Treball a Barcelona... Visca en Manuel de 'Fawlty Towers'

 Benvolguts amics, com anem?

Jo avui caminaré, avui cada dia d'aquesta setmana i les dues que vénen una hora per anar a estudi i una altra per tornar-ne. Fa Sol, i em poso pantalons curts perquè m'hi toqui als fongs que tinc a les cames de dutxar-me (ja fa vuit anys) en un bany assistit de la Residència. Alguns fins i tot em diuen (a estudi tractem de temes de la meva anterior feina de manyà (Mecànic Soldador Oficial de Primera) i em diuen "ja estàs a la Resideència?" com si es tactés d'un procés que jo hagi pogut abreujar d'anys... una fita i no una xacra (o llosa) que diria el Sr Artur Mas.

Ja em preguntava avui de bona matinada (m'ha llevo a les dues de la nit (encara)) i tinc un temps ençà una mena de dubte transversal. Si els homes i les dones no tindrem parentiu al Cel (ho diuen que ho va dir Jesús sobre el cas de la dona que no deixava descendència a la Terra tot i anar-se casant fins a set vegades i per ordre amb els diferents germans que s'anaven morint... doncs bé els fariseus o uns altres que no creien en la vida després de la mort, li demanaren aJesus a veure de qui seria l'esposa a l'altre vida? " a l'altre vida no hi haurà parentiu". Per tant "que al cel ens poguem veure" seria un tonteria? Una esperança!

Doncs bé proposo que això sigui un gran engany. De Bernat Metge i lo Somni, i que l'escrivís a la presó. És a dir, si diu metge que Joan està bé i tal no sigui "un desliz" de Martí l'Humà.

De fet ja ho pensava! Vull dir "en el dia que es va morir" seria molt més trascendent del que el somiar truites de Metge sigui un acte dels més anticlericals que es recordin durant 700 anys!