"Alegre tornada des de Damasc" (El Marxisme es desmitifica)

 Crec fermament que els ciutadans, nens i nenes... Encara recordo que vaig aprovar el 3r de BUP sense llegir ni El Quijote a classe ni empassar-me el "Tiempo de Silencio" de Luís Martín Santos. Em sembla que no vaig ni encomanar el llibre que havíem de comprar a cap llibreria ni a casa, perquè jo ja als 16 anys no tenia diners ni cap paga "estable".

Tant és així, però, que de més "avançat" quan em volia implicar en l'estudi (sempre cap al mes de Setembre) per estudiar, precisament, i donat que havien passat dos o tres anys i que ja treballava em comprava llibres tontament. En tenia tot un reguitzell: De Dret, d'Economia, de literatura, d'aventures etc. Un bon dia vaig tocar una tubería de plom i em vaig emprenyar amb "els de Baix" que sempre rentaven els plats a l'hora de llegir i que feien sonar els sobre-eixidors dels dipòsits d'aigua adamés de fer ressonar les tuberies. El Dissabte següent tot i que ho havia advertit a casa, i, mentre dormia a la planta de baix va reventar.

Feia tanta estona que rajava la fuita que a l'escala ja baixava un rierol. Per sort érem a prop de l'estiu, i bastant tot es va eixugar abans de la nit següent. M'en vaig fer la col·lecció de llibres. Tots inservibles. N'hi havia bastant més de 100.

Entre ells no m'havia agradat mai de profunditzar en el Comunisme, així que quan vaig saber que era: com jo mateix dels del Manifiesto Comunista, Karl Marx i F.Engels, 1848 una obra encarregada pel Partit; no era més que Literatura (Socialisme utòpic) em vaig contrariar: NO ERA UNA VERITAT, era una visió de la Història només des de perspectiva dels mitjans de Producció.

Serà amb els anys i indirectament que llegiré termes de Sociologia, on es parlava de coses com La Reproducció Social" i d'altres enfocaments. Em faltaria Haver fet mai el Servei Militar per copsar amb veritat tot allò que de manera absolutament impune ens havien inculcat una mena d'arreplegats i desgraciats "justiciers" envers la burgesia (si mai a casa, a banda de no fer res més que mirar la TV, ho érem de burgesos. Mecagu'm la pell de Judes!).