No ens enganyem! dona!

 Jo avui volia dir tres coses:

Ausiàs March tenia 3 "dulcineas": Lliri entre cards, Plana de seny i la autobiogràfica.

l'altre:

Tres turons fan una serra, quatre pins un bosc sencer; cinc quarteres massa terra: COM EL VALLÈS NO HI HA RES!

lo de les quarteres ve dels moros (ò mossàrabs, esclar!).

En Conway em sona d'una novel·La "de Cine" (d'alguna col·lecció de la Vanguardia d'Estiu... "Cine para leer" potser) Sobre en Conway, traït emocionalment per la seva dona a la que desfigura obrint-li allò que sen diu "la comisura" dels llavis amb una gavnivet per a què aixi, tancant-la en un burdell mexicà, només la vulguin sodomitzar...

la tercera cosa (ò quarta) Ho va dir ahir el Sr Rector J.Antoni Planell (de la UOC, "acomiadant-se"): de Séneca: "Qui no sap on va... cap vent li és favorable". Com deien el ESKORBUTO:

"Ánuncios publicitarios que prometen felicidad/

de algún productor de moda que te hará confiar/

Comprador que entra en la tienda, al acecho el vendedor/

vendedor que vende producto: Comprador.. qué se vaya a mamar!"

Ooooh sí, sí os engañan - os engañan así!

Un dia us parlaré del Separatisme (de vers el 1934 i el que significava el desenteniment dels deures de Classe (Social, s'entén).

Era en un pròleg del Premi Sant Jordi de 1971 "Fés memòria, Bel" de Vicenç RIera Llorca, reeditat recentment (en valencià suposo)... i al 75 va venir Momntserrat Roig (El temps de les cireres)

Però altra volta: Son figues d'un altre paner!