Un dia pancit, mira!

Avui tot i que som a sant Fermí, i és de sobres coneguda la sinergia que oferim les províncies des de allà a Navarra i baixant per l'Ebre fins a Saragossa i Catalunya, no he tingut un dia gens "alegre": No n'he sabut res més, suposadament per omissió meva (no hem coincidit que poguera escoltar abans d'esmorzar -perquè m'he llevat tard- ni ha coincidit que aparegués l'altre per la TV quan jo passava; que no n'he sabut res d'aquestes rosses nostres catalanes com són la Mònica Terribes o la Consellera Vergés. Pitjor per mi.

De fet ahir a la nit no podia dormir, i per això de l'adormida d'avui. Vaig estar-me fins les tres a l'ordinador (entre les 21:00 i les 00:00 no vaig poder dormir, i en prendre'm la píndola em va venir de posar-me a l'ordinador per "fer son") doncs que vaig aplicar per una feina a Alemanya. A instal·lar fibra òptica. Marxaria demà mateix. A més podria aprendre, com els vaig dir adjuntadament al CV que podria aprendre la llengua de Goethe (ho sé per en Jordi Pujol i Soley) i del mateix Kafka.

Avui tot era una mica de desencís i ganes de fugir d'aquesta mena d'espiral en la que m'han immiscuit els del treball: Ara volen que demani la Gran Invalidès, per al que m'haig d'estar un mínim de vuit mesos de Baixa (ja veurem amb això del confinament) i m'han de cridar els de l'ICAM que estem en crisi. Al final en puc sortir amb un 150% del que cobraria de Pensió i la Negativa per a treballar mai més.

No he ni vist les notícies de la BBC, enfeinat com estava amb els de Iberempleo i tot això de Alemanya, però alguna coseta deien dels que son o estan ja inmunitzats contra el virus, perquè l'han passat i la seva irresponsabilitat en els contagis a tercers, i parlen de Lugo i de Lleida amb 70.000 i 210.000 confinats.

Segons la BBC com a mínim 28.000 i escaig d'espanyols haurien mort de coronavirus i uns 250.000 (un quart de milió, diuen) s'haurien infectat en el període corresponent a abans de les tres darreres setmanes.