El Castell de Tona.

 

 El Castell de Tona:                   Publicado el 8 JUNIO, 2024

El Castell i l’església.

D’una punta a l’altre del «cim de la muntanya» on hi havien arribat a viure 40 i 50 famílies- Segons s’explica allà mateix:

Podeu llegir la història de l’enclavament des del segle IX. Primer sota el domini/Protecció dels Cabrera. després passà a la Família Planella (vers el 1380) i Nom de Tona es va fer un carrer de BCN més alguns Cognoms. Encara fa dotze o quinze anys hi havia un Marcel·lí Tona que estava implicat en l’hoquei, -sobre gel- i, a Puigcerdà. Vegeu:

El senyor Castell de TONA.

I penseu que el camí per pujar a la muntanya del castell es va fer poc després del 1970: Un amic meu… els amics vaja, eren els nostres pares, i, van ser els primers a pujar-hi, pel camí, en cotxe. I no té pas més de tres anys que jo aquest jove. I jo, vaig nàixer el 1970

Sigueu benvinguts allà i demaneu per l’Hostal Montserrat.

Vegeu detalls de la vida de «fent via?» d’allà a Tona!:

J.S.                      Josep Salvans Arola                                            josepsalvansarola@gmail.com

JB: El vostre pare va ser un crack

 JB: Tenia feina?

 JB: Tenia negoci?

[9/6/24] j . Salvans: Teníem un Taller de metal·listeria. Fèiem el que a ell li agradava. Sitjes: (Silos). Majorment per les fàbriques. Arenes, cendra per barrejar-ja al formigó, així es tornava verd el Formigó... és un abono molt bo! Per blocs, i per ciment(s). També, clar! Els feien durar tant , i els fèiem tant bé que vam haver de diversificar a calç per les depuradores, però, compta que a na mi em feien anar a cercar feina per fer nosaltres a Sant Martí de Centelles, a PRENSOLAND. Hi havia Història!

Els van, parar un vaixell que anava a Aràbia, on hi anaven carregats uns silos desmuntables, per qüestions de Patents però el judici es va haver de fer a Girona. I, el Jutge va dir que «en esto de los Silos está todo Inventado!». Però el pare era un bon aficionat al vi, dinant, i li va durar tota la vida. Fins que es va jubilar un parent  de la meva cunyada. Òsti tú! ¿En Parareda? que era el Delineant de PRENSOLAND.

 «És clar!». Per això deia jo el passat estiu, o en fa dos, que s’havia lesionat el nano aquell txavalet de pell bruna (l’Ansu Fati), del Barça i que: NO PASSAVA RES! -que no cunda el pánico-. Ja li havia dit el pare de la meva mare (que es deia Joan (Arola) com tu, que «No deus pas ser del Barça tu?”. Pobre home! Sempre ho diuen.

Havien, el pare, viscut anys a Sant Andreu de BCN. “A cagar ala via”. La mamà era nascuda a Manresa “però de petiteta vivia BCN...” Bon vi, mala terra! a Girona vull dir.

Jo feia de soldador. No em van assegurar, i, encara d’autònom fins que havia fet els 28 anys. Llavors pretenia fer-me enginyer. Sense haver fet ni Física, ni Química (mai Orgànica!) ni Càlcul Infinitessimal, ni Àlgebra Lineal, ni dibuix tècnic en Dièdric (ni coneixia l’Axonomètric pel seu nom. I, no vaig entrar.

A partir de segon de B.U.P. Em van enganyar. El pare va dir “es va fer (ell= a Jo) em vaig fer malbé de Beure...”. Tot i que debades, mirant a la nit per entre una persiana trencada i un vidre aiguat em seblava veure’l sostenint un fanal: Corre! Que t’espero al camí dels Enginyers...

A Terrassa: Fèiem sis hores de classes a la tarda.

Un Hotel d’Insectes al Pla del Castell de Tona.

Vaig voler acabar alguns estudis… Em vaig fer Delineant Mecànic (Tra-la-rá). Havia tret un títol amb SOBRESALIENTE a CEAC. Era a passades les Olimpíades de BCN’92... és a dir, a principis dels 90.

I vaig anar a UB: Centre Adscrit de Vic -al 1997-. Vam parlar de la insubmissió i la PSS hi havia professors passotes de Economia en cerca i captura per Insubmisos etc. Recordo un tal Rafa Madariaga qu’el tenien amagat allà de Professor d’Economía... Llavors, algú em va fer marxar...

El meu avi havia fet “Javier Salvans e Hijos” un Taller de molins per les farineres. Els feien amb ferro i fusta. Recordo un Proveïdor de la Rambla Devallades -cap a la Plaça de l’estació, ò de la RENFE- que es deia “Hierros y Maderas, S.A:”. A Cardona, baixant del Castell hi ha una de Santa Anna. Per això el pare un dia deia que era fuster. Un altre dia, que “Des de luego: el ferro amb ciment, la fusta mb guix”. Ell deia que em devia pensar que era molt graciós jo. I jo diria que amb el temps el nostre llinatge de Joseps Salvans ha assolit la Internacionalitat com a CLOWNS. La Paquita Carrió era veïna de’n Tortell Poltrona.

