Santa Violant (d'Hongria?). Re-cycling!

Pel que en vaig destilant dec dur unes 190 pp de 350 l’autora Elizabeth Strout, (“Llum de Febrer”, (2019)), i, ho indica una mica el comentari de la “caràtula” s’ha quedat descansada. Retrata una societat, un seguit de personatges… no diré que -potser no encara- “decadents” però sí potser més viscerals.

S’insinua doncs a la “caràtula” que no pas en d’altres ocasions. Personatges, gairebé esperpèntics, (si ho entenem com aquell poema de Quevedo (diuen que sobre el nas de Góngora) “erase una vez un hombre a una nariz pegado, una nariz superlativa etc.)

Em pregunto si tot això no fa cap a que en miréssim els poemes de Ausiàs Marc com una mena de esdeveniments manipulats per la “tendresa”.

De moment jo diria que en una mena de Clímax de la narració: Una noia amb càncer terminal, ex-alumne de la “prota” es troba amb la professora jubilada (una tal Olive) que: no us ho perdeu, li explica, el seu nòvio (ella és vídua)… el que li explica el nòvio al “tanoca” del fill d’ella que: És professor especialitzat en “el imperi austro-hongarès”… -per a què veigueu quin “cariz” pren la narració (prpacticament de manera omnipresent, és clar!

Jo ja m’he demanat dos llibres de Rilke, Rainer Mª, i he llegit  el “Demian” de Hesse i La metamorfosi” de kafka, com tanta altra gent. Els llibres de Rilke, són: “Cartes a un jove poeta” i “Els quaderns de Malte Laurids Brigge“.

(em sembla” el que així a la americana, sonaria més aviat a lo paulí (de Sant Pau) dels incircumcisos, ja que podeu tradiuir al Google: Brigge per Bergantín de l’alemany o bé per Aparejo del txec. En aquest cas Lauris seria la “corona”. Què? com ho veieu?

Tot això tenint en compte que Rilkeva nàixer el 1875 i Kafka el 1883 i H.Hesse el 1877.

Josep Salvans