Lectura Primera ISAÏES (Capítol 55): que s'explica: "Diu el Senyor Ara com la pluja i la neu cauen del Cel i no hi tornen (Bé l'aigua figura que: S'està acabant que ens l'hem estat fotent els éssers vius, o sigui que "Ep! Fidel!") segeuix Isaïes: "i l'aigua fa tantes coses per menjar (aquesta és unaltre!) "així serà la Paraula de Déu (La que sortia dels SEUS llavis... era doncs comdeia una neboda meva de mi (ENGREÏDO).) la SEVA paraula no tornarà INFECUNDA sinó que serà el que ell (Isaïes) volia que fes la paraula; i això: ara no entrarem en dramatismes, però: ERA COM UNA MISSIÓ.
El Salm diu: La llavor caigué en bona terra i donà fruit.
La Segona Lectura: (de Sant Pau als Cristians dce Roma... pobre gent!) Tot l'UNIVERS? ja m'explicareu què collons en sabia Pau de l'UNIVERs (no medievalista, portser?... cagat'hi lorito)... doncs que TOT L'UNIVERS creat està atent esperant que es rellevi (O reVeli) d'una vegada la Glorificació dels fills de Déu.
No només sap (sabia la gent coses de l'Univers); sinó que dels Dolors "d'na mare que infanta" i d'on sortiran les vocacions?) les vocacions han de sortir dels qui poseeixebn l'Esperit com els primers fruits de la collita que vindrà. Gemeguem igualment dins nostre ii esperant l'hora que serem PLènament.
L'AL·LELUÏA La LLAVOR és LA PARAULA DE DÉU(!)
El Sembrador és el Crist
Tothom qui el troba viurà per sempre!
L'Evangeli és de Mateu, Cap 13, 1 - 23
J¿)L'Evangeli d'avui, JA S'EXPLICA ELL(l'Evangeli donat que en aquesta ocasió no ens deixen en allò de "Qui tingui orelles que ho senti!"
Potser anar a El Carme i "en tornant... Doncs bé, La missa ja deu estar dita; els mossens... ahir no o sé, però avui han llegit majorment la "versió curta" de l'Evangeli (Mt, 13, 1 - 23) i no l'ha dita ell més que res, perquè els mossèns tenen de Refferència per a la "encíclica?" d'avui: EL sembrador va sortir a sembrar".
No sé d'on em ve però un altre deia que ja els hagués agradat a Isaïes i tota aquesta colla veure els "temps de Jesús" i així s'encararia, s'explicaria que el Mossèn hagi triat la versió reduïda... devia d'haver d'anar a un altre parròquia, el mossèn oficial es tira CADA ANY, ell quea va estudiar a les Escoles Pies UN MES I MIG de viatge (sempre a Itàlia) etc.
Ferm una cosa: si, encara está disponible l'Evangeli us el cut and Paste i el llegiu. La missa la diu Jesús!
Evangeli Mt 13,1-23
El sembrador va sortir a sembrar
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
Aquell dia, Jesús sortí de casa i s'assegué vora el llac. Era tanta la gent que es reuní entorn d'ell, que pujà a una barca i s'hi assegué. Tota la gent es quedà vora l'aigua i ell els parlà llargament en paràboles. Digué: «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però com que no tenia arrels, quan sortí el sol, amb la calor s'assecà. Una part caigué entre els cards, però els cards van créixer i l'ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tingui orelles, que ho senti».
però segueix.... per dir doncs la missa
Els deixebles s'acostaren i li preguntaren: «Per què els parleu en paràboles?». Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no. Als qui tenen, Déu els donarà encara més i en tindran a vessar; però als qui no tenen, els prendrà fins allò que els queda. Jo els parlo en paràboles perquè, tot i veure-hi, no veuen res, i tot i sentir-hi, no senten ni entenen res. En el cas d'ells es compleix aquella profecia d'Isaïes que deia:
"Per més que escolteu, no entendreu res, per més que mireu, no veureu res. El cor d'aquest poble s'ha fet insensible, s'ha tornat dur d'orella i s'ha tapat els ulls, no fos cas que si els seus ulls hi veien, les seves orelles hi sentien i el seu cor arribava a entendre, es convertissin, i jo els retornés la salut".
Però els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i de poder sentir. Us ho dic amb tota veritat: Molts profetes i justos desitjaven veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, desitjaven sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
Escolteu, doncs, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador: la llavor sembrada arran del camí vol dir que a tots aquells que escolten la predicació del Regne però no l'entenen, el Maligne els pren la llavor sembrada en els seus cors.
La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació del Regne així que la senten, però només per un moment; no arrela dintre d'ells, i tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la Paraula que havien rebut, sucumbeixen de seguida.
La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l'ofeguen i no dona fruit.
La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne i l'han entesa, i per això dona fruit: o cent, o seixanta, o trenta».
Doncs jo he anotat aquesta matinada: Aquell dia, Jesús sortí de casa, s'assegué vora el llac. Donat que hi havia tanta gent pujà a una barca i els parlava assegut des d'allá. EL SEMBRADOR VA SORTIR A SEMBRAR.
Tot sembrant hi ha les llavors que escampava algunes anave aarar al camí i els ocells se les menjaven
Una part vaanar a un terreny roós, i la sembla del cereal necessita molta arrel o bé, desenganyem-nos, el trill de les màquines de "cosechar" de segar-lo s'enduria l'arrel i tot i faríem... un nyap o un bunyol.
"Lliri entre cards" anomenarà el Gran Ausiàs March una de les tres persones de les que es va enamorar i nopatia tanta doncs "falta de mercè!". Les dels cards s'ofeguen perquè els cards aja han espigat i fan ombra.ç
Finalment depenent de si el gra és de la pròpia collita o de "sebrar" donarà doncs això 100%, 60% i/o 30%. Menos da una piedra!
És aquí que el mossèn ja ho sap que NO entreurà ni trenta, i calla. Li havia de passar jo la pàgina. bé, és excusable.
Nosaltres (els deixebes) sabem que el que hi ha a les paràboles son certeses i vosaltres (tot i ´´esser pescadors, les sabeu. ELS QUI ENTENEN EN TINDRAN A VESSAR, però els que no en tenen el Senyor els hi pendrè fins allò que els queda. Perquè HO DEIA ISAÏES: Tot i veure-hi no veuen res, per més que escolten, no entenen res". Era un poble de cor enduritm.
Ja els hagués agradat als profetes viure eixos temps (diu Jesús).
AIxñi que DIU QUE SENYOR DËU! (ens ho explica)
1) Rocoses (o rocalloses) aquells que reben amb alegria, però només un moment que senten la predicació
2) Els Cards... l'altre enamorada, només en recordo...lilium inter spinas (del Càntic dels càntics" llibre del ANtic testament...e l passatge de la gasela és el més "treballat") Plena de Seny, o Amor,amor...
Ens en faríem un fart. Que han sortit a predicar sobre les Preocupacions del Món on la deducció de les referències, -jo me les he imaginat així!- fa que les coneguem.
3) (ara només n'hi ha tres?) Els que HAN SENTIT (ja ho sabien i n'han tret l'entrallat, sempre segons el cognom (llinatge de cadascú). Un 100%, un 60% ò un trenta.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada