El BOlero de Raveñ

 «MAÑANA I TARDE.» Ed. Nórdica Libros. Any, també, com el Premi esmentat: del 2023, però ja a l'Octubre. Hauria d’haver jo llegit un Llibre de no sé on? Perdoneu, sí que sé d'on era el llibre: "de la Biblioteca Ateneu Les Bases". Del "Carrer dels Cintaires" de Manresa. Era, fixeu-vos, vull dir que duia per títol: «Blancura»… jo pensava que sí, però no és fàcil de saber. Tinc una fitxa de la Biblioteca conforme el vaig tenir uns dies (no ho sé si es pot veure a l'Historial de Reserves i retorns) Jo: no en sé, de fer-ho això.

Vull dir "cercar aquest informació", De totes maneres tal i com han anat aquests darrers 2 anys passats, des de després de l'Estiu del 22... Hi tinc aquí apuntat el llibre "Blancura" que essent del mateix any que el llibre que és de, i, perdoneu, suposo que una senyora irlandesa; i que es diu "Color de llet". (Ara de seguida ho omplim això, no patiu). (Estic ordenant pensaments...)

Aquest, llibre de la senyora irlandesa, sí que el recordo haver llegit tot. Un acomodat burgès rep l'ajuda penso de tres germanes i una d'elles molt blanca de pell (d'aquí el Color de llet). El paio no sé si se les va passant a tres germanes. Es van casant, i queda la petita. A la petita li ensenya també a llegir i escriure i s'ho vol cobrar "en carne". Crec recordar que debades ja hi havien anat al llit, però que entre una cosa i l'altre penso que el senyor aquest, n'abusa i la forceja. Ella el mata amb una mena de caple o un ganivet.

El Llibre "Color de Llet" el tinc en una llisteta en un arxiu ".doc" que… ara fa temps que no llegia gaire, i... a demés amb força enrenous per reconduir la fins ara activitat Laboral, (recoduïnt-la al Servei pre-Laboral d'AMPANS) que els vaig apuntant els que tinc anotat i si els acabo. Pot ser que el llibre "Blancura" (2010, Jon Fosse) del sobredit Premi Nobel; l'hagués AVORRIT o que de sobte em vingués un atac de NO FER LA FEINA que debades s'enfeixuga i es deixa estar. SI l'hagués llegit, seria el mateix perquè és un d'aquells llibres que deuen explicar una absurditat però estan tan ben explicats... i, no en recordo de cap manera el final. Potser no el vaig acabar. Potser ... el que us deia: em devia venir un atac; o una necessitat imperiosa, i ho torno tot i ja els tornaria a demanar (m'enganyo?...)

Potser eren marcats perquè debades, doncs, no puc seguir el ritme... cap mena de ritme... i els haig de tornar, (i la marca en "la fitxa de retornar" que us deia: voldria dir que ja el vaig tornar). L'argument, el recordo però és a gairebé totes les ressenyes que se'n fan o que es troben fàcilment i podria ser que fins i tot l'hagués comptat segons la sinopsi... ...o potser a la "Contraportada" o a l'interior:

.- Un home, conduint, arriba al final d’una pista forestal i en comptes de girar cua se li acut d’endinsar-se en un bosc nevat i tal… Ni ho diuen: ¿Com s’acaba? ni jo tampoc ho recordo haver llegit… això no em preocupa tant…. no sé ni com acaba posem "El último Emperador …" (per evident que sigui). Em sap greu. Què duria passar que com que no sabia jo que aquell autor Nòrdic ens començaria a atabalar amb al fred i/o neu o que fes foc a sota un avet i el fum li fa caure la neu i apaga la foguera etc... com a la pel·lícula de Robert Redford ("Jeremiah Johnson: El hombre que se fue a vivir a las montañas", 1972)

Parlen, sobre FOSSE, JON. D'una «narrativa hipnòtica». Aquest que estic llegint ara també hipnotitza una mica. L'autor és capaç de reiterar les coses (circumstancies diverses vegades, com si estigués descrivint els "planos" en que una filmació hauria d'enfocar la descripció.... no sé si ho dic bé.

