EL Conde de Montecristo.

Diu la Júlia Costa, bé ho diu la Júlia i... deu ésser cert! que es va morir... ho deia al seu blog de "La Panxa del Bou" d'aquí al blogspot, però "blogspot.com" i no ja ".es" (m'ha sorprès) que es va morir a Madrid, tot i que ell havia nascut el... em sembla recordar el 1932 -per tant als vuitatna-nou anys- un tal Martín, de cognom, que havia passat als anyals de la Història de la mediàtica si més no de Can Coderch com el Montecristo.

El Martín havia estudiat lleis a París, suposo que a La Sorbona i s'havia dicat amb més o menys encert al teatre primer allà i després amb el boom de la televisió a Espanya.

Volia dir-hi la meva, però com que ja havia opinat sobre la vacuna del coronavirus (en un altre post) ha passat que m'hauria de quedar amb les ganes.

Volia jo explicar allà que fins i tot una vegada que en vam veure a casa de la meva mare, amb el pare, que de petitet mentre jeia a sota de "la taula camilla" i les dones que cosien a ca la meva àvia sentia com llegien les novel·les que venien de França en fascicles, sovint que entre que Els Miserables i entre que El Conde de Montecristo.

Potser ho va fer aquesta "revelació" que us dic... o que encertadament ens vam contemplar una versió "exitosa" (pel que ara us diré) de l'obra ¿de A.Dumas? que jo fins i tot vaig copsar el detall que Edmundo Dantés havia estudiat a la Universitat de Edhimburg (com un dels fills de Lady Di) i jo hi volia anar. Això era potser fa només vint anys (ho vaig cercar a Internet... o sigui que ja n'hi havia de Internet) però no vaig saber trobar l'enllaç que ho fessi viable.

Dels Montecristos.. el Número 4, és clar.