"El dia que em vaig llevar la vida" (obra a concurs).

         No tenia pas més de tretze anys, érem a Nadal del 8è de  Educació General Básica que en Toni Cantenys i jo vam comprar una, la primera, ampolla de Ginebra. Passat Festes, en van caure unes quantes, però aquell dia de la Representació teatral va ésser especialment punyent.

Vam anar a Can Vileca, havíem begut cerveses... tot havia començat amb que uns altres nois, que coneixia més bé que a en Cantenys, en Cantenys era de Banyoles, “s’ho passaven bé bevent cervesa i no pagant" quan convidava en Carlos un home que va morir de diversos càncers.

Havíem de robar la ampolla perquè tant jovenets ningú no ens la vendria... i, ell va presentar el DNI. 16 anys? Botella al canto. El dia de la representació em van fer anar al sòtan del teatre i en Cantenys... no sabia mai fins avui per què? Volia que m’arrapés al respatller d’una cadira i em baixés els pantalons que faríem una cosa per riure. No sé mai que ha tingut “la Gràcia”... el fer riure... totes les gràcies amb mi, que...

Va venir en Jordi, que tot i repetir setè era al nostre grup del Teatre i no sé si ell o en Cantenys van esmicolar la ampolla. Van tenir el temps just de mullar-me amb aigua freda i després, amb els del poble, em van pintar la cara amb dues tirades a la galta de pintallavis i em deien que era com dels ‘Adam and the Ants’.

Així que, la mare, que ja feia classes de Solfeig per canalla em va dir que què hi feia jo allà? Amb aquelles pintures a la cara i que semblava un marieta. En Cantenys va marxar aquell hivern i jo vaig acabar la borratxera (aprovant el curs amb Notable -i no Excelent-) i amb una final torradera de moscatell terrible: “si m’en bevia una ampolla de ¾ de litre d’un sol glop". Vaig pensar que amb la llengua podia tapar i respirar i no ho vaig dubtar gens.

Vaig ésser bevedor fins els vint-i-dos anys... per aquella època en que em quedava sense la Mariàngels. El beure no em portava res!