Com veureu passa de xerrar del naixement d'una persona: Johannes. Dons al capítol 2/3, Capítol 2ⁿ: passem a que Johannes ja té uns jo diria que seixanta anys... en realitat fa 60 anys que cobra la pensió.... Endavant... doncs! Al Capítol 1^r hi ha un nadó que neix i ara al Cap. 2ⁿ ja està cobrant una pensió… I a més es vidu... i penso que va tenir al final 7 fills.

La darrera Revisió del Arxiu de Llibres demanats en préstec (on hi ha el "Color de LLet"… És de quan encara ho tenia tot una mica endreçat, i, on hi és "Color de LLet", (2012). [La darrera modificació d’aquest llistat de Documents que demano "en Préstec." És de Feb/23].

"Color de llet" de l'autora Nell Leyshon, editada em sembla per primer cop en Castellà el 2013. Però no en feu cas. ESCLAR! si jo me’ls pogués comprar i tenir… primera que NO ELS LLEGIRIA MAI segona que no estem fets uns "fletxes" o sagetes...

El llibre PENDENT per primera vegada, és de Peter Burke «La Ignorància», la seva entrada en aquest mateix bloc, en diu quelcom..

Avui -setmana del 20 al 27 de Juliol'24- he acabat el llibre «El Secreto de mi Turbante" (2010 en Castellà). Avui Divendres 2 d'Agost he acabat aquest del que estem repassant notes i guarnint una mica el que us en comento. En fa dos, tres o quatre anys, potser, que el van editar en CATALÀ i que: tant Neus Rotger sigués a Manresa acompanyada, esclar, per Nadia Ghulam. Ghulam podria ben bé ser un Cognom fals d'aquesta Nadia, m'enteneu? Però no hi entenc pas gaire. Van venir a la FUB. L’entrada, sobre el llibre, és en un meu mateix blog aqui al wordpress: «https://peraccediralwordpresssiusplau.wordpress.com/2024/07/07/una-nena-afganesa-2/»

El wordpress és més fàcil de manipular, fins i tot de tergiversar el que explico. El com ho explico? i fins i tot el com ho faig?. No sé si ningú s'hi entretén gaire... però lo més important es que desa molt sovint i automàticament. I, així apreix tot menys "l'Últim Punt i a Part".

I, en canvi al Blogspot et poden fer una PUTADA de TOooooot el que has canviat en una hora i mitja de feina,,, Per això aquest Servei i NO el de BLOGSPOT, perquè els costa més de ... és més segur, vaja, perquè no s'esborra.

El Secreto de mi turbante» De Nadia Ghulam (afganesa) i de Neus Rotger, en principi traductora del…Garí [ténen els afganesos, ara no m’enrecordo del nom: Bé sí, és el GARÍ (una llengua)]. Però si llegiu l’entrada el podríeu confondre amb «El tío Ganí». Es tracta d’una llengua que xerra el 60% de la població. (Ho trobaríeu gairebé tot allà… si mai…).

Doncs bé he llegit de seguida que fastiguejat ha acabat la edició en castellà que vaig trobar en alguna estanteria de la biblioteca del Centre, ja està tornat. Més que res perquè una cosa seria fer-ne difusió i l’altre explicar el final…

Tenim que JON FOSSE a «MAÑANA Y TARDE» Estem de part. La Marta. Tenen: ella i l’Olaï, el seu home, parella, marit… la matrona , (en castellà... com tot el llibre!), la s'escriu el nom en estranger. Debades Com a H.Arendnt, he vist escrit "Hannah". Doncs bé però que llevadora "Anna"; Té, molta feina… però prou aigua calenta... i una artesa (que el DIEC-2 confon amb artesà o relatiu l’art ¿de fer parir?! Amb «Un Collons de PALANGANA!!!» [De fet és com un mini taüt antic que …. vull dir que: dic antic perquè s'hi banyava a la canalla o, també per exemple encara eren fets de fusta…]

Tenen una altra filla: Magda que és a Ca'ls tiets aquesta nit. El nen es dirà Johannes (Com en Brahms?) Com el fill de Zacaries? Sort que no li en posaran Modest, com en Mussorgsky (1839-1881) el de la foto de més amunt. Autor de "Boris Godunov" (Una Òpera estrenada el 1872).

