Notícies, notícies... avui és Sant Ignasi,,, i hem engegat a parir panteres a "la UOC".

 Avui, -ja hem passat el dia 211 de l’Any, i, les 00,00 hores del 31 de Juliol; en aquest any culminant d’un aniversari d’aquells que fan goig i patxoca, serem a Sant Ignasi per la seva singularitat numèrica... 500 anys! Alguns que no han d’anar a treballar, fins i tot que no hi van mai a treballar... bé que no son flors i violes això d’anar a la missa al Pou de la Gallina (ja en parlarem) a les 12:00 del migdia!

Per als més tot terreny tindrem missa a les 19,00 (al Santuari i ales deu (si sabeu on és la Creu del Tort) hi resaran un Rosari). Jo, m’ho havien dit a davant de l’Hospital, també, un any el vaig resar tot sol. Però aquella no és La Creu del Tort.

JO, i no us ho dic pas perquè deixeu de llegir no hi he anat mai, tampoc, al pou de la Gallina, a la missa que fins ... o entre que abans de Procés o la Pandèmia se celebrava sempre a l’hora de la missa a la Coveta (7,30 del matí). I no hi he pogut anar mai.

És com la Novena a la Puríssima concepció de Maria que enguany no ho sé però en fa dos la celebraven a !La Capella els Fabets” a La Seu (claustre). Un disppointing estacional, potser.

He mirat el Google. EL primer que ens diu és que Sant Ignasi (si més no fins aquell dia a Montserrat, era un militar (soldado).

Diu que després d’una batalla defenent Pamplona... No us fa gràcia aquest nom Pamplona. A Vic n’hi ha un de Can Pamplona i hi va tocar la Lotería de Nadal no fa pas massa més de 15 anys!

Doncs això, que hi ha si m’ho permeteu, -I, que sigui dit!- molta marranada com tanta més a la Lotería Nacional. Vull dir que uns diuen que havia estat ferit al genoll (el dret) i que altrament va impressionar uns i altres estant-se tres o quatre hores (Bingo! potser recolzat en un sol genoll) davant d’un dels altars de La Basílica de Santa Maria de La Seu.

Aquí també hi ha marranada (i molta feina a fer)... i lladres i serenos! Així no sé què explicava un dia Mn Antoni Borqueras que la porta del costat d’on es va agenollar St. Ignasi era “El portal de Sant Antoni...i no ho és, ni ara ni en el moment que hi ha planells exposats al museu on no es posa que mai hagi estat així; com també tenia un altre nom la que és ara dedicada a Sant Josep i on hi ha el sagrari de l’Altar Major. Al la Basílica de la Seu hi ha força capelles, la dels Dolors, la de sant Isidre, santa Llúcia, El Pilar, Sant Antoni Mª Claret, Lourdes, Pa Puríssima etc.

Diu que Sant Ignasi va... -com se diu?- Entrar a Manresa per el Pont Romànic (que una vegada com a mínim es va aterrar) i que la primera persona allà baix as horts amb qui va parlar es deia (suposem que ho explicaria Sant Ignasi a la seva Auto-biografia); quan venia, la nit abans de regalar la seva roba, l’armadura, i, l’espasa i; es va “vestir de sac”.

Com seria... que per exemple la Beata ò Madre: Caterina Coromina i Agustí (de la que enguany celebrarem (a l’Octubre) el 200 centenari del seu naixement (hi haurà una porta Santa a Vic, que obrirà el Senyor Bisbe); doncs que aquesta Senyora va dir una vegada aquesta Màxima i ho diu encara: “La Humildad y la Oración nos darà la Fuerza”.

També s’explica que sant Ignasi va tenir un seguit de experiències místiques (a Manresa. No totes “agradables” -ja ens entenem-) com sí ho va ser la del Pou de la Llum, on ningú s’explica com (potser es feien senyals els de Montserrat amb els de EL Carme) a la nit... amb llums, òptiques i miralls etc. Ara que em vingui al cap, i veient la teulada de la que és l’església més altar de Manresa fos creïble lo del misteri de la llum, uns... em sembla que: també 200 anys abans.

I és que, a Manresa, es veuen, amb la gent, les coses d’una altra manera! Com tampoc pot ésser profeta un a la seva Terra

Continuant: “Sant Ignasi va tenir molts raptes” (7). En alguns d’aquests problemes va haver de estar-se enllitat algunes setmanes. Diu que recollia almoina i la donava als “Pobres de la ciutat”. És molt probable que si va estar hospitalitzat fossi al Hospital en Peu, més antic de Manresa (el de Sant Andreu) i Gràcies!

Ja us he explicat lo del Pou de la Gallina a les 12,00 (presidirà la Cerimònia el Pare David). Un personatge que: bé no estava bé de la vista bé se’n deu haver cuidat de posar; dues vegades: en un vidre i en un paret, a la Coveta “Ad Deum Maiorem Gloriam” que en castellà seria “a la mayor gloria de Dios”.

A partir de la meitat de la seva estància a la ciutat Sant Ignasi redactar els “ejercicios espirituales”, una mena de compendi que s’ha establert en quatre fases (debades es necessita mlt més temps i en d’altres amb assessorament s’assolieix amb unes poques hores (l’experiència). Jo, Josep Salvans, en vaig fer uns de MINIS amb Mossèn Djavier Estopà, una petita comunitat d’amics de la Seu i el que llavors era el superior, Pare Francesc Riera. Molt amic del Pare Lluis Magrinyà Venciana que ens ha deixat aquest any.

Al 1593 Sant Ignasi visità en peregrinació a Jerusalem (finalment) i després es dedicà a estudiar a Alcalá de Henares, i, a Salamanca (1535 Filosofia i Teologia). La famosa Companyia de Jesús Fundada per Sant Ignasi a Roma va néixer el 1540. Aprovats els Estatuts, o, millor dit las Constituciones comença una nova realitat per  Manresa (i el vendre!)

Any 1556, un 31 de Juliol, mor a Roma el Señor Íñigo López de Recalde, Sant Ignasi, guipusquà als 67 anys!