Snat Cosme i Damià

Missa del 26 Sept 2021

La Primera Lectura es efereix a la joia de l’Espeit Sant. Ja en temps de Moisès, explica el llibre de “l’Èxode’... l’èxode des de Egipte, cap a la Terra Promesa per “Djahvé”... molts doncs anys abans de Crist; doncs ja es rebia i com resen, sobretot en Espanyol, Jesús també! Han viscut des de sempre. Per tant la Pentecosta és un recurs molt antic.

En concret, explica el llibre, que El Senyor envia l’Esperit sant, que havia vingut ordenat per una Llista feta per Moisès que va tenir, se’n desprèn una dura (“àrdua Tarea”) de triar-ne 70 d’entre tot els ancians del campament. En concret, és al capítol 11, 25-29 del Llibre dels Nombres.

Llavors i segons està escrit en la Llista el van rebre fins i tot dos ancians que no hi eren presents a l’acte. Com s’ho va fer l’Esperit sant? És d’aquelles coses que agraden tant de explicar i d’imaginar... a veure si per aproximació, tal i tal.

Doncs bé Moisès li diu a qui es queixa, perquè els dos ancians “Extra” havien rebut el Esperit i feien de sant Paqual Bailón, profetitzant (“d’exaltació profètica”) al que respon, Moisès: “Estàs gelós de mi?”. Llavors si estimem Moisès, (tenir gelós és estimar?) hem de volr rebre aquest esperit.

Salm: “Els preceptes del Senyor omplen el meu cos”

La Segona Lectura, de la que venim llegint Carta de Sant Jaume, patró de les Espanyes (podríem ben bé dir) es correspon amb el capítol cinc: 5, 1-6. Ens parla d’aquells que tenen diners? En principi dels que ostenten la riquesa. S’hi val a anar a missa modat i fent goig, és clar. El més bonic de tot és la germanor; per tant, no ens recloïm en no convidar a que els qui “se’ls ha rovellat l’or i la plata i tenen ara els vestits, de sobte, arnats”. I a, més, fixem-nos abans fins i tot de l’Al·leluïa en l’Evangeli. “La vostra paraula és veritat Senyor, Consagreu-nos en la veritat”.

L’Evangeli, parla de Joan, el que escriurà el llibre de l’Apocalipsi i el Llibre dels Fets (dels Apòstols) [ 😊], doncs diu Joan, suposem que encimbellat i, també gelós de Jesús: “Ep! Que n’hi ha un que treu els Dimonis en Nom teu” i que No pot ser!. Jasús li respon. “Deixeu-lo fer”...

“Qui no és amb nosaltres, és contra nosaltres. Qui doni un vas d’aigua en el meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa”. Doncs va!

 

Ha parlat el mossèn (Jean Hakolimana” que ens deixem guiar pel Criteri de Crist. I no ens emparem en el nostre... propi. La qual cosa estem fent sempre encara que no ho sabíem i fem Catequesi, que és el Tema de la connectivitat, com ahir en emprar aquella noia del Efietieviology” el mot, en anglès CONCRETE que és el que tradueixen com a ciment-Portland (amb cendres i tot!)

No vull marxar de cap manera, avui, com ho feia Joan Sola, amb el dubte: Siguem francs, honestos... o és que ara que ens hi retrobem, en soledat, amb la seva presència des de sempre... com un Àngel de la Guarda?