Fem-ne cinc cèntims a veure si és una inspiració POSITIVA (tot i la fatal desgràcia "econòmica" del compositor): francament, en Modest, "encara feia bondat"? quan va escriure l'encimballament d'un tàrtar a Moscou? El cert era que fou Godunov "zarato rus" (Però si, Teodoro I^r el darrer dels Riúrick... ¡a veure si passarà com en:

Pipín el Breve! que un Capità li va tallar la cabellera (Pèl-Roja) rossa ondulada i llarga característica dels merovíngis i el que va suposar la fi d'ells. Llavors dius Ospa! aquest païo era un pamort Però... si ho vau llegir quan jo ho explicava (extret d'una impresió, vull dir una abstracció errònia (un error molt comú), NO TENIA NI PUTA IDEA que fos: Pipín el Breve: el PARE DE CARLEMANY. Pel que sembla DAN BROWN tampoc (ho sabia) i a més parla de que fou Maria Magdalena a la que li foren molts els pecats perdonats, quan es tractava de (ara com ara) Maria germana de Marta i de Llàtzer.

Li va Una mica com el Comte-Duc d'Olivares... (en Godunov, vull dir) El darrer dels Riúrick va triar la germana de Boris, Boris Godunov: Irina Fiódorovna... per casar-se, i ell, Boris, era dons apoderat: "Regent de facto" posa la Viquipedia". Patriota devia ser-ho: Modest, perquè Boris Godunov esdevingué una espècie de intercanvi estamental, compreneu?.. Però tots dos el Zarato Riúrick i Boris:  Dinàstics. Valgui com a moneda de canvi que el successor de Boris Godunov (una mica com Cromwell a Anglaterra) va tenir per successor Teodoro IIⁿ ¿Tàrtar tammbé? bé fifty/fifty i no Mongols. Jo, és que soc molt pel·liculero i recordo més Taras Bulba que no pas Atila, Rey de los Hunos... 

Si al Pirineu el Masover posava el nom del seu amo al seu fill aquí El Tsar es casa amb la germana de Godunov. Millor que la repasseu (l'Òpera i el "Libretto"). Aquesta és la Història. Com ho exposà Modest Mussorgsky? ha de ser genial. No compto que vagi per handicup com la Champions League i que hi hagi d'haver gaire compositors de massa puestos "Ponderadament"... Jo recordo de 8è de EGB a Música. "El Bolero" de Ravel ("que hoy no ha venido"). etc.

Jo em sembla que una mica com en Jim Morrisson va morir… «Muerto en la banyera» (o en un gavadal (amb 'v' perquè ve de Gaveta , el "capazo" quadraton fa la barreja) o en una artesa XXL). Però no us ho perdeu: es diu en la més absoluta indigència. En M. Mussorgsky. En Òscar Wilde... el pare en deia "a morir res". Però ell ho deia d'un biaix, d'un tall en diagonal a bastants/suficients... Òstiua Puta! Graus. Amb 10€ a la cartera perquè et diguin una missa o posin (com en La Pera) "dues espelmes a la mare de Déu del Carme". ("EL Bandoler", Lluís LLach).

Així ja ho tenim eh?. És que no m’agrada això de explicar-ho jo i que sigui lo mateix que llegir el puto llibre. El Pare Olaï (un nom d'orígens Nòrdic i Escandinau) Marta la parturenta (jueva, de nom jueu, ja ho dèiem l’altre dia amb el cas de Joseph (jo) i (Marta, Maria i LLàtzer) i la llevadora, com la Franch (Anna). La Filla Magda que és a «cals tiets».

És curiós el comentari d’Anna:

.- Tu que ets pescador ja saps que en una una barca no hi cabem les dones… NO hi ha lloc per elles

.- Sí!

.- Doncs aquí tampoc hi ha lloc per vosaltres. Vés a la cuina i tanca la porta.

