Sobre els DINOSAURIOS i la nova normalitat

Vaig veure el festival, no mediàtic -el seguiment "a comarques" (per lo de  "en provincias") ha esta molt fluix-, del Sant Jordi d'Estiu. Com deien aquells "que felices son/ haciendo el mamón/ siempre en nombre de la razón" continuava amb "y su libertad/ vigilada por/ los cañones del Capital"...

Em fa venir com vomitera aquests intents embogits de pretendre que "tot serà com abans", només perquè "abans ens anava bé". No proposo jo que ja amb la nova normalitat (que Dios dirà) es deixi de llegir. És només que ningú amb tota la "psicosi esquivada" s'hagin oblidat temes com les malalties prèvies a les que ja havien de enfrontar-se, el personal mèdic i els investigadors, i també contagioses que no m'estranyaria que les incomoditats que provocaven prèviament s'hagin deixat de banda de manera que -jo conec els vells! sobretot els que s'estan en residències- de manera que a més de la Covid-19, jo proposaria que el 90% del personal mèdic, com us deia, de Residències de la gent gran, no hagi agafat tantes altres malalties que afecten els "nostres" (els meus ja es van morir) vellets i velletes tant i tant soferts pel franquisme... i la guerra i ja... el general Prim!

Però de fet el motiu d'aquest post és el de imaginar una societat MOLT MENYS CONSUMISTA malgrat el fet que alguns (segurament els funcionaris hahah) que han pogut fer teletreball i doncs que s'estan majorment en oficines tot lo dia i no enfrontant-se proletàriament al virus a totes hores del dia... i no per sortir selectiva i desarriscadament... i doncs que es poden dedicar a comprar-se mascaretes (10 a sis Euros! -al Clarel-) i gel hidroalcohòlic... quan no se les treuen del negoci i subvencionades i tot el que es demani a la Generalitat tant... o més que abans! compartida per la societat i tant participada que fa fàstic.

Després surten aquesta colla de galifardeus (galifardeu no és un insult... si més no, no tant despectiu com podrien suposar de daltabaix el dir-els-hi lladres o delinqüents com a estatus social de qui els propaga (els insults)) de manera que "ens hem de preocupar per els més desvalguts" i tirar la casa per la finestra! (com a La Vanguardia)

Els llibres aviat hauran de ser de franc! Ningú es deuria en aquestes circumstàncies de gent que amb nens està malvivint amb 100€ al més hauria de tenir prou diners 20€ per comprar-se unes cent i escaig de pàgines de paper que llegirà una vegada i no com la Eneïda de Publi Virgili ha passat altrament a la consideració de Litreratura Universal. L'OCI ÉS NEGOCI.

Potser pensar que "Hi ha d'aver gent" al "capdavant" (que deia en Pujol... EL MANGUIS) d'un país que escrigui (i no ho dic per a que no ho faci!) sobre problemes derivats de la "pèrdua" d'un company que ni tant sols és un company sentimental com a "Pluja d'Estels" o s'inventi, només per a recrear els ambients menystenibles però per ella irrenunciables de la seva PUTA CIUTAT com a "L'espia del Ritz" i que per això haguem de tallar arbres em sembla com lo de matar-ne un per celebrar el Nadal a la Plaça que feien al meu poble.