Avui, en canvi, he somiat que portava llenya.

Avui he somiat que conduïa un camió des de Lleida a Sant Pere de Torelló i que amb el viatge de troncs duia uns 430 kg de llenya estellada per una estufa, i, que m'havien de pagar. Costava 17.000 pessetes i m'han pagat tres bitllets: un de groc, un de verd i un de vermell.

No em feu ara explicar que ha passat que a la dona de l'estufa li sobraven quinze quilos de llenya i encara es queixava. Una absurditat. Ha portat els tiquets que ha comprovat la meva germana. El camió era de Pallarès Serra i no he cobrat el transport en metàl·lic, figurava que entrava en nòmina i que ho facturaria l'empresa del meu pare. He pagat la part proporcional al meu pare (dels 430kg de llenya estellada. Un bitllet vermell. Després, més tard li he demanat al meu pare de quant era el bitllet. "De dos mil!" No podia ésser! La llenya era seva i era el que havia cobrat menys. Jo tenia un bitllet de cinc mil (groc) i ens faltava el verd de 10. On era el bitllet? Potser la dona no me l'havia donat i he anat on és la bàscula a la gasolinera. Duia els 430Kg al al maleter de l'AX de la mare i hi he aparcat.

Total que m'he despertat culpant a l'empresa grossa Pallarès Serra i apenat amb el meu pare.

També avui he pensat que era culpa de la meva mare que jo no estigui "ben educat". Vull dir ben educat per al meu profit i propi, que de educat per a la tranquil·litat dels que m'envolten se'n va preocupar prou tant el pare com la mare. De manera que "deixo passar", "m'espero al meu torn" (i ara em pregunto si la tonteria que va suposar el colar-se (espavilar-se) a la cua del pa de jovenet, com a símbol de intel·ligència.... doncs que ni la mare ni tampoc va aparèixer mai el germà gran per fer-me esperar tanda). I, de fet, penso es feia molta/massa vida al forn de pa... ara diríem que hi tenen micròfonos o càmeres i WIFI.