"My life as a dog"

      Hi ha un a expressió que em fa força gràcia. Gaoirebé podríem dir que "EM CARDA GRÀCIA". La considero relativament recent (la vaig sentir entre aquests dos anys de pandèmia) i la va dir el que, si mai ens haguéssim casat, amb "una mena de parella" que tinc, i de la que me n'oblido sovint.

     L'expressió és: "M'he passat el cap de setmana fent el gos". Això vol dir no fotre res, com els gossos -normalment-. Doncs bé, tant s'ha val! Ho haveu vist? El SER i el ESTAR dónen lloc al pronom SE. Tant se val! Potser son el AVOIR (i l'ÊTRE!). HAVER i TENIR. I, és que, volguts amics: La mare de la parella li deixa triat si va nàixer (o s'ha de morir) entre el cinc  (avui... bé tal dia com avui) de Gener i el 8.

Suposo que sabreu que va ser sant Raïmon de Penyafort, per això "de canalleta" li deiem Raïmon a Llull i no Ramon (pobre!). La parella que us dic, té quatre o cinc anys més que jo. Ja li faran una fotocòpia amb l'ordinador des de la Recepció de la Residència: "Felicitats! Emilia, hoy, en Cataluña, cumples 56 años!".

De fet no hi ha gaire on triar, ni a la Residència ni per la vida que m'ofereix la germanor de la meva "familia". Alguna cosa em diu que tot això del suposat càncer (que ara ja no hi és) diu molt de la prepotència dels metges i las Familias. De fet, només em queda un consol: Alguns dels que semblaven més bésties i agoserats de la trista joventut com a bebedor s'haurien acollonit perquè deien: "Amb aquests Cuidado!".

 Cuidado, CUIDADO! somos los mismos que cuando empezamos.

Gentes ignorantes que antes nos tenian miedo cogen confianzas que nunca les dimos Cobardes! que van de valientes habalndo de nosotros mal ante la gente CUIDADO

-
De fet és com una lipotímia. Ho deuportar el ser anarquista. Avui que hi ha un rei, en JC que fa 84 anys!