I que, ens va molt bé. Un meu tiet, Jordi -com el nostre germà mitjà (el gran es deia Xabier com l’avi)- duia la part, el meu tiet, comercial i van amb l’avia (una tal Dolores Danés que s’havia casat amb un jugador) van destituir el meu pare del càrrec. I, ell, es va haver de quedar la “nau de la pintura” i alguns dels treballadors oferint.... “Feina ben parida”... ERA LA RECESSIÓ de 1973. La Crisi Petroliera assolí un dels seus màxims moments de tensió a la Història). Jo tenia tres anys i per Reïs un sofà plè de paquets. EL meu germà tot just després de cinc anys era ja enginyer.. després va venir el Màster de l’IESE.

El pare havia fet un Peritatge a la Plaça Unquinaona. Encara tenen el lletrero de l’ESCOLA POLITÈCNICA allà a l’escala de dintre. Jo tinc entre de Ciències Empresarials  120 + 45 de la UOC, Crèdits... una mitja diplomatura de 1,5 anys sobre tres.

L’Escola Politècnica: NO LA DEL CARRER URGELL, sinó a la Plaça Urquinaona. Per allà no sé si a la mare li van fer anar a fer exàmens de Música. Era professora de Solfeig i Harmonia i podia donar classe fins a Tercer (de Piano). I, els passava a la Paquita... Carrió. Després, “van canviar tot lo de la Via Laïetana”. És curiós el meu pare tenia un taller de metal·listeria i el Liceu, va cremar amb un “bufador” on anava la mare a examinar les nenes de les seves classes de música, i, van fer un impasse a la plaça Urquinaona. Però ja et dic «pagaven igual de gas per soldar que de gestoría». La Neus es va fer unes dents de 2.000.000 ptes i faltava un munt de diners cada més. Jo em vaig sacrificar i posar allà al mig a currar… Tenia nòvia i em va deixar perquè, bé perquè no ens ni llogaven un pis a Taradell... a Taradell, perquè no estav assegurat jo. Ademés, va coincidir que: Parlava jo en somnis. I, érem entre setmana?... No ho sé! La qüestió és que repassava els nombres de les dues màquines que estava fent i ella vinga a pastilles de València... per això tants anys pensant perquè al Leonardo de Manisses, València,  “Le perdían rendimiento”. EN van comprar un altre de bisenfí però no hi havia feina de Torn. Tot eren peces ”de fundació” i, compta que ara amb els xinos... I la Indústria 4.0... Ja els va valguer! Així que jo estaba negre de ràbia...

Però en Jordi, amb que ell no hi sentia i un extremeny de ¿Cáceres? Pot ser! que ens va dur l’INEM , en Vila!: «Tu hermano no puede jugar a éso». A éso. Encara no sé què era que “jugàvem”. I és que jo als setze anys ja estava alcoholitzat… Tornava la gent del Servei Militar a ESPAÑA i venien amb drogues que donaven a la canalla. Com diria Kurt Cobain “Who killed Bambi?” o “Cause I find God” (“Come as you are”. Diguem que “Simona (“1973” de James Blunt) Érem als 90! T’has fixat que a Tona no hi ha cap xicot que tingui 43 anys? (sí ara m’estaré...). I com es pot esbrinar? De moment som al 2024. O sigui que seria pels nascuts el 1981.

Vull dir que encara anava al PIVE que ja hi havia «el “Carlos Copas”» que deia aquell camarer de les ulleres EN SANTI! que deia «hay que estar al loro!» i llavors sortia per la TV.

Però és que això dels tallers… En tancaven molts! Jo, anar fent amb que coneixíem «d’aquell Món de Déu» ho deien, “Ès estrany que en Salvans no vagi amb el seu fill a voltar per trobar feina?”. VEGILEU AMB LES MEDICACIONS EN PROVES I QUÈ US RACEPTEN! Perquè us podeu trobar que torrat te’n vagis a putes i li donis per darrera i li diguis que ets “l’Alonso”, i el dat pel cul es presenti a tal empresa, com a Fill de puta i se l’enduguin de muntatge...

El pare que cada Dijous a la tarda, si ell marxava; i, jo no hi era , en «passava alguna”. Algú feia una prova com a Txernòbil. Has vist la mini-serie? Del que va passar allà a Òsti! a Ucraïna també. Míra-la, siusplau!

Son més de cinc hores però val molt la pena. De veritat. Resulta que hi han uns aqüífers dels que es podrien haver contaminat el freàtic d’ Alemanya i França per 20 ò 30 mil anys sinó hagués estat pel sacrifici dels 450 millors miners de la URSS. Miners que havien de fer una «Cova» per endosar-hi formigó a sota de l’explosió. Treballaven sense la «protecció» perquè teníen massa calor. Ja sabien que igualment moririen. Van morir tots als 3 mesos. I no quedava a l’any següent ningú dels ciutadans que es miraven el foc des de un pont a 2-3 kms.

El que més em fot del meu pare, a mi i a la meva mare; i, de la “amiga de la Bibís” era això. EL PATRIARCAT: que remenaven el cul per casa i no se la jugaven al carrer fins que es penjaven del braç mai més ben dit del gendre. I Àpa, quie sinó serà una merda això!??... (havia, ell, entrat al Vallebrón”). I, operat d’una arrítmia.

La meva germana va prendre abans de casar-se el meu anuari de CMU La Salle al C/Reus, al costat del Clorofila «ya tu sabeh!» I em diu la que representa ERA LA MEVA MARE. Tu mateix em parles de caball? Sí mira! Què en saps tu d’això? Miner, no era!

La meva mare: que anés amb ELLS i em van torrar. Ja havien sopat en un pis s Puigcerdà i ens van donar pernil de gall d’indi o d’ànec i vaig agafar un GAT, en deia en Planella, no recordo el seu nom de Pila... Uff! Joan potser... Ho explico bé? ?? I aquest Octubre marxo Si Déu Vol a Igualada. El meu germà Jordi, I aquella nena penjada del gitano (es diu Pedro Martínez de Luna).

Els diners que es cobren per treballar son els  teus no els del Patriarca. I sinó Reproduir-ho o remunerar-ho d’una altre manera! Segons semblava, la meva germana i el perruquer Antonio... 50€! Si hi anava cada setmana! I la van fer firmar? Ella deia que no havia firmat res! La mare i s’hi havien gastat els 50€, sempre: cada setmana i va anar esmorteïnt. Tornava ella amb les ulleres plenes de capellans, i li van dir que es podia quedar calba. Li va dir a la consol que no havia firmat res.

Fixa’t si jo, burro fotut! (que deia la mare) confiava tan en la meva germana que quan em vaig vendre les accions, un 25%, perquè em perseguien dues vises i dues financeres (perquè a mi) De fet les Visas Oro... a tu qui et sembla que m’ho enviava per correu? A Casa! I, les accions, com a ja única Adminstradora se les va quedar per ella.

Ja veus que els pagesos?

El meu 25% en comptes de fer com hi tenien dret…PER AIXÒ VAN RENUNCIAR A L’Herència. Els corresponia un dret de compra, un percentatge que... El negoci del meu germà Xavier era una mena de tapadera amb en Montal dèia el pare, i amb Un Tal Espona. L’Altre dia van dir que l’Espona era la banda que et posaves del llit. La dreta o l‘esquerre.

Em sembla que a l’enterrament deien (¿I, s’ha mort en un Hospital? Ja veuràs quan ho sàpiga l’Espona!”. A mi em deien el hermano de éste”. El meu germà es va deixar el enterrament pagat i amb un llum i na càmera fins d’aquí a 50 anys. Si es diu Sant Pàu de Seguríes... deia el pare era en Montal. En realitat compta que també un tal ESPONA (de Vic) qui li deixava diners, i la Mireia T. E. es va haver de tornar as casar. Per Sant Esteve de 2006 em perseguia en Casadevall Codina, el Magem o, de Can Fussé, i em va trucar. Encara ens hem de despedir, i vaig deixar la porta de casa oberta... per tornar, evidentment.

A la teva fillola JA LI EXPLICARÉ JO, VA DIR MIREIA. En Jordi. El meu germà es jubila al Novembre i ens ENS... DUBTO... CREUS QUE LA germana fos una pagesa… Eren els temps de la Rosa Mari Vila un seu pare va fer un desfalc, hi treballaven a la pelleria els dos germans Mauri de El Brull. I el sogre era parent de la Consol i es va penjar de vergonya. Jo encara no tenia “tractes” amb la Consol.

La mare hi havia nascut per una sants Margarita. Però NO PAS AQUESTA! Del dia 9 de Juny! Com... ho dirém a la filla gran li van posar Patrícia que -també- s’escau per Sant Josep. El seu aniversari de la mare, era el 16 Nov. Per santa Gertrudis. Te’n recordes d’un anunci d’una ciunera que duia el seu nom GERTRUDIS AL DEVANTAL?

Vols que et digui una cosa?

Tinc aquests dies aciàtica d’ajudar les treballadores de la neteja que a més son marroquines. De FREGAR EL MENJADOR. Només em faltaves tu a donar pel cul reina!

Josep Salvans Arola

-revisat el 19 Juny 2024.

I publicat,