Aquest és un dels inicis descriptius qe us deia de figurar-se l'enfocament. Viuen en un Illot. Com s’Illot es deia la Cala, per entendre'ns, el lloc de Mallorca a la cara Est de La Balear i on vam anar de vacances amb la Fundació ara ha fet tres anys.

A S’ILLOT. Deu ser com a Sa Catedral de Porreres però ara, avui, jo… estic molt banalitzat. A veure si després de dinar…

Comenta per ell mateix prou lluny de les americanades, així en plan Green Day i "Bullet in a Bible" del (Polvo eres y en polvo te convertirás) h: (una de les 50 ò 100 ments privilegiades dels nostres temps) per boca de Olaï, el pare: de la nada a la nada. I els Homínculi? Serà un virus amorf, o bé com n’ha deien? HÍBRID, és a dir que no pot reproduir-se, que: és un creuament (Tu també has NECESITADO UN VOX?). Em sembla escandalós! que és a ALIEN: El Octavo Pasajero de 1983/6. Vull dir que allò que li salta a la cara i que es reprodueix dins d'un organisme masculí... bé potser ho van dir malament NO era un híbrid sinó un hermafrodita com els cargols (de "Pereza")

Segueix però, J.Fosse: (Que… el Verb va ésser lo primer, que ho diuen les Escriptures; i que per la Gràcia de Déu assolim un Enteniment Profund. Raona que l’Esperit de Déu és, ha de ésser en tot. Tot això ho figura que pensa Olaï a dins de la cuïna. Déu, també és en les paraules. On Déu crearà un Món Bo. Que Déu, és Omniscent i omnipotent. Que el seu esperit ho ocupa tot, i, tot el que passi haurà (hauria …)de tenir un sentit Diví. (¿Perfeccionista? De bades, penso que mínimament… si més no per a la gent com F.Kafka.

El temps pot fugir i un no saber el que sap i no controli el què ha vist. No sé què s’empatolla de fugir i no seguir el camí de Crist. Cantarem:

El Camí … que feu Jesús / Ell tot sol els va seguir. / Oh! ell tot sol, per tots nosaltres, / Ell tot sol el va seguir… sabeu com continua?

A la pàgina 19. De moment naix el nen i és guapo. Tot ha sortit bé. La Llevadora Anna vol que l’acompanyin a Ca seva. ¿Amb cotxe? El cert és que l'artesa sembla un "Invent" o, un estri antic... vull dir que ben bé podríem ser al segle XIX etc. Això de parir a casa... De fet es dona voltes als pits enormes de Marta i blavosos de sang que s'hi bombeja. Es comenta que Marta està cansada i en comptes, J.Fosse de plantejar el Debat: "Ha de anar a acompanyar, Olaï a la Matrona Anna?" (a rems!... és evident que sí! Però fins a Ca seva?) i la pobra Marta amb el nadó doncs El nen Johannes: "Rompe a Chillar". Senyal que té uns bons pulmons diu Marta, la mare. I li passa la ma per l'esquena: "No grites tanto! todo irá bien".

A la, fixeu-vos, Pàgina 22m encara estem igual. El nen "chilla". Ell mateix se sent a ell mateix cridar. Insisteixen en que es dirà Johannes. La llevadora diu que hi ha un bon troç a rem (suposo que com per a fer-lo ella sola) que pensin alguna cosa.

Llavors expliquen que Johannes serà pescador. Com el seu pare (Olaï). De fet és Olaï quei ho diu. Anna ho aprova. S’aprecia l’esforç de les traductores (suposo que son cosines Cristina Gómez Baggethun i Kristy Baggethun.) doncs no afarta tota aquesta exhaustivitat. Viull dir que (suposo que) fins i tot tradiuïda.

Som a la Pàgina 24: Olaï, segons li demana Marta, també ha de passar per cals Tiets a recollir Magda, la filla d'ells dos. "Tenemos que irnos" Diu Anna.

