Cuando el Diablo aprènde muy deprisa... alguien tiene que pagar los platos rotos.

He estado pensando en mi enfermedad. Es algo común, solo que algunos entre que: nos apasonamos con la gente, entre que por unos momentos: No nos importan... que caemos en una especie de agujero que al fin y al cabo es des de donde no podemos fluir gravitacionalmente.

El otro día nos dieron noticias de este Setiembre. Vamos a hacer un Club de Lectura! Leeremos cosas. Sobre por ejemplo enfermedades mentales. Recuerdo cuando hace más de doce años había uno también en el Club Social de Vic. Leíamos cinco personas en una habitación unos pasajes (con perdón) sobre sexo. Leíamos en catalán a Quim Monzó. No sé si fué que un extraño pudor me hace inevitable no enmarañarme en ese tipo de situaciones con otrxs.

En cualquier caso "enguany" leeremos sobre endfermedades mentales (y cómo afectan a reputados personajes sociales como por ejemplo: Un músico!

O, això és el que ens van dir... que ja portarien el llibre (és de Maig del 2022) Llavors la Reserva de la Biblioteca és INÚTIL donat que els llibres d'aquest mateix any... oi que?

De totes maneres.... de-totes-maneres-xocolates-contreres! però lo cert és que fins i tot en persones de refutada educacuó, i, moderna! la comprensió per (allò que algun cop, no sé on? potser no era aquí que comentava jo a Elisabet Strout (Llum de Febrer, 2019) on ens parlarà de l'Imperi Austrohungarès que per deferència inclouria tota la literatura alemanya de començaments del segle XX, una mica una espècia de generación del 98 o de derroteros similares que bé per la inoperància, ai! la Cultura! feien que els pares deixessin (no soc l'únic fill de puta que ha anat a col·legis de pagament... mal que em pesi sinó que, més aviat el problema s'esdevé al lliurtar la càrrega.

L'altre dia em venien patates a UN EURO el Kg, oh? i maques! de la LLosa del Cavall al riu Cardener. Dic Òstia! però ara hi ha màquines (per desenterrar-les) però, és cert! només collirles de terra!

Per exemple aprobaria la "desfachatez", de Strout donat el cas que tots aquests anys, jo, hagués estat amoïnat per follar-me la meva dona i com fer-ho que un sogre, o un Diguem-ne padastre pedaç, que la meva mare hagués triat algú amb qui anar-se'n al llit que fossi culpable de la (nostra) desfeta. Un rebuig a la persona del seu fill que no es doni en una "depresión post-parto" i que no es controli "De cap manera" perquè no ens ha agradat mai que la gent entri a casa i com aquell José Suís el pare es tirés a les dues filles i les recluís al soterrani. Per llogar-hi cadires: Senyor Freud!

Un cop més tinc a prop el llibre de Félix Giuattari i Gilles Delleuze: MIL MESETAS: Capitalismo y esquizofrenia.