Avui, Diumenge, mirarem de escriure una mica de Teatre.Poesia

 Entra en Josep a La Guardilla:"-Qui ho ha fet això?" . S'escolta una veu:

 VEU: -A buenas horas... No te'n recordes que ahir pujava la mare de Déu al Cel?

JOSEP: -No s'hi val! Ahir estàvem parlant del Déu de Jesus-crist. El Déu anihilador de la identitat. Jesús sí que va tornar del Cel. La mare de Déu el que feia era acomiadar-se... i encara et diré més, no s'hauria de celebrar res d'alegre... pobreta... no la veurem mai més, ni la coneixerà mai ningú. La gent no té cara al Cel.

VEU: -Qui te les ensenya aquestes coses? Un torrat, segur!

JOSEP -La Gent sí que va torrada. No, no no ESTÂVEM parlant de Joan Gilabert Jofre, el "Pare Jofré". I dels "sonats"... de com va "aprendre" el bo de'n Joan que els arab-islàmics cuiden "més" bé els malalts mentals. TU fins i tot vas dir no sé què de Sant Pere Clavé(r)

VEU: -Era una enganyifa! ens volien convertir en estaquirots rupestres. Son molt vius aquests moros!

JOSEP: -No t'entenc. Perquè ho dius això? Ës que creus que no es recorda com tractàvem aquests que tu dius sonats els cristians? Els deiem Catòlics! Com l'altre Pere, el pare de'n Jaume el Conqueridor.

VEU: -Tu sí que la saps llarga! Éts un puta! Ja n'estic fart. Mira deia el meu pare; "no hi ha res més valent que la ignorància" i, t'adverteixo! tampoc hi ha res més ignorant que la (suposada) originalitat.

JOSEP: BAH! tu m'estàs parlant de "La seriositat de la Història"

VEU:  El déu que t'ha parit! Que no saps que si sapiguessis del cert el que et pot passar callaries i et deixaries estar de tant llibertarisme. Nostro Senyor ho veu tot i ens té comptats fins els pèls del cap... tots i cada un.

JOSEP: -Doncs saps què et dic? que no deu tenir res més per fotre.

VEU: -Però has d'entendre que la mare de Déu s'acomiada de nosaltres. Què ens pot passar ara de l'Any?

JOSEP: Ets molt simple. "Deu és per sempre!" A la merda els missaires!