Capítol 2ⁿ

Crida l’atenció que Johannes, que fa quatre línies era un nadó es pugui explicar coses que li passen. Encara es fa més estrany que se senti rígid. Així que, de moment no sabem on som... és una mena fde llibre... no atemporal, però sí que una mica d'època. Vull dir que, us ho avanço, Johannes ja està cobrant una pensió. És vidu, i ha tingut set fills. Viu al mateix lloc on va néixer, tot i que es dona a entendre que en van estar uns anys allunyats (amb els cinc primers fills amb una dona (de Johannes: Erna) i dos més en tornar ¿A l'Illot?. També fills d'ella).

La persona que narra, té consciència , és ell mateix Johannes. Recorda quan es preguntava què serà d'ell... de viure en aquella casa del seu pare i mare i haver-hi viscut fins el dia que -ens ho dirà més endavant a "la guardilla" hi morís Erna. I tot el que hi havien viscut junts. Johannes tot i que encara no ha sortit del llit, ja ho veurem al final del llibre; fa despesa, ara que es sol, Molt despreocupada. hi ha un radiador endollat nit i dia, etc. "No repara en gastos" que diuen en castellà.

Johannes esmorza pa sec amb mantega i formatge de cabra suavitzant cada queixalada amb cafè. Mentrestant va esgotant que fuma cigarretes d'embolicar que ni el mateix, JON FOSSE que ho ha escrit, ens ha sap dir si n’ha fumat tot esmorzant dos o tres, de cigarrets. Un de gruixut segur: el primer. Mentre esmorza, em sembla que és la segona vegada que xerra d'anar a la banda Oest de la "Ensenada" (:Una ensenada, o cala, es un accidente geográfico costero. Las ciencias de la Tierra generalmente utilizan este término para describir una entrada de agua circular o redondeada con una boca estrecha.)

Ja HO HEM DIT QUE: COBRA JOHANNES UNA PENSIÓ. Més tard ens dirà Fosse qiuelcom de semblant a que fa seixantaamhys que la cobra o que la va començar a cobrar llavors. Tot i tota aquesta despesa: extraordinària (tot i que hi ha qui diu que hi ha cases d'Istïu i de hivern); aquest fet de no tenir enlloc acomodat fa un ambient de ¿misèria?. La casa no té calefacció i hi ha al quarto un radiador d’oli o elèctric que va tot el dia. No repara en despeses… Però ja fa temps que no està fet un xaval. I en cas de necessitar més diners (de posar-se a treballar...). Sabia que en un moment donat es podia quedar "Tieso" que diuen, i que vol dir sense ni un cèntim si no pescava gaire res massa sovint. S'hauria d'aixecar i anar a cercar els cigarrets... el TABAC d'EMBOLICAR allà on ell el deixava sempre: a la Taula de la cuïna a davant de on hi seia la seva dona... Estigueu al cas també d'això.

Hi té una dèria amb l'Emnsenada. A l'altra banda és on hi ha els llocs on amarra0r les barques. La seva (petita, perquè la grossa va patir una ventada i un accident la del seu gendre i les dues (petita i gran de PETER, el seu amic. AMb es tallen els cabells l'un a l'altre etc. Pensa ara, que tampoc no cal estar tan aplacat ("abatido"). La seva filla li'n ha donat néts.

Ara es vesteix. Es posa una "pernera", ara l'altre (del pantaló, ja s'entén, doncs no "pernera"?) i un cop vestit amb tirants va cap a la cuïna (on hi ha el tabac). "En una casa, el tabac ha d'estar a la taula de la cuïna. Encara que no feia gaire net res, mni els Dissabtres, mirava de mantenir la Sala ordenada.

Seblava que el dia estava gris i "desapacible": (s'entén, però és d'aquelles coses que s'han de llegir definides: Desagradable, áspero a los sentidos: lo que cáusa disgusto, enfado, o inquietúd. Dícese de las cosas animadas y inanimadas) (És a la pàgina 28). Ja sap que a la Natura no li agrada que fumem. malgrat tot s'embolica una cigarreta i es planteja de passar la jornada. El tabac l'assossega. Diu JON FOSSE que ¿No sabria com dir-ho... o aquest paio Fosse és un "tibat" i com deia la meva cosina "engreido" o no sap la Lliçó número U d'un Centre de dia: El Tabac és un ESTIMUNLANT. Et fa estirar-te de braços i cames... és... El que passa és que es addictiu i ens ha sembla que ens relaxa en "calmar el mico ("el mono" d'una abstinència... mentre per exemple dormim.) Això és així mentre no sigui fumar per problemes psicològics. Llavors s'ha de treure, un, de fumar, d'una altra manera.

