No hi ha Parcs i Jardins a Manresa

L'altre dia, deu fer dos mesos, vaig somiar que s'estava morint un arbre. Engrescat -per la concreció del somni, i, sempre em desperto prou actiu quan somio una cosa concreta, ho tinc per "revelador" i hi penso i ho analitzo- vaig mirar de posar-me en contacte amb Parcs i Jardins de Barcelona. El carrer on s'estava morint l'arbre, víctima d'una mena de maltracte, o tracte desencertat, no es trobava al "callejero" (disponible) i fins i tot l'advertència (sobres el fet concret de fer servir algunes fulles de segons quines espècies com a compost per als mateixos arbres) no es va poder concretar efectivament a la Web de Parcs i Jardins... després de molt provar-ho vaig cloure que perquè el meu DNI no té domicili a la ciutat comtal.

L'últim arbre que vaig veure, i no voldria assemblar-me a l'Hanníbal Lecter, el psicòpata de "El Silenci dels Anyells" en el fet de voler-ne un davant la finestra -si fossi el cas que ens hi haguéssim d'estar gaire més temps de confinats- però fixeu-vos que va ésser el dia 30 de Juliol. No em vaig ni poder para a respirar el mateix aire que la filera arrenglerada de no sé quina espècie de (suposo que acàcies petites) que hi ha al carrer (petit, però ample) diguem que "del CSAM" (el Centre de Salut Mental) molt a prop de l'Hospital sant Joan de Déu. Deia que no vaig respirar el mateix aire (gaire estona, no m'hi vaig poder asseure, ni a fumar una cigarreta) perquè anava acompanyat de la educadora de la Llar-Residència on visc que m'acompanyava "a l'injectable".

Sí que vaig pensar en la Primavera (més aviat a finals de hivern)... però tot això m'ho sembla" en que les petites acàcies aquestes floreixen i canvien absolutament de colors. Tampoc m'he parat mai a delimitar-ho, però canvien del vermell al verd i al blanc rosat florit per quedar-se amb el marró del tronc i les branques quan els cauen les fulles. És com un espectacle que, per extraordinari a la meva experiència trobaria "digne de fotografiar". Ho faré si ressucita el mòbil.