Ha arribat l'hora de "post-modernitzar-se"

 Sí,Hahah esdevé actualment de calaix: És em sembla a partir dels anys setanta, quan jo vaig nàixer, que es desenvolupa el Post-modernis-me Hahah Com a sortida a les copioses i absurdes tonteries de Picasso per exemple... de Andy Warhol... de la Segona Guerra Mundial fins i tot; i hom comença a plantejar-se el cristianisme... doncs suposo que com a un Gran Mal (que potser hauríem de revisar).

Es tracta de un moviment, major ment ALEGRE, il·luminat... potser fins i tot tant eloquent com... us ho havia dit? miro de llegir a sant Agustí de Hipona (de Tagaste, a 200Km de Carthago) que en parla de l'eloqüencia en aquestes darreres pàgines que he "visionat" entre la 77 i la 86 quan parla d'una deplorable feina que li tocava fer des dels 19 als 28 anys: ENSENYAR, HONESTAMENT, A ÉSSER DESONEST AMB LA PARAULA.

Sant Agustí recorrerà al poder de Déu per desempallegar-se tot confessant-se (el llibre, diuen que una de les grans obres de la literatura... ara no sé si medieval (s. IV) o Europea; es diu CONFESSIONS i és traduïda en la edició de no recordo quina editorial, PROA, sí! per Miquel Dolç... en aquest sentit no sé si ometre el comentari de que sembla Dolç un bon cognom per traduir els romans... com en el cas de Bernat METGE) deia que desempallegar-se de responsabilitats i càrregues sobre la Consciència de tant "árdua tarea" i tant poc, s'entendria... no sé si religiosa, -precisament- però si que de la mena de diàleg que entre la meva mare i suposo que santa Mònica, mare de Agustí ens haurien ensenyat a tots dos de mantenir amb el Senyor.

De fet, també el pare, avui que som al dia de la circumsició del Senyor, sant Manel (i alguns diuen que avui, alguns que el dia 3 de Gener: Sant Jesús) també el pare m'havia dit algun cop: "Déu me n'enguard de pensar-me que: Sóc més ben parit que els altres!" però jo dic que per lo menos no tant fill de puta-

Una abraçada