Omple la cafetera, no sé si diu a la pila o a la pica o gira l'aixeta! i li ve al cap un dia concret amb el sobredit Peter quan el SEÑUELO, De fet, el manlleu "señuelo" està mal empleat en aquest cas de Pesca. El señuelo és el que se n'ha de dir "el cebo". Señuelo és per atraure falcons i aus i debades el mateix señuelo és una au que atrapa una altre au. (és a la Pàgina 29). Posa el cafè a la placa de la cuïna a escalfar. Fins que no s'ha, esmorzant, fumat dos o tres cigarretes no li sembla haver entrat en la vida.

Donc l'ham i, en català ("cebo" és esquer). Doncs un dia amb en Peter a Johannes no se li enfonsava l'esquer més de un metre. Això (SOC JO EL QUE NO SABRIA COM DIR_HO). Deu tenir un significat especial. Diu que encara a ra Johannes pensa que va ser invreïble. jo suposo que dfeu de ser algna mala jugada del mateix Peter... Incomprensible sinó. O, que atbalat no hi posés cap esquer que enfonsi l'ham (així, seguint amb les aus (señuelo és CIMBELL). Doncs tampoc s'enfonsava. Ara vès! Malgrat tot per a Johhannes és millor no explicar-li a ningú lo d'aquell dia.

"de totes maneres -pensa-, ningú s'ho creuria. Semblaria que menteix, que ha perdut el cap. Avui, també hi aniria a n'aquell lloc però em penso que es menja una altra llesca de pa amb mantega i formatge de cabra. Encara que no li ve massa de gust esmorzar. QUe el pa és molt "sec"/dur: ganivet al canto i llesca!. Alguna cosa sempre hi haurà de menjar (i la cafetera en marxa) Pa, formatge i cafè; i de tant en tant, una o dues calades a la cigarreta d'embolicar.

El dia s¡està animant. Surt el Sol. Anirà a fer i una volta per l'Oest. Només que... tampoc és que . s'hagi de menjar la crosta sola, l'ha de barrejar amb tabac i cafè. No sé si ho diu tot seguit que en aquella casa no es compra més pa fins que no n'hi ha. De totes maneres, ja ho fa sovint JON FOSSE d'explkicar-ho tot així: Sembvla que es desdiu Johhannes d'anar a pescar una estona. Podria sortir una mica lluny si tingués la barca grossa, com en Peter en té dues... Ara troba a faltar Erna. Una nit va pujar a dalt i i ell a la alcova de baix. I ja no va baixar, Erna.

Així que un cop equipat amb la gorra el jec i anat al bany a veure si ha de deposar... de moment passarà pe seu Magazem. Fa tant de temos que no passa per allà! Ospa! la bicicleta té les rodes fluixes... potser millor que ho arregli a la tarda (i així tindrà alguna cosa per fer). Hi haurà d'anar a peu a l'Oest de l'Ensenada. Magatzem, garatge tancat amb pestells.

Erna feia servir molts d'aquells trastos. N'hi ha més a la "Troje" (en realitat i, en castellà també és un Troj una mena de : llegiu siusplau:  Espacio limitado por tabiques, para guardar frutos y especialmente cereales.

Avui que ja des del llit se sentia àgil, lleuger de cos des de que s'ha aixecat i que cada cosa que ha de menester, està l seu lloc.

Abans encara de anar al Oest de l'Ensenada, (es diu, sembla ha ser que igual… vaig a mirar si ho contempla el DIEC-2: (després de voltar força hem trobat al diccionari Català, Balear i Valencià que la traducció d'aquest manlleu castellà coincidiria amb el de Ancorada. Llegiu sius`plaiu:
Clavar l’àncora al fons de l’aigua. ancorar a peu d’oca Tirar tres àncores, l’una a estribord, l’altra a babord i una altra cap a la part d’on ve el vent. No em sembla que JON FOSSE hagi dut. (Potser és cosa d'aquelles cosines traductores)… però veurem tard o d'hora que a Johhannes se li va trencariuna "amarra i el vent li va fúmer la barca grossa "para mejor ocasión", és a dir li va "escorar"? Llavors encaixaria que ELL, i només ell n'hi digués així en Català: El lloc on em van fotre, el Vent, la barca a tomar aire.
S'explica el mateix (nosabem si ehi està caminant ver s el port, pot agafar el vaixellet petit i vorejar la costa sense pescar amb el maleït señuelo, de manera que (estem ala pàg 36 Inici). De totes maneres s'endú una bona mostra del mar i fins i tot es diu ell mateix que: "Si s'ha de pescar més que ho facinels altres. i Echa aandar por el camino. Ell tot el tabac l'estira i és convençut que anirà a pescar , però ja s aviso ara je no, perquè aneu veient com aquest senyor (JON FOSSE … una mica que ens distreu, l'atre que ens encomana tasques deliberadament (ò, soc jo el qui en fa la tria).
Per la banda ja, Oest de la Ensenada sí que es pot caminar bé i sempre et pots trobar amb algú i xerrar una estona (es pensa Johhannes); i mira cap a la cassa de Peter, el seu amic del dia del Senyuelo ¿quue ho faig correcte? Pensa que ha, encara, anat poques vegades a casa de Peter )es devien trobar sempre al port). Aans amb Erna, però li va fer dos fills més "que es diu". Ja no podien seguir vivint a l'illot i estaven lluny de la gent. Johhannes, a més es portaven bé amb en Olaï, el seupare. I encara, com us he dit van tenir Johhannes i Erna dos fills més. La PETITA, Signe, es va quedar a viure a prop i el telefonava dos i tres cops al dia i l'amnavaa veure. El seu marit (i gendre de Johhannes) treballava tot i que teniauna barca…
Van criar set fills, i res de "y los siete crecieron torcidos".; sinó que l'anava veure cada dia i tot. I li feia preguntes.
Amb en Peter, es tallaven el cabell l'un a l'altre , i s'ajudaven a "estar presentables" l'un a l'altre, però encara qiue no ens ho creiem ara. Peter va morir fa temps. Ara quan arribi a la cas de la seva filla Signe, casada amb LEIF ( i amb 3 fills). Signe fou la única dels set germans i germanes de Johhannes que es va quedar a viure ben a prop per a poder-lo visitar.
De sobte sòna el seu rellotge al pantaló i donat que el seu gendre se n'haurà anat a treballar a llo millor passa per casa de la seva filla Signe. Es veu que ara som a 1/4. Ell pensa per si mateix que "s'ha aixecat massa d'hora, que millor li dóna un cop d'ull a l'altra barca i així rema una mica.

A l'Oest de la Ancorada hi ha la seva barca, la de Peter i la del seiu gendre Leif. (Pàgina 38). També, perquè així no passés per csa de la seva filla: la seva ment li feia veure quelcom d'estrany a la casa de Peter. També veu canviats els coberts. Què m'ha de passar? Què m'està passant? -pensa Johhannes-.

Estan canviats! -no podria dir-ne res en concret, però han canviats... estan com el Troj de l'atell i el "Brezo". Un bruc és un arbust (molt pelut, de fulles petites i del que se'n fan escombres.

No entenc a què vindria en aquest moment... el paio xerra pels descosits i ara ens ve (ja us ho comentat fa unes dues pàgines (suposo, si ho haguéssim "imprimit!"). Surt el manso de'n Johhannes que "en aquesta casa no es compra pa fins que no s'acaba el antic. No "té la butxaca furadada" ni doncs és un "Manirroto" el poc burgès. Sempre ha estat auster. No confonguéssima ara a Pierre Villar sobre l'Espanhya Adusta y Guerrera, que diu el Francès que havia escrit Antonio Machado. Amb els 7 infants que li v a criar Erna; sort en tenien de: quan no hi havia bona pesca es podia quedar a deure al "colmado" , "ultramirinos"? "al tendero!" (pàg. 40). Sort que van ésser autosuficients amb la pesca, sinó les coses s'hagueren posat molt "negres". Alguna fam i set però no la passaren i els nens tenien roba i sabates que heretaven ekls petits dels grans.

JAKOP el sabater els arreglava les sabates. (Era un bon home). Ell, Jakop vivia al revolt. Ja havia també marxat de "l'Ensenada". Nunca, aunque una vez le prestó dinero a Johhannes, aceptó la Usura y no le cobró intereses.

Él, Johhannes se sentía como ese viejo pero sano y fuerte y esta mañana... incluso se sentía àgil omo un niño. Pero hoy tiene una mano azulada y NO DUELE, aunque no podía levantarla demasiado. Qué es éso? Pero seguro, -se dice- y que también hoy son imaginaciones suyas. Y, sale a pasear (no sabem des de on? a casa en Peter?).

La plebe, toda la vida se desvela a oir las olas y comentar en el urinario. Sobretodo desde que murió Erna (aquél día) no había sentido arcadas al levantarse. Serà éso? Llegó incluso a preguntarse a si mismo si aquel día había desayunado. Su barco iba directo a pique... Tenía, de barca, una barquita de remos.

Ahora nos cuenta JON FOSSE lo de su (de Johannes) barco grande:

"Una noche tormentosa i con ventisca se soltó y estalló contra del cabo. Y así fue que se fue a pique. Iba llena hasta los rtopes de redes y palangres... Qué gran pérdida!".

Acto seguido, JON FOSSE nis informa que Peter, en realidad ya murió y qye ahora Johhannes, LO VE (Ens hauríem de preguntar: Està Johannes en un somni? Ens està explicant alguna cosa Fosse Invconvenient, orientativa ¿un esquer? -que n'hi hem dit-, per continuar llegint?

• "Mira quién se acerca por aquí" -dice Peter-. "He pescado muchíssimos cangrejos y los he vendido todos!".
• Yo -responde Johhannes- creo que los cogeré FLETÁN (amb dues xarxes... suposo que com un Arrastre curt... bé! no calara enredar-s'hi massa, el Fetán es fa també amb esquer i a unes profunfidtats i hi ha tot un seguit de reglamentació marítima (amb experts advocats que guanyen un piló de pasta i com`pre terrenys al Montseny, etc.).
• Además, -continua Johhanes... i ara FOSSE dirà na bestiesa- Johhannes els pesca amb sedal i no amb palangre...
• "No me digas" -respon enl Fantasma de'n Peter-. Bueno tu siempre fuiste muy HOMBRE -li diu-.

El conflicte és el següent pesca amb palangre (jo no ho sé èrò és una mena de "barra flotant" (suposo que fons no fa pas massa la majoria eren de fusta amb una corrua de set o d'hams amb esquer. ales hores, no us ho explicarà mai ningú això, però el peix mor d'una altra manera i, -amb perdó- Mor d'una altra manera i queda toibat, fent força cap avall etc. Altrament el peix mor de qualsevol manera pero es compensa amb la lluita amb el pescador... entre que no-emntès! (semblaria ens diu ara Fosse de Johhannes) s'ho curra i pesca amb canya... d'aquí dincs que ... en reaktat s'ho imagina johhannes que : "Peter li diu Hombretón!". Estem entesos?

(i Visca "Peixos TONA!").

Aleshores No veu a Peter per enlloc... JOhhannes pensa quemalgrat tot encar pot olorar el FUM delapIepa de Peter. NO deixa, pel que en sé (ara que l'he acabat una crítica ortíssima al tabac i als fumadors d'ara (i d'abans).

En Peter encara no hi és. Haurà de donar la volta al moll a peu.. però desamarra la barca de Peter i del seu vaixell. Crida a Peter "Peter!, Peter!!", i: "ESCUDRIÑA" (Escudriñar es, Examinar, inquirir y averiguar cuidadosamente algo y sus circunstancias) "escudriña" doncs el Mar i crida de nou a Peter. Pàgina 46.

Després de cridar tres cop