Sant Llorenç, diaca.

 Avui dia 10 d'Agost (dimecres el 2022) celebrem l'onomàstica de Sant Llorenç, diaca. Sant Llorenç abans de morir tenia al seu càrrec els "Tresors" de l'església doncs era un dels set diaques del "Sant Pare" Sixt IIn que celebràvem fa dos o tres dies. Sant Llorenç era natural d'una de les famílies cristianes assentades a Hispania (a la actual província d'Osca).

S'explica que, no va ser fins a l'any 313 d.C que es va dictar EL EDICTE DE MILÀ (l'Emperador era Constantí). Fins llavors, aixís mateix:  "van ser molts els màrtirs que van donar testimoni de la fe en Jesucrist amb la seva pròpia vida".

Tant era així que per un edicte anterior (el 257, en temps de Valerià es dictà que tots els cristians havien de "rendir" culte als Déus "oficials" (dels romans) si volien salvar la pell. Adamés els romans atacaven a "dalt" de l'estament. El llavors Bisbe de Roma (encara no hi havien Papes), Sixte IIn va ser executat amb 4 dels 7 diaques.

S'explica que el PREFECTE Corneli "suspirava" per els tresors de l'església i sabent que l'encomanat de guardar-els era Llorenç, una mica els hi va reclamar. Llorenç va demanar uns dies i es va presentar amb ancians, infants, vídues, paralítics i li va dir a Corneli que aquells eren els tresors de l'Església. I el van matar.

Sant Llorenç, diaca, va ser posat en unes esgraelles i posat damunt d'unes brases. Explica la llegenda engrescadora que va demanar que el tombéssin de banda que d'aquella ja estava fet.

Potser per això dels tresors se'ns diu avui a missa que "déu estima qui dona amb alegria", i, "Els qui estimen la seva pròpia vida la perden; els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna"