a Ca madó
Colomé. La Carèdia. Anar a paria a un altre piesto, ja s’entén. I va sortir
bessonada.
Pàg 133 : “Vaja quins dos RUFAIS”.
Suposo que seria “Rufianes” prquè no apareix ni al Alcover Moll.
Pàgina 134 : ESPESSES vegades...Tèrbol,
mancat de claredat. Brut. També freqüent.
Pàgina 134 : Morir com UNA RATA
D’ALBELLÓ: de claveguera (alcantarilla)
La veritat és que tinc esma,
ni temps ni predisposició jo a fer entendre aquesta obrra “de fàcil Lectura
(lletra grossa) per gaire més temps de la mevadmiserable vida. QU`pe Polles’
Pàgina 139 : “Un cel BRUZENT” jo què sé
... direm sra Riera que “cel Bruzent Plujo i vent”
Pàgina 139 : “Poemes de EZRA POUND: Er
unme xiliat i modernista americà (Un dels primers, s’entén. El van jutjar el
1945 i el van haver de declarar “sonat” i passar-se ell deu anys en un
manicomi. Havia des de una ràdia veneciana llençat arengues als soldats
americans perquè dessertessin. Ernst Hemingway en fou un avalador. Aqui el
veiem ja al 1963... a Venice, ALTO!
FI del TREBALL
Josep Salvans Arola, Agost